La Fira Trapezi en 10 salts

La cita circense, que se celebra aquest cap de setmana (10, 11 i 12 de maig), serà una olla que ho lligarà tot.

Gerard E. Mur

Gerard E. Mur

Periodista. gerardmursole@gmail.com

La ciutat de Reus s’enfila a la Fira Trapezi per gronxar-se durant tres dies. La cita circense, que se celebra aquest cap de setmana (10, 11 i 12 de maig), serà una olla que ho lligarà tot: ingredients del circ clàssic (acrobàcia, animalada, poesia…) amb elements no tan corrents (armes blanques, cançons de Patti Smith, crítica al consumisme…). Propostes locals i internacionals. Una renglera d’hores de circ tan pur com exquisit. A Núvol us llistem els 10 espectacles que cal anotar –ara– a l’agenda.

Cabaret Inaugural

El festival començarà divendres (23.30 h a la plaça del Mercadal) amb el clàssic i aglutinador cabaret inaugural. Un clàssic canviant, però. Aquesta vegada pujaran a l’escenari Discípulos de Morales, Jimmy González, Iara Gueller, Duo 2 Filles, La Contrebande, Entre Nous, Leti & Fer, La Fem Fatale, Circonautas i –atenció– la «clown, cabaretera, agitadora emocional, huracà escènic» Alba Sarraute, exponent del circ català contemporani. El cabaret inaugural es repetirà dissabte 11 al mateix lloc i la mateixa hora.

Fidelis Fortibus de Circus Ronaldo 

Fidelis Fortibus dels belgues Circus Ronaldo és el plat de marbre del Trapezi 2019. El que proposa la companyia és una història de «valentia incommensurable». La valentia que ha de tenir en Danny Ronaldo per superar la mort de tots els seus companys artistes i suplir el buit que deixen aquestes desaparicions. L’espectacle mescla la rialla amb «la melangia i la poesia més profundes». Dirigit per Lotte van den Berg, Fidelis Fortibus va guanyar el Premi al Millor Espectacle de Circ dels Premis Ciutat de Barcelona 2017 i el Premi a la Millor Producció al Theaterfestival dels Països Baixos.

Dioptries de Cia. Toti Toronell

La banda de Toti Toronell reivindica la senzillesa del circ. La companyia considera que no necessita inventar-se cap relat per fer esclatar el públic de riure. Cap història per anguniejar els espectadors. Només lliurant-se al servei de l’art –el risc, l’humor, la música– ja es tenen totes les eines per fer saltar l’emoció. Un fil conductor pot arrodonir un espectacle. No tenir-lo, però, no és cap tragèdia. Dioptries és el millor exemple d’aquesta senzillesa atraient i valuosa. Dirigeix Toti Toronell, que també és pallasso a la vora de Pere Hosta (clown), Jessica Arpin (bicicleta acrobàtica), Mon Mató (mans-mans) i Maria Palma (bàscula).

Babel, Glöm de Kaaos Kaamos

45 minuts de circ rumiat a Suècia. La companyia Kaaos Kaamos (amb integrants de Suècia però també de Finlàndia, Alemanya i Xile) arriba a Reus per presentar Babel, Glöm, un espectacle on tots els orígens convergeixen en la banquina i el mà-a-mà. Cada membre conté la seva especificitat però, sumades, totes serveixen per arribar al cel i tocar-lo. Ara bé, la victòria no està comprada. Hi haurà caigudes. Serà la confiança qui els alci a tots plegats. L’acrobàcia és el seu «llenguatge comú». Tot el gran salt que és Babel, Glöm el dirigeix Albin Warette.

A salto alto: entre gentilezas e extermínios de Circo No Ato

La companyia brasilera Circo No Ato proposa un relat d’adaptació: set persones –set personatges– canvien de forma de vida i es veuen obligades a viure una nova realitat. L’espectacle forma amb aquest breu guió el trampolí per abordar temes com ara la tensió o la reinvenció. «L’espectacle profana la història romàntica de la Ventafocs tenint com a principal crítica el consumisme desenfrenat de la nostra societat», resa l’explicació que avança la companyia. La direcció de l’espectacle és a càrrec de Circo No Ato en col·laboració amb Roberto Magro i Gustavo Ciríaco.

Davaiii de Domichovsky & Agranov 

Alteració de rols. Intercanvi de sentiments. Tu sents la meva alegria i jo, ara, el teu dolor. El domador serà manat per qui ell mateix havia ensinistrat. El segrestador acabarà captiu. Domichovsky & Agranov (Pablo Domichovsky i Sasha Agranov) serveixen un menú de números regats de confusió enjogassada i elements improbables: ganivets, ferros, destrals, clavilles… Desconcert burlesc a la plaça de la Patacada.

Rojo estándar de Lanördika

“L’amor és un misteri. Tot en ell són fenòmens. Tots ells inexplicables. Tot en ell és il·lògic; vaguetat i absurd”, va escriure el poeta Bécquer, que inspira aquest Rojo estándar de la companyia madrilenya Lanördika. Darío Dumont i Greta García, creadors de l’espectacle, interpreten dos personatges –ell de blanc, ella de vermell– que, des de la curiositat, busquen un contacte que els combini. Amb dramatúrgia de la pallassa Alba Sarraute, Rojo estándar recull números de dansa que, barrejats amb el clown, resulten en un espectacle «sensible i tendre». I reconegut: Premi FETEN 2018 i Premi Lorca 2018; tots dos guardons al Millor Espectacle de Carrer.

Furieuse Tendresse de Cirque Exalté 

El Horses de Patti Smith ha inspirat a nombrosos artistes. També als membres de Cirque Exalté, que a Furieuse Tendresse rendeixen el seu personal homenatge a un disc qua ja fa dècades que és canònic. L’homenatge de Cirque Exalté –companyia francesa– arriba quaranta-tres anys després de la publicació de l’àlbum i combina l’acrobàcia vertiginosa amb una poètica profundament frenètica. Un flirteig amb el risc que té en el disc de Smith la seva banda sonora i en ella –la poeta– la seva guia absoluta. 

Quan els crancs portin talons d’Escarlata Circus

El que proposen els Escarlata Circus és un número narratiu. Un conte que ens recorda quin és el destí del circ: la llibertat, la possibilitat de canviar el món. La parella que protagonitza Quan els crancs portin talonsbusca, precisament, el camí cap a aquest destí. Les coses, però, no aniran com volen i serà el món qui els canviï a ells. Tot plegat és una reflexió sobre el circ pròpiament. Una reflexió en què Escarlata Circus treballa la relació amb l’objecte (apareixen fuets, ganivets, pals…) i es qüestiona el passat –el seu passat– per encarar el futur amb una visió «oberta i esperançadora». Laura Tajada dirigeix aquesta mirada enrere –els crancs del títol– que executen Jordi Aspa i Bet Miralta.

Nu d’Animal Religion

Nu és un espectacle de circ contemporani amb cinc artistes en escena que conviuen amb diferents llenguatges escènics per descobrir-se en un espai híbrid. És la proposta que Quim Girón i l’equip que l’acompanya van crear a partir de l’encàrrec de l’Ateneu Popular 9 Barris per fer un espectacle per a tots els públics per a l’última edició del Circ d’Hivern. Nu parla amb senzillesa i transparència de les relacions humanes i de com aquestes interactuen amb els objectes. Podeu llegir la crítica que va escriure Júlia Bacardit de l’espectacle: “El que és ‘nu’ de l’obra és el circ, hipnòtic i màgic com ho ha estat sempre”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació