La fatal atracció dels cims

S'ha estrenat a la Sala Petita del TNC Quan despertem d’entre els morts, l’última obra que va escriure Ibsen, sota la direcció pulquèrrima de Ferran Madico. Estarà en cartellera fins al 3 de març. Ibsen fa teatre ideològic, però amb unes idees encarnades en personatges plens d’humanitat.

S’ha estrenat a la Sala Petita del TNC Quan despertem d’entre els morts, l’última obra que va escriure Ibsen, sota la direcció pulquèrrima de Ferran Madico. Estarà en cartellera fins al 3 de març.

Henrik Ibsen (1828 – 1906) és un clàssic del tot vigent avui perquè les seves obres són irreductibles a una sola dimensió. Fa teatre ideològic, però amb unes idees encarnades en personatges plens d’humanitat. Retrata conflictes de la societat de la seva època però amplificats per un ressò simbòlic. Les enciclopèdies consideren el dramaturg noruec el fundador del drama realista modern però en les seves obres s’esdevé una catarsi pròpia de la tragèdia clàssica.

Un escultor ja gran i famós, Rubek, i la seva jove esposa, Maja, acaben d’arribar a un balneari. El matrimoni, instal·lat en una certa rutina, preveu passar-hi un estiu plàcid i tediós quan fa irrupció al lloc Irene, una antiga model de l’artista, la dona que li va inspirar la seva millor obra. A partir d’aquí tot trontolla. El previsible triangle amorós aviat es veu superat per l’aparició d’un quart personatge, un aventurer caçador d’óssos, que temptarà Maja amb la seducció dels cims, de la naturalesa i la vida salvatge. Irene, emocionalment inestable, és una figura inquietant i espectral. Afirma que és morta des que es va separar l’escultor, al qual acusa d’haver-la rebutjat. Però Rubek, supersticiós i egoista, no està pas més viu que ella. Va renunciar a la dona per por de perdre la vocació per l’art. Amb tot, des de llavors només ha fet obres menors que la classe burgesa li compra. De què va servir, doncs, triar l’art en detriment de la vida? Ara que s’han retrobat, són a temps de reparar unes vides malaguanyades? Hi ha futur per a ells dos sota la llum pura dels cims? Es pot perdre l’ombra sense trobar la mort?

En Quan despertem d’entre els morts Ibsen és més Ibsen que mai. Hi ha els seus temes: la tensió entre la vida i la mort, entre els homes i les dones, entre l’adotzenament i la llibertat (Maja ha de triar entre les comoditats i la vida plena; Rubek entre l’èxit social i el propi dictat interior), i sobretot la pugna insoluble entre les exigències de l’art i les de la vida. Hi ha també un conflicte que esclata en el present escènic, però que s’arrossega des del passat dels protagonistes, un passat que arriba a l’espectador necessàriament fragmentat, que obliga aquest a fer les seves pròpies conjectures, i que ens porta a una altra de les característiques d’Ibsen: la importància del que no es diu, del que potser ni els mateixos personatges saben. I hi ha una riquesa abismal, sempre en clau de paradoxa, de lectures de l’obra divergents però no excloents. Irene, està realment morta, convocada pel desvari de Rubek, o bé és la clàssica histèrica freudiana que vol matar el pare perquè no hi pot realitzar la pulsió incestuosa? Probablement totes dues coses.

Ferran Madico, els actors que dirigeix i tot l’equip han treballat en un sentit no restrictiu, sinó multiplicador del misteri, l’ambigüitat i l’ambivalència de l’obra. Els blocs de pedra de l’escenari són matèria per a l’art i natura, potència i acte. Les dues dones són rivals i alhora còmplices, perquè s’empenyen l’una a l’altra a buscar el seu destí: que bonic, el moviment-ball que ho apunta (bravo, Sol Picó). El personatge de la diaconessa, que no parla, és la infermera d’una malalta del segle xix i alhora és la Parca que no presagia res de bo (com subratlla una música del tot eficaç, no pas efectista). Podríem seguir: des del vestuari cenyit a la gamma dels blancs, des de com Maja es descorda la jaqueta quan s’ensalvatgeix fins a la dicció de cada frase (que convincent Cristina Plazas quan odia, que terrible la força destructora de la passió creadora de Lluís Marco), tot és servit en aquesta posada en escena perquè aquest Ibsen commogui i perduri en el record.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació