Joan Pera es converteix en fantasma

“No havia fet mai de fantasma, i la dificultat del personatge és ser un fantasma i no deixar de ser humà”

Com s’interpreta a un fantasma? Aquest és el principal repte que ha hagut d’afrontar l’actor Joan Pera per donar vida al personatge protagonista d’El fantasma de Canterville, però les dificultats no s’acaben aquí. Oscar Wilde va publicar aquesta història l’any 1887 en format de conte, i això ha exigit un gran esforç per poder-ho adaptar en versió teatral. “Aquesta obra parla de les coses que realment són importants a la vida, i com les immaterials a vegades valen més que les materials”, explica el director Josep Maria Mestres. La primera funció serà el 13 de febrer i estarà en cartell fins al 8 d’abril al Teatre Condal de Barcelona.

“Teníem clar que necessitàvem un gran autor, i el Joan Yago ha estat la persona ideal per escriure aquesta obra a partir d’un text de Wilde”, assegura Mestres molt satisfet en la presentació de l’obra. I és que l’autor de la premiada Fairfly –obra guanyadora de dos Premis Butaca– ha tingut la valentia de fer la dramatúrgia d’aquest projecte teatral sense perdre de vista l’estil de l’escriptor irlandès. “Wilde té una forma d’escriure amb frases afilades, col·locant el públic en un lloc intel·ligent i fent que es diverteixi des de la ironia”, diu el director.

El fantasma de Canterville està feta a mida de Joan Pera, que ha buscat sense èxit referents útils que l’ajudessin a construir el seu personatge -per exemple, un fantasma de Sant Pol de Mar-. “No havia fet mai de fantasma, i la dificultat del personatge és ser un fantasma i no deixar de ser humà. Al principi vaig pensar que no sabria trobar la manera de transmetre-ho al públic”, i Pera afegeix: “Mai havia treballat tant, ha estat molt dur, però estic aprenent molt. Vaig a la funció verge i esperant la benvolença del públic amb aquest personatge que és molt guapo i que m’agradaria saber fer bé”. A uns dies de l’estrena encara s’estan polint detalls, però ell assegura: “Només estic bé quan estic damunt de l’escenari”.

La sensació de Joan Pera d’estar al davant d’un precipici no és injustificada. “És una obra complicada”, diu el seu director, però per què? D’entrada, aquesta peça està ambientada en la Londres postbèl·lica de meitats dels anys cinquanta del segle passat, tot i que el breu conte de Wilde se situava a l’època contemporània del seu autor. A banda de les referències temporals i geogràfiques que han exigit un treball més exhaustiu per part de l’elenc d’actors, cal afegir la problemàtica tècnica de tenir un fantasma com a protagonista.

Poques coses s’han explicat de l’argument perquè prefereixen que el públic les descobreixi. Sir Simon de Canterville és el fantasma que representa a un avantpassat familiar de l’amfitrió d’un castell, Lord Canterville, el qual ha convidat a l’empresari nord-americà Hiram S. Otis i la seva família a passar un cap de setmana en aquest emplaçament d’Anglaterra. El fantasma procurarà fer la vida impossible als nous inquilins, però sembla que està en hores baixes i amb l’honor per terra. Com és lògic, bona part de l’obra transcorre en l’escenari del castell, però hi ha dos espais més que fan possible el desenvolupament de l’acció.

“Aquesta obra té tots els ingredients perquè sigui una festa: acció, conspiració, amor, comèdia…”, explica Josep Maria Mestres. S’ha buscat no avorrir a l’espectador, i per això compta amb la construcció d’un gran castell i la incorporació d’efectes especials i trucs de màgia. Per fer possible aquest últim àmbit, ha estat imprescindible la col·laboració del Mag Lari.

Tot l’equip artístic està molt ben compenetrat i unit. Tot i així, es poden veure dues generacions molt ben representades. L’actor Pep Sais es mostra satisfet de treballar en aquest projecte amb el Josep Maria Mestres perquè “era una espina clavada”, i celebra coincidir damunt de l’escenari amb el Joan Pera, anys després d’haver fet junts el doblatge de la sèrie L’escurçó negre.

“Estic molt agraïda. Ho tinc tot per fer, i fer-ho al costat de gent amb tanta experiència és fantàstic. Ha estat un gran aprenentatge i un repte perquè aquesta adaptació és molt fidel a la d’Oscar Wilde, que a banda d’una història també planteja un llenguatge i un estil”, explica Elisabet Casanovas. A l’actor David Olivares, per la seva banda, li entusiasma la idea de treballar amb gent nova després de molts anys amb el mateix equip al programa Polònia de TV3.

Completen el repartiment l’Òscar Castellví –a qui, misteriosament, li van proposar interpretar el paper de l’obra poc després d’haver estat davant del monument d’Oscar Wilde- i la Betsy Túrnez. “Amb el Josep Maria Mestres s’ha de parlar un català perfecte, per ell és molt important el tema de la fonètica catalana, però jo tinc un català molt de carrer. Ha estat un repte”, explica l’actriu, i sobre la forma de preparar el paper: “Ho he hagut de fer des de fora cap endins, és a dir, primer he construït tècnicament el personatge amb l’estil i el llenguatge i després me l’he fet meu per aconseguir molta veritat”.

Josep Maria Mestres i Joan Pera ja havien treballat junts a l’obra L’avar, de Molière, al Teatre Goya, però en aquesta ocasió el repte per a l’actor era majúscul. Ara només falta deixar-nos espantar per un fantasma que, sense dubte, és diferent.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació