La màgia de la ràdio

L'espectacle 'Llançament', d'Oriol Morales, agafa el concepte clàssic de radioteatre per portar-lo més enllà.

La ràdio provoca una estimació compartida alhora per tots els seus amants. Segur que em permetreu fer un petit al·legat per defensar un mitjà que, tot i l’aparició de noves formes de comunicació, sempre s’ha mantingut fidel a allò que el fa tan especial. Una essència pura i directa que manté atrapats a milers d’oients cada dia. Ara bé, malauradament, ja queda força per a l’oblit l’enyorat radioteatre. Una fórmula que s’ha volgut recuperar per a Llançament, l’obra que aquests dies s’ha pogut veure al Teatre Eòlia.

L’essència és ben coneguda: ficció radiada. Laura Porta i Rebecca Alabert es posen en la pell de dues actrius de ràdio que donen vida a dues noies joves que, mitjançant Tinder, han quedat per tenir una primera cita. La trobada comença amb mal peu, una barreja de mala sort, nervis i espontaneïtat que no sempre agrada a una de les dues interlocutores. Però això només és el principi d’una trama més completa del que sembla en els primers minuts.

Passat, present i futur conflueixen d’una forma molt virulenta al llarg de tota la cita radiada, que ocupa pràcticament l’obra sencera. Les dues noies es van coneixent, i alhora aprofiten per explicar-se la seva trajectòria. D’aquesta manera, veiem d’una forma impactant com les vides de totes dues estan entrecreuades, fins al punt que tot esclata en un final fatídicament anunciat.

Les dues actrius de ràdio interpreten els seus personatges assegudes en una taula, davant de dos micròfons, simulant que es troben en un estudi de gravació. Tot s’està enregistrant. Aquest és un exercici de metaficció curiós: l’obra agafa el concepte clàssic de radioteatre per portar-lo més enllà. En aquest gènere, històricament, no hi havia públic presencial, i l’oient s’ho havia d’imaginar tot, però aquí sí que n’hi ha. Els assistents veuen una història de ficció en la qual Porta i Alabert interpreten a dues actrius de ràdio que, al seu torn, donen vida a les dues noies que es troben per tenir una cita en un bar.

Tot el treball de l’equip permet obtenir un resultat interessant. I és que, contràriament al que podria semblar, en aquest cas també cal posar en joc la imaginació perquè, si no calgués, no seria ràdio, i així el públic aconsegueix situar-se en un bar, enmig d’una nit de pluja i en plena cita. Tot plegat és possible, també, gràcies a la magnífica reproducció d’efectes sonors que executen, mitjançant el mètode tradicional, les dues actrius amb diversos objectes que tenen damunt de la taula i la música en directe de David Maculé, que vindria a ser el músic del bar.

Una posada en escena austera, la dramatúrgia d’Oriol Morales i el bon treball de les dues actrius, dirigides per Dani Serra, és vital per aconseguir tirar endavant, amb èxit, aquesta aposta arriscada. Llançament és una doble història: la de la ràdio i la de la cita marcada pel passat i el destí. Tot i que, en alguns moments, la justificació d’utilitzar la ràdio com a fil narratiu és confusa, la màgia que atorga aquest mitjà de comunicació és essencial per obtenir un resultat final sorprenent. La ràdio és immediatesa, naturalitat, imaginació, emoció i vida. La ràdio és tot això, sense cap mena de dubte. I aquesta obra, també.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació