La Mediterrània és una dona

L'espectacle és un viatge escènic fet des de l'honestedat, una mescla de teatre-document i creació que deixa moltes preguntes obertes al públic.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

Aquest dijous s’ha estrenat a la Sala Beckett De carenes al cel, el darrer espectacle d’Obskené, companyia resident aquesta temporada al teatre del Poblenou. Amb dramatúrgia d’Albert Boronat i Judith Pujol i direcció de la segona, l’espectacle posa paraules, imatges i sons a un mar que ens defineix i ens connecta amb diverses èpoques i cultures. De carenes al cel forma part del cicle Mar de Miralls. Fluxos de migració a la Mediterrània, i es podrà veure a la Sala de Baix fins al 5 de febrer.

“Anar de carenes al cel” és una expressió marítima catalana per designar el fet de navegar amb les carenes o quilla (volum submergit del vaixell) cap amunt. D’aquesta manera s’explica la companyia al programa de mà, que presenta aquest espectacle de creació, una obra multidisciplinar on conviuen les paraules dites per l’actriu Ilona Muñoz, la música de Riad Ahmed, Marçal Bagés i Àlex Guitart, i les imatges de la documentalista Alba Sotorra.

En aquesta entrevista, Judith Pujol i Albert Boronat expliquen com ha sigut el procés de creació d’un espectacle que vol parlar del Mediterrani, i de quina manera han passat de la inabastabilitat de temes i bifurcacions a construir una peça a partir de les mirades i les experiències de cada un dels seus intèrprets.

De carenes al cel combina les històries que narra Ilona Muñoz, com ara la seva trobada amb una dona en una cala deserta de Croàcia, amb les experiències d’Àlex Guitart i Marçal Bagés amb la música i amb les imatges enregistrades per Alba Sotorra, en les que coneixerem unes dones-soldat de la guerra de Síria. Riad Ahmed, nascut a Bagdad, fa un exercici pràctic de ritme amb el públic, i explica a la perfecció com no se sent d’enlloc, i de quina manera la gent s’entesta en preguntar-li pel seu origen quan el coneix.

Amb escenografia de Xesca Salvà, il·luminació de Dani Sánchez i vestuari de Giulia Grumi, l’espectacle és un viatge escènic fet des de l’honestedat, una mescla de teatre-document i creació que deixa moltes preguntes obertes al públic.

Quin gust té la Mediterrània?

Quina olor fa la Mediterrània?

Entrevista realitzada per Raquel Barrera i Oriol Puig Taulé.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació