Figueres, xopa de riure

Crònica del XIV Festival Còmic de Figueres, que clou una edició amb una gran rebuda malgrat el diluvi

Va ploure a Figueres, que és una cosa que la gent gran alt-empordanesa sempre agraeix perquè, ja ho saben, la tramuntana tot ho asseca. Tot ho fa i ho desfà. Va ploure a Figueres, com dic, però, tot i això, la gent va sortir. Com els cargols. Com els espàrrecs del dia després de la tempesta. La gent va sortir a riure. Va abandonar la manta i la confortabilitat del sofà per rendir-se a la rialla. Això és compromís. Va ploure a Figueres. Vam arribar secs i callats a la capital de l’Alt Empordà. Vam marxar d’allà xops i amb un somriure de satisfacció, d’aquells que droguen i anestesien.

Foto: Jordi Ribot (ICONNA) | Festival Còmic de Figueres
Foto: Jordi Ribot (ICONNA) | Festival Còmic de Figueres

Malgrat el vent en contra, el Festival Còmic de Figueres, un esdeveniment centrat exclusivament en l’humor i la felicitat, tanca una edició que, per segon any consecutiu, ha hagut de celebrar fora de les dates habituals. El conjunt d’activitats s’han hagut de concentrar en un cap de setmana. Això no ha impedit però, aconseguir una bona xifra de visitants i espectadors en les diferents jornades. De la programació, han destacat particularment Coulrophobia, de la companyia The Opposable Thumb, que va tancar el festival amb un espectacle que l’organització qualifica de “majúscul”, a càrrec d’un grup de reconeguts clowns de Bristol. Enguany també ha passat pel festival Carles Sans, que amb “Per fi sol” va il·luminar els assistents del Teatre El Jardí gràcies a anècdotes i records guanyades durant quaranta anys copilotant El Tricicle.

La direcció del Festival Còmic no ha volgut obviar tampoc el caràcter gratuït, transversal i urbà que el defineix any rere any. Per això hem pogut veure durant tres dies, a la Plaça Catalunya (epicentre neuràlgic del municipi), els diferents shows de les companyies LPM, Leandre Clown i Jessica Arpin. L’Auditori de Caputxins, a més, va acollir (també de franc) els espectacles Soc la Mercè, de la Quarta Regional i Diàriament, de la companyia Tot.

En la seva preocupació per la renovació i, sobretot, la preocupació per tenir tothom content (literalment), el festival va obrir els Matinals de Teatre, un format gratuït a l’Auditori Caputxins, que ha buscat premiar els més matinadors.

Jordi Ribot (ICONNA) | Festival Còmic de Figueres
Foto: Jordi Ribot (ICONNA) | Festival Còmic de Figueres

El Soterrani, a cobert

Una de les cites més esperades de l’edició d’aquest any va ser la que van protagonitzar els monologuistes d’El Soterrani a La Cate. El dissabte, el Festival Còmic va proporcionar l’oportunitat a un públic (majoritàriament juvenil) de gaudir del millor stand up de la mà d’Oye Sherman, Ana Polo, Raquel Hervás, Irene Minovas, Marc Sarrats i Josep Català. Mentre a fora el gran diluvi semblava inundar carrers, l’emblemàtic auditori figuerenc tronava de rialles. Abans però, a la tarda, el mal temps va cedir i va permetre Fly me to the moon , de la Cia. Leandre Clown a la Plaça Catalunya. Aquesta és la prova de l’objectiu de la programació: segons els seus directors, de Xavier Valentí i Titín Custey, es busca arribar a tota mena de públic, una prioritat que pesa a l’hora de programa els espectacles i activitats perquè “és una manera de representar les diferents perspectives d’entendre l’humor”, constaten.

Per altra banda, l’altra de les grans apostes d’aquesta edició va ser el 1r Concurs de Vídeos i Mems Humorístics en Català, amb el pretext d’incentivar l’ús del català entre els més joves a partir de l’humor. Per aquest motiu, el festival va reunir un grup d’influencers dels Països Catalans per exercir de jurat: Miquel Montoro, Laia Argelaguet o Maria Bouabdellah i Xavi Rico, més conegut com Apitxat. L’organització confirma que es van rebre a prop d’un centenar de propostes, entre vídeos i mems. Tot això constata no només que el català és viu, sinó que cal una oferta com la del Festival Còmic. Necessitem propostes que estimulin i convidin a l’ús social de la nostra llengua, sobretot en el segment que integren els joves. Cal una acció de reanimació lingüística més suculenta, i això només s’aconsegueix aixecant i donant suport, des de les institucions i l’administració, a iniciatives com la de Figueres.

Va ploure a Figueres, però tant de bo totes les tempestes siguin així.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació