Joc de miralls: el teatre com a teràpia

Joc de miralls és un elogi a la senzillesa, a la bellesa de la quotidianitat i a la interpretació com a força terapèutica. A la vegada ens recorda que fer teatre de veritat no vol dir posar-se màscares, sinó justament treure-se-les per descobrir les persones que hi ha darrere.

Joc de miralls ens parla del teatre des del teatre. Investiga i reflexiona sobre la força terapèutica que l’art dramàtic té per a aquells que s’hi submergeixen. Tanmateix també ens fa veure que és terapèutic per nosaltres, els espectadors, que no podem escapar d’aquest doble joc de metateatre. Sota la direcció de Juan Carlos Martel Bayod, l’aclamat text de Annie Baker serà al Teatre Lliure fins al 15 de març.

aina clotet © ros ribas

Unes classes de teatre amateur en un centre cívic són el pretext per desplegar una sèrie de reflexions profundes sobre la vida, les aspiracions, les projeccions i les idealitzacions quotidianes en les quals ens veiem immersos dia a dia. Un context aparentment senzill però que no és casual, sinó que forma part de la tesi que vertebra l’argument de la peça: no cal fer grans coses per arribar a allò autèntic, les transformacions requereixen temps i per molt que pensis que et coneixes, sempre pots arribar a sorprendre’t a tu mateix.

La proposta de Juan Carlos Martel Bayod sembla trobar-se totalment en sintonia amb el text d’Annie Baker, ja que ens presenta un espai despullat de qualsevol element innecessari, només dotat d’un gran mirall que reflecteix els actors i els espectadors. És significatiu com la música que acompanya la peça va omplint-se de sons, instruments i coherència al ritme que ho fan també uns personatges que, escena rere escena, cada vegada anem coneixent més.

Uns personatges que ens transmeten tota la tendresa i valentia d’aquells que es llancen a buscar-se sincerament, enfrontant-se a les barreres del judici i el ridícul per sortir coneixent-se una mica millor. Uns papers, que després de veure Joc de miralls no se’ns acut millors actors per encarnar-los. Elena Tarrats, Isabel Rocatti, Eduard Farelo, Aina Clotet i Jordi Martínez els trobem renovats i malgrat que en alguns casos estan allunyats del tipus de papers a què ens tenen acostumats, la seva naturalitat ens fa sentir que estan fets a mida. Situacions que els actors de la peça potser han viscut de primera mà altres vegades, ja que al cap i a la fi es tracta d’un grup que assisteix a classes de teatre.

Joc de miralls
és un elogi a la senzillesa, a la bellesa de la quotidianitat i a la interpretació com a força terapèutica. A la vegada ens recorda que fer teatre de veritat no vol dir posar-se màscares, sinó justament treure-se-les per descobrir les persones que hi ha darrere.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació