Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

Josep el bon lladre Julien

La funció té lloc al bar del Romea, mentre el fantasma de la Xirgu es passeja per un teatre buit i en silenci.

Aquests dies es pot veure a la sessió Off Side del Teatre Romea (la sessió golfa de tota la vida) El bon lladre, de Conor McPherson. Un monòleg dirigit per Xicu Masó i interpretat per Josep Julien. La funció té lloc al bar del Romea, mentre el fantasma de la Xirgu es passeja per un teatre buit i en silenci. Els divendres, dissabtes i diumenges, fins el 19 de juny.

Josep Julien a 'El bon lladre'

El bon lladre es va estrenar al Festival Grec de 2014, i des de llavors s’ha pogut veure a l’Espai Lliure, a diferents poblacions de Catalunya i el mes de novembre passat a La Seca – Espai Brossa. Ara ha arribat al bar del Romea, un espai ideal per una proposta d’aquest tipus, on hauríem agraït molt que haguéssim pogut demanar una cervesa. Sentir Julien parlar de pintes de Guiness i no poder veure l’obra tot assaborint-ne una, asseguts en incòmodes cadires de fusta en un bar tancat, té quelcom a mig camí entre poètic i sàdic. Però anem al que ens interessa.

El text de Conor McPherson (The good thief, estrenat el 1994) és un monòleg sobre un personatge sense nom, un pinxo adorable, un perdedor que sobreviu gràcies a les feinetes que fa per a un pinxo de més nivell, un temible Joe Murray que s’està a dalt, a dalt del bar i de la vida del protagonista. Un noi dels encàrrecs, que tant ha d’espantar un client que no paga com descarregar un camió i netejar un local, s’entén. Julien comença i ataca des del minut zero: el seu desplegament de tècnica és abassegador, i l’intèrpret ens mostra un domini de la veu, el cos i, sobretot, la mirada, que en les reduïdes dimensions de l’espai escènic ens arriba en primer pla. Com un encantador de serps, essent els espectadors els rèptils carnívors, Josep Julien ens explica un conte que és una pel·lícula de gàngsters de pa sucat amb oli, una història d’un segrest que no surt com un s’esperava, una road movie irlandesa de pluja, Guinness i gespa verda.

En un món ideal el microteatre hauria de ser això, senyors. Un espai escènic on podem veure cada parpelleig de l’intèrpret, on no cal engolar la veu ni forçar la màquina, i on la relació actor-espectador esdevé íntima, indefugible. Julien explica, amb calma i sense pressa, una història pel·liculera que en veu d’un altre actor resultaria inversemblant, i el poder evocador del text de McPherson i del talent de l’intèrpret fa que nosaltres, espectadors, anem construint als nostres caps un paisatge mental de tot allò que l’actor relata. Servidor de vostès, el dia després de la funció, encara recordava la cara de la Senyora Mitchell, la mirada de la Nhiam o la casa on s’amaguen i fan un pícnic, l’estranya família durant dos dies. McPherson dibuixa i Julien ens explica un món ple de fugides, perdedors, redempció i molta humanitat.

La direcció de Xicu Masó dóna espai i aire a cada paraula, i fent un ràpid treball comparatiu entre el tràiler de l’estrena al Grec 2014 i la interpretació actual de Julien, veiem que el personatge ara és més ric, més polièdric, amb més tics físics i acústics, més complex. La durada de l’espectacle, igualment, que al programa de mà ens diuen que és de 70 minuts, és en realitat de 90, i tot i l’allargassament de text cap al final i un epíleg que seria fàcilment retallable, sortim del Romea amb bon gust de boca. I amb set, molta set. Les funcions per aquest cap de setmana ja estan exhaurides. Queden sis funcions, fins el 19 de juny.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació