La generació Li-Chang

El mes de febrer és el mes de la màgia per excel·lència a Badalona. Fa vint anys que el mag badaloní Enric Magoo va decidir crear el Festival Internacional de Màgia Memorial Li-Chang en record al seu mentor desaparegut el 1998. Li-Chang, el demonio amarillo, era l’alter ego de Joan Forns i Jordana, el xinès de Badalona, en una època on ningú podia vaticinar l’àmplia comunitat xinesa que actualment resideix entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Joan Forns i Jordana va ser, en paraules de Joan Brossa, l’últim mestre de l’il·lusionisme català.

Magoo, deixeble del mag català més internacional, amb permís d’Antonio Díaz (El Mago Pop), va fer mans i mànigues per aconseguir que la ciutat natal de Forns i Jordana li rendís l’homenatge que es mereixia. Des d’aleshores, el Memorial Li-Chang no ha parat de créixer fins a convertir-se en un dels festivals de màgia més consolidats de casa nostra amb un puixant prestigi internacional.

Durant tot un mes, el festival organitza activitats, tallers, actuacions i xerrades repartides per tota la geografia badalonina, des dels teatres municipals fins a les diverses escoles i biblioteques públiques de la ciutat. Però els plats forts es concentren als caps de setmana.

Des del 2017 el Festival arrenca, el primer cap de setmana de febrer, amb la Trobada de Mags de Catalunya, un esdeveniment únic al país. El segon cap de setmana és el torn del combinat de Màgia i Humor, un format estrenat el 2016 que ha estat una autèntica revolució pel festival: es convida un humorista de prestigi perquè sigui el mestre de cerimònies particular de dos mags irreverents i descarats. Fins ara ja hi han passat humoristes com Pep Plaza, José Corbacho, Pepe Viyuela, Yolanda Ramos i, enguany, ha estat el torn del showman Marcel Tomàs que va presentar al Mag Marín, Premi Nacional de Màgia el 2014, i a Woody Aragón, Premi Mundial de Cartomàgia el 2011 i el 2014.

El tercer cap de setmana està reservat pels espectacles familiars de màgia, una constant des de gairebé els inicis del certamen, i la culminació del Festival arriba el quart cap de setmana de febrer amb la Gala Internacional de Màgia que se celebra, durant tres dies, al Teatre Zorrilla. Finalment, el Festival es clou a principis de març amb la Gala Solidària de Màgia que enguany anirà a càrrec de la primera associació de mags de Badalona nascuda gràcies a la tasca de formació duta a terme al llarg d’aquests vint anys de Festival.

Vint anys donen per a molt, i a Badalona podríem dir que existeix una veritable Generació Li-Chang tal com demostra la creació d’aquesta associació de mags de la ciutat. Som molts els que hem crescut amb el festival, una generació que vam criar-nos llegint els llibres de Harry Potter – recordem que la primera publicació en català d’aquesta saga data de 1999 – i que cada any acudíem al Teatre Zorrilla per veure les meravelles del món de l’il·lusionisme i de la resta d’arts parateatrals del Memorial mentre somiàvem rebre, algun dia, la nostra carta de Hogwarts.

Més enllà d’aquesta generació, el Festival ha marcat àmpliament el públic badaloní i ajudat a educar-lo sobre el sovint desconegut món de l’il·lusionisme. Al llarg d’aquests anys hem après que la màgia de prop no funciona igual que les grans il·lusions, i hem sabut posar nom a les diferents categories i disciplines màgiques: la cartomàgia, la manipulació, el transformisme, la màgia amb animals, el mentalisme, l’endevinació, la matemàgia, la màgia còmica, la ventrilòquia, l’art del pickpocketing o de l’escapisme.

També ens hem instruït, una mica, sobre el funcionament i l’organització de la comunitat màgica internacional: hem conegut l’existència de la Federació Internacional de Societats Màgiques (FISM) i els seus Congressos i Campionats Mundials de Màgia així com la Federació Llatinoamericana de Societats Màgiques (FLASOMA) i hem après el valor que tenen els Mandrake d’Or, premis de l’Acadèmia Francesa d’Il·lusionisme, considerats els Oscar de la comunitat màgica, o els Grand Prix atorgats per la FISM als seus campionats.  

Quan el Festival Internacional de Màgia va començar, érem uns ignorants; ara el públic badaloní és tot un expert en el món de la prestidigitació. Llavors, el metro encara no arribava al centre de Badalona, el Pont del Petroli era una rampoina del passat industrial de la ciutat i el Teatre Zorrilla tot juts feia un any que s’havia reinaugurat en presència dels reis d’Espanya Joan Carles i Sofia. Ara, vint anys després, l’estació de Badalona Pompeu Fabra converteix el Festival en un certament d’abast metropolità i el Pont del Petroli ha estat greument malmès pel temporal Glòria després de convertir-se en una de les icones de la ciutat, i tot indica que serà difícilment recuperable. Potser algun dia Felip VI vindrà a reinagurar-lo, però no sé si serà tan ben acollit com ho van ser els seus pares en el seu moment.

Les Gales Internacionals de Màgia, el veritable cor del Memorial Li-Chang, van ser possibles gràcies a la insistència d’Enric Magoo i a la perspicàcia de l’enyorat Andreu Solsona, l’ex-joglar aleshores director del Teatre Zorrilla. Al llarg d’aquests vint anys el Festival ha acollit prestigiosos mags d’arreu del món, des de la Xina als Estats Units, passant per França, Itàlia, Canadà, Corea del Sud, Perú o Veneçuela, però sempre ha sabut reservar-se un lloc pels artistes locals de Catalunya i Espanya. Pels escenaris del Li-Chang hi han passat mags com els mateixos Antonio Díaz i Enric Magoo, però també Juan Tamariz, Hausson, Jorge Blass, el Màgic Andreu, el Mag Lari, Sergi Buka o el mentalista Anthony Blake. La llista de participants seria inabastable, però molts d’ells han repetit en més d’una ocasió ja fos com a presentadors de les gales o com a participants del Festival.

Un dels rols més exigents de la Gala Internacional de Màgia és el del presentador que fa de fil conductor entre els diversos números dels participants. En gran part, l’èxit de la Gala recau en l’habilitat d’aquest mestre de cerimònies per amenitzar l’espera del públic mentre els tècnics del teatre s’afanyen a arranjar tot el material necessari per al següent número. Enguany, el mag i ventríloc madrileny Jaime Figueroa se n’ha sortit amb escreix, amb diversos números de ventrilòquia plens d’humor àcid i petits trucs solvents combinats amb números musicals que fregaven la paròdia, però sense passar-se. L’humor sempre ha estat una característica inherent als presentadors d’aquestes gales i el públic ho agraeix.

La Gala del XX Memorial Li-Chang va comptar amb les actuacions de la peruana Gisell, una hàbil manipuladora de cartes, boles i anelles, amb un número on la tècnica del punt fix pren un protagonisme especial essent molt ben executat per la prestidigitadora; el duo portuguès Tá Na Manga, que van presentar un delicat número poètic i narratiu que ressemblava una versió màgica d’un conte de Pessoa i que van inaugurar la Gala amb un concert de baralla de cartes i piano al so de la inconfusible música del compositor francès Yann Tiersen; l’italià Shezan, amb un número ple d’aventura que entroncava amb la tradició orientalista de Li-Chang mostrant-nos un cercatresors en un temple indi carregat de fanals, simitarres i mecanismes ocults; l’enèrgic sevillà Hèctor Ruiz, encarregat de les grans il·lusions d’aquesta edició, els clàssics números on el mag o la seva ajudant sobreviuen a particions i objectes punxants i que s’acaben intercanviant-se els llocs o transportant-se a una altra banda del teatre i el finlandès Marko Karvo que va posar punt final a la Gala amb un espectacular número amb coloms, periquitos, cacatues i un magnífic guacamai.

No és d’estranyar que, en aquesta edició, el finlandès guanyés el Premi Li-Chang que s’atorga per votació popular. L’altre gran premi del Festival, la Menció Honorífica, va recaure en el Mag Selvin, l’il·lusionista i ventríloc més veterà de Catalunya, amb cinquanta anys de trajectòria professional sobre les espatlles, que l’han dut a treballar en programes de televisió com Àngel Casas Show, Tres pics i repicó o Por arte de magia i que aquest Nadal va delectar-nos amb l’espectacle Ni sí, ni-nots a l’Escenari Joan Brossa on feia un repàs de la història de la ventrilòquia a casa nostra.

Des del 2008, la Menció Honorífica del Memorial Li-Chang, atorgada per un jurat d’experts, es concedeix a una personalitat o empresa del món de la màgia en reconeixement a la seva carrera artística i trajectòria professional; en anteriors edicions s’ha concedit a establiments com Mágicus o El Rei de la Màgia i a personalitats com la titellaire Teia Moner o Josep Miret Quitllet, altrament conegut com a Fakir Kirman, un dels últims faquirs de l’estat.

Aquests premis ajuden a consolidar i difondre la gran tasca realitzada amb abnegació i constància des del Festival de Badalona per dignificar la professió d’il·lusionista i divulgar el llegat de Joan Forns i Jordana, un llegat que ja fa vint anys que està en bones mans gràcies al seu deixeble Enric Magoo.