La closca de la “Closca”

Laura Clos té una llarga experiència en el món de l’escenografia i la il·luminació escènica en projectes de tota mena.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

L’escenògrafa mataronina Laura Clos Caturla, flamant guanyadora del Premi L’Apuntador 2019, és una representant jove i talentosa d’un element imprescindible en totes les arts escèniques, però que habitualment queda en un segon pla. Sí, podríem estar parlant del disseny de so, el figurinisme o la producció. Però avui parlem de l’escenografia. El gran públic ha pogut veure les seves creacions a espectacles com Els Jocs Florals de Canprosa o La rambla de les floristes, al TNC, però Laura Clos té una llarga experiència en el món de l’escenografia i la il·luminació escènica en projectes de tota mena.

L'escenògrafa Laura Clos Caturla, "Closca".
L’escenògrafa Laura Clos Caturla, “Closca”.

Laura Clos Caturla és més coneguda com a “Closca” dins de la professió teatral, sobrenom resultant de la unió del seu primer cognom amb la primera síl·laba del segon (com si l’editor de Núvol es fes dir “Puigto” i servidor de vostès “Puigta”) (els nous Dupond i Dupont). El seu currículum és curiós: llicenciada en INEF, quan estava fent un Erasmus a Brussel·les va veure la llum (teatral i vital) i va decidir tornar a Catalunya i presentar-se a les proves de l’Institut del Teatre. Allà va cursar Escenografia, i posteriorment va fer un Màster en Il·luminació Arquitectònica a la UPC.

La trajectòria de la “Closca” és extensa i variada. Ha signat les escenografies de (quasi) tots els muntatges de la companyia Projecte Ingenu, exceptuant Hamlet. És a dir: Top girls, Romeu i Julieta, Yerma, Vaig ser Pròsper, inFAUST i La dona pantera. També ha dissenyat l’espai escènic de concerts teatralitzats (o espectacles musicats) com ara Panikkar, poeta i fangador de Lídia Pujol, o bé el concert La nit del Drac a la plaça del Rei (Sant Jordi 2018). La “Closca” també ha creat instal·lacions visuals i sonores com ara Quan les parets parlen, que va signar conjuntament amb l’escenògrafa Núria Vila “Lacol” (un altre sobrenom) i el director Marc Chornet (Festival TNT 2018).

Aquest estiu passat, Laura Clos va formar part de la delegació catalana (de l’Institut del Teatre) que va guanyar el Premi a la millor instal·lació a la Quadriennal d’Escenografia de Praga amb el projecte Prospective Actions (Catalunya 2004-2018), juntament amb l’escenògrafa Xesca Salvà i els dramaturgs Pau Masaló i Marc Villanueva Mir. Recordin aquests noms. A Núvol hem parlat de tots ells en més d’una ocasió.

La “Closca” no para. Darrerament hem pogut veure la seva feina a Life spoiler de Marc Angelet i Alejo Levis (Sala Flyhard), Orationibus d’Albert Arribas (Sala Hiroshima), Muda de Pablo Messiez (Teatre Akadèmia, Grec 2018), Incògnit de Nick Payne (Teatre Lliure) o Paradisos oceànics d’Aurora Bertrana (Grec i Temporada Alta 2019), per citar alguns espectacles. El mes de juliol passat, Laura Clos va ser la primera escenògrafa a guanyar un Premi Butaca en solitari (sense estar acompanyada per un home), per la seva feina a Els Jocs Florals de Canprosa. La “Closca” va agrair que el director Jordi Prat i Coll hagués pensat en ella perquè s’estrenessin junts en un muntatge a la Sala Gran del TNC: “Tinc la sensació que per arribar a on soc he hagut de picar molta més pedra que si hagués estat un home”. I va llançar un missatge a la platea: “Joves, adolescents, dones que us esteu començant a plantejar el vostre futur professional: ser escenògrafa és possible!”. Per acabar-ho d’arrodonir, va tancar el seu parlament amb un clam que tots plegats hauríem de començar a adoptar: “Visca Montserrat, visca la Moreneta, visca la cultura popular i la cultura en general!”.

I aquests pròxims mesos? La “Closca” tampoc no pararà. Al gener, signarà l’escenografia de la gala dels Premis Gaudí (dirigida per Jordi Prat i Coll i presentada per Anna Moliner). Al febrer, farà l’espai escènic de La bruixa de la Tramuntana, un espectacle familiar al Teatre Lliure dirigit per Marc Rosich. Al març, serà la responsable de l’escenografia de L’huracà, el text de 1935 de Carme Montoriol que es podrà veure al TNC. Una mica més endavant, també signarà l’espai escènic del pròxim muntatge de Projecte Ingenu, i el del nou espectacle que la pallassa Alba Sarraute estrenarà al Grec 2020. Què? Com es queden?

Felicitem des de Núvol a la “Closca” i esperem poder brindar amb ella a la festa d’entrega dels Premis Núvol, el pròxim dijous 19 de desembre a l’Alfa Bar.

Moltes felicitats!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació