Infàncies robades

El Districte Cultural de tardor 2021 acull cinc funcions de 'Serà el nostre secret', un espectacle de denúncia de l'abús sexual intrafamiliar

Una peça sobre l’abús sexual a la infantesa potser no és el millor estímul per tornar al teatre després del confinament, quan el cos –i, sobretot, l’ànima- reclama segurament un altre tipus de gènere. Però després de sortir de la Sala La Planeta de Girona, l’elecció no només es revela encertada, sinó que el cos, i la mateixa ànima, en reclama molt més. No hi ha res com una bona dramatúrgia, una bona direcció i unes excel·lents interpretacions perquè els aplaudiments siguin justos i merescuts, i el mono de tornar a trepitjar una platea després de més de tres mesos es vegi recompensat amb escreix.

El Barcelona Districte Cultural de tardor 2021 acull cinc funcions de ‘Serà el nostre secret’, un espectacle de denúncia de l’abús sexual intrafamiliar que es podrà veure al Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs avui 7 d’octubre a les 19.30h. També es podrà veure sempre a les 19.30h als següents Centres Cívics: CC Besòs (22/10), CC Urgell (19/11), CC Zona Nord (20/11) i CC Joan Oliver ‘Pere Quart’ (26/11).

Imatge promocional de l’espectacle ‘Serà el nostre secret’.

A Serà el nostre secret, el tàndem format per l’actriu Marta Montiel i el poeta Elies Barberà –ideòlegs i intèrprets de l’espectacle– tornen a apostar per una fórmula que dominen i que ja van demostrar a bastament en el seu anterior muntatge, No m’oblideu mai: el teatre verbatim: és a dir, el teatre de la paraula. Basat en el testimoni oral de persones implicades, Barberà & Montiel  recopilen aquí casos de víctimes que han patit algun tipus de violència sexual durant la seva infància. Si a No m’oblideu mai va ser el dramaturg Llàtzer Garcia qui es va encarregar de cosir les transcripcions i donar forma teatral al suïcidi adolescent, aquí la tasca ha recaigut en Daniela Feixas que, a més de reservar-se el paper de directora, també ha contribuït a la recerca i la documentació.

L’accés a La Planeta és del tot inusual. Al minúscul vestíbul, el públic escull en una pissarra on vol seure. Qui primer arriba, elegeix localitat. No hi ha entrades de paper. No hi ha programa de mà. Hi ha gel hidroalcohòlic, això sí, i la mascareta, que cadascú s’ha de portar de casa. A l’hora convinguda tothom ha de fer cap a la porta lateral, la que dona al riu Onyar, que en aquest escenari post Covid-19 combina múltiples funcions: sortida d’emergència, entrada de material i, ara, de benvinguda al temple escènic. Allà et prenen la temperatura amb una pistola (si tens més de 37,5°C, t’envien cap a casa), t’acomoden (s’han eliminat les grades i només hi ha cadires –de dues en dues- degudament separades) i, apa, a començar! Aquesta primera posada en escena ja desperta una expectació màxima.

I, com dèiem, l’expectació no defrauda. Veurem l’encarnació de diferents dones i homes, persones adultes, que, des de la distància, la maduresa i, sobretot, la fortalesa, recorden i expliquen com eren els abusos que van patir de criatures per part de persones pròximes, la majoria, membres de les seves pròpies famílies. Com sol passar, les estadístiques parlen: una de cada cinc persones a Catalunya ha patit algun tipus de violència sexual durant la seva infància. Testimonis que, sense recrear-s’hi, són esfereïdors. Com són aquestes persones? Com han sobreviscut? On estan els abusadors?

D’entre tots els casos anònims, en destaca un que no ho és. Es tracta de Josep Abella, un home en la cinquantena que va escopir a la tomba de la seva àvia i que ha relatat la seva història a Cien pastillas en un día. Bernat Puigtobella l’ha entrevistat a Núvol en un diàleg que esdevé imprescindible si es vol saber com en pot ser de maldat, l’ésser humà. Perquè aquesta peça de Mithistòrima Produccions i la Sala La Planeta també vol aprofundir en les seqüeles psicològiques i les malalties associades i derivades d’una realitat que segueix perpetuant-se.

Marta Montiel a ‘Serà el nostre secret’. Foto: Paco Amate.

Ja ho vaig dir quan vaig escriure la ressenya de l’anterior espectacle, i aquí ho reitero, paraula per paraula, fent honor al teatre verbatim: les interpretacions de Marta Montiel i d’Elies Barberà són d’una autenticitat, honestedat i versemblança admirables. Quina complicitat, quina unió, que sinceres! Són, ras i curt, de traca i mocador. Cal fer justícia i destacar que el duet interpretatiu el completa Èric Serrano, que aporta les notes musicals de l’espectacle tocant la guitarra i cantant unes delicioses versions de “Sweet child of mine” de Guns’n’Roses i, sobretot, de “Corvus” de Joan Reig, una cançó que parla dels abusos que va patir el membre d’Els Pets durant la seva infantesa per part del rector de Constantí. Feixas no es conforma amb aquesta col·laboració i esprem Serrano una mica més i l’anima a declamar unes petites però sentides i acurades confessions. Un encert total. Com es nota, l’ofici!

Com ja ens van regalar a No m’oblideu mai, a Serà el nostre secret també hi ha un ventall generós d’accents per a subratllar que aquest tema tabú està més estès del què ens pensem i alertar sobre la falsa creença que “això només passa a casa dels altres”. En un escenari gairebé pelat –a penes una taula, dues cadires i un tamboret–, s’hi escolta català central, català de les Terres de l’Ebre, castellà i un català ric de procedència anglosaxona, quan Montiel simula ser una dona del públic que s’aixeca de la butaca i relata davant de tothom com va descobrir que la seva filla era víctima d’abusos sexuals per part del seu pare. Aquest monòleg, a part de brillant, culmina amb l’encertada frase que “un diploma no diu res del que una persona és en realitat”, dirigit a tots aquells i aquelles que vulguin exonerar algú com a pederasta només pel fet que té estudis superiors.

“Malgrat que els abusos a menors tenen conseqüències físiques, emocionals i psicològiques per a tota la vida, impera el silenci davant d’aquests fets. Només quan es pot explicar el que s’ha viscut, es pot començar a comprendre. La paraula dita ens fa prendre consciència, evidencia l’abús de l’agressor, la covardia dels encobridors i sacseja els valors de la nostra societat”, expliquen des de la producció. Cal recordar que a casa nostra, la protecció dels infants no va quedar legislada… fins al 1991. Subratllem-ho, doncs.

Serà el nostre secret s’havia d’estrenar el passat mes de març, però es va haver de suspendre per culpa de la totpoderosa pandèmia mundial. La Planeta l’ha recuperat aquest juliol només durant tres dies, però que ningú pateixi: sembla que tornarà pel festival Temporada Alta, i més endavant recalarà a Barcelona. Durant aquests dies que s’ha representat a Girona, cada funció s’ha completat amb un col·loqui posterior amb persones expertes en la matèria. Esperem que la tradició es mantingui en un futur, perquè ocasions com aquestes no s’han de deixar escapar.

Per a més informació sobre l’espectacle i els col·loquis que tindran lloc a l’Escenari Joan Brossa, podeu consultar aquest enllaç.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació