La lluita silenciada de les dones en la Guerra Civil

'Llum trencada' aspira a omplir el buit que els grans relats històrics deixen sobre el paper de les dones.

Núria Surrell

Núria Surrell

Periodisme cultural

El cop d’estat del 18 de juliol de 1936 va ser un moment decisiu en la història del nostre país. El discurs històric sempre és el mateix: expliquem la Guerra Civil amb mapes que pinten de colors diferents els territoris ocupats per cada bàndol. Però cada història té múltiples facetes. Una guerra no només són les batalles, les conquestes, els cops d’estat, les victòries o les derrotes. També hi ha les vides truncades i les esperances perdudes de les dones, les germanes, les filles o les àvies dels que van marxar a lluitar al front. Llum trencada, una producció d’Iguana Teatre, dona un espai damunt l’escenari a la resistència femenina de la guerra i la postguerra per oferir l’altra cara de la història que sovint queda en la penombra.

Les tres intèrprets de ‘Llum trencada’. Foto: Iguana Teatre

Guanyadora del Premi Ciutat de Palma a les arts escèniques 2018, Llum trencada es proposa oferir una visió de gènere del conflicte bèl·lic espanyol. La peça vol emfatitzar la gran pèrdua que la guerra va significar per a les dones: van perdre els homes que formaven part de les seves vides i alhora els drets que havien aconseguit amb la Segona República. L’obra va ser un èxit de taquilla el passat gener al Tantarantana de Barcelona i s’ha representat a la Sala La Planeta de Girona el cap de setmana passat.

Les dramaturgues de l’obra, Carme Planells i Aina Salom, s’han basat en el recull d’entrevistes titulat Dones republicanes: Memòria de la Guerra civil a Mallorca de Margalida Capellà, una font molt valuosa que els ha permès recopilar les veus de les dones que van ser empresonades o castigades per ser les filles d’un o les dones d’un altre, per ser activistes i no quedar-se callades o per ser fidels a les seves creences i no arronsar-se davant la repressió.

L’escenografia de l’obra és senzilla: una àmplia catifa i tres cadires de fusta al centre de l’escenari. Amb un missatge de fons tan potent, però, no li cal res més. Catalina Florit, Marina Nicolau i Irene Soler aconsegueixen fer reviure les històries oblidades d’aquestes dones mallorquines amb una brillant interpretació i fan viatjar al públic per les múltiples anècdotes i dificultats de les vides de les protagonistes. Les tres actrius, amb una actuació compenetrada i realment interpel·lant, narren i dramatitzen de manera senzilla, fluida però alhora potent els calvaris que van viure les protagonistes, interpretant una gran varietat de papers: des de germanes, tietes o nens fins a generals, falangistes o veïns del poble. Acompanyant la seva actuació d’uns gestos i una expressió corporal potent, les actrius aconsegueixen dibuixar amb versatilitat els personatges i les seves històries.

Les tres intèrprets de ‘Llum trencada’. Foto: Iguana Teatre

Les tres actrius recuperen amb entusiasme, empatia i emotivitat les vivències de les dones que sempre s’ha deixat en segon pla. Aquestes són ben variades: dues germanes que perden els pares sense entendre massa per què, una dona que passa nou mesos condemnada a mort per no voler declarar contra el seu marit, una tieta intel·lectual que veu la seva carrera política truncada pel conflicte bèl·lic, matrimonis forçats per escapar de la misèria i infàncies perdudes entre la por i la incertesa. Tampoc hi falten els casos de presó, de càstigs, de suïcidis o de maltractaments.

Durant l’hora i mitja escassa que dura l’obra l’escenari s’emplena d’històries, de somnis i esperances d’unes dones que van veure els seus drets enderrocats amb el cop d’estat del 1936. Les fotografies de les protagonistes mallorquines que les actrius van ensenyant en el transcurs de l’obra i que al final acaben repartint per tot l’escenari recorden al públic que aquelles són històries verídiques de dones que fins ara no tenien veu o no havien sigut escoltades, ja fos pel sentiment de culpabilitat que les acompanyava o per no ser considerades prou importants en el conflicte.

Llum trencada aspira a omplir el buit que els grans relats històrics deixen sobre el paper de les dones, que potser no participen en grans conquestes ni grans batalles, però que són igual d’importants per ser el relat de la resistència femenina que va viure una venjança i una repressió tan dura com la dels seus pares, companys i fills. L’obra, que es representarà també a València, Santander i Saragossa els mesos d’octubre i novembre, reivindica la rellevància de l’actuació de les dones en la defensa dels ideals republicans, una resistència que sovint van pagar amb presó, humiliacions, càstigs i, fins i tot, la mort. Amb aquesta peça tan necessària es posa en evidència el doble silenci que han patit totes aquestes dones: el silenci de la dictadura i la repressió i el silenci de la historiografia que no les ha tingut en compte.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació