Holanda, el paradís de la dansa

Per què Holanda o Bèlgica són tan importants per a la dansa? Per què hi ha tants creadors amb un peu al seu país natal i l'altre als Països Baixos? Potser perquè són un dels millors aparadors de la dansa contemporània, la terra de les subvencions a llarg termini, de la confiança en el talent, del suport governamental.

“Me’n vaig” és, encara, una de les frases que sentim més de boca del jovent. Londres, Alemanya i fins i tot el Canadà són algunes de les principals destinacions d’aquests joves obligats a fugir, a deixar-ho tot enrere per començar una nova vida. En el món de la dansa aquest ‘paradís’ són els Països Baixos. Un dels millors aparadors de la dansa contemporània, la terra de les subvencions a llarg termini, de la confiança en el talent, del suport governamental. Pere Faura, Roser López Espinosa, Lali Ayguadé i Albert Quesada són (només) alguns dels noms de la dansa contemporània catalana que s’han format amb un peu a casa i un a l’estranger. Creadors nascuts durant la dècada dels vuitanta que van haver de fer les maletes a la recerca del seu particular ‘somni americà’.

WTB ©DannyWillems Mercat Flors

Ara bé, per què Holanda o Bèlgica són tan importants per a la dansa? Per intentar donar resposta a aquest interrogant, el Mercat de les Flors juntament amb el festival Julidans, ara proposen LandHol, un cicle de creadors internacionals que han anat i tornat d’Holanda diverses vegades. LandHol, que es podrà veure fins aquest diumenge 1 de febrer, aposta per tres tipus de muntatges. D’una banda, espectacles importants en la història de la dansa que posen èmfasi en la importància de la memòria (What the body does not remember, de la companyia de Wim Vanderkeybus, Última Vez), d’altres amb un impactant component social, com Parkin’Son de Giulio d’Anna, que el crític Jordi Sora defineix com un “emotiu cant a la vida” i, finalment, l’aposta pel nou talent: el Julidans NEXT.

En aquest mini-cicle, que tindrà lloc el 31 de gener, hi podrem veure Love-ism, una sèrie de duets, tallers i una pel·lícula creats per Mor Shani i inspirats en el best-seller d’Erich Fromm L’art d’estimar. El mateix dia 31 l’israelià Itamar Serussi presentarà Ferrum, un diàleg entre dues ballarines, i, Liat Waysbort ens ensenyarà Please me Please, un solo en què el jove ballarí Ivan Ugrin es transforma en una dona. A més dels espectacles, hi haurà activitats paral·leles, com les conferències i taller a l’Antic Teatre. Una oportunitat única (i esperem que repetible) per entendre què s’hi cou als Països Baixos. De moment, una advertència: no es perdin What the body does not remember. Un espectacle qualificat de “brutal confrontació de dansa i música en un paisatge de combat” i que ara, 28 anys més tard, reneix de nou.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació