Festival TNT: Els robots desembarquen a Terrassa

Atenció, si a partir del dijous 3 d’octubre veieu robots o altres éssers estranys passejant per Terrassa no us espanteu, ni arriba l’apocalipsi ni estan gravant una pel·lícula de ciència ficció. Del 3 al 6 d’octubre el Festival TNT ens proposa que reflexionem sobre la relació entre homes i màquines amb espectacles de carrer, de sala, per tots els gustos i per totes les butxaques.

Per orientar-nos entre les 88 activitats i els 30 espectacles que s’oferiran aquest cap de setmana ens hem acostat al CAET a parlar-ne am el Pep Pla, director artístic del festival. Podeu trobar la programació completa a la web del CAET, nosaltres us n’oferim un tast.

Noves tendències per tothom

Sovint podem pensar que el nom fa la cosa. Si és així, el TNT promet canya, amb unes sigles explosives i les noves tendències escèniques com a protagonistes. Hi ho són, però amb la voluntat d’arribar a tothom que es deixi temptar, tingui el gust, l’edat i la butxaca que tingui. Amb l’ull posat als nous llenguatges, la marca de la casa, volen demostrar que “les noves tendències no són per públics minoritaris, ni són avorrides, ni són críptiques, ni són endogàmiques, si no que són per tots els públics”, explica Pep Pla. Qui passi pel TNT es trobarà amb provatures escèniques, no exemptes de risc, però que ens parlaran dels temes de tota la vida, l’amor, la injustícia social, la mort, ens promet.

Per tot això anima al públic no habitual d’aquest tipus d’espectacles a apropar-s’hi sense por i deixar-se portar. “No t’has de preocupar de si ho entens o no ho entens, tu deixa’t estar, disfruta i digues sincerament si t’agrada o no”, explica. La voluntat didàctica, però és molt important i, per això, a més dels espectacles s’oferiran activitats complementàries per aprofundir en el que veiem. És el cas de les Mirades TNT, unes xerrades a càrrec de Víctor Molina, professor de l’Institut del Teatre. Aquestes mirades seran abans de l’espectacle, per orientar l’espectador, i després per debatre el que s’ha vist.

Aposta també pel públic de totes les edats. Ja l’espectacle inaugural, Robot!, de Blanca Li, i el de tancament, dels Brodas Bros, estan pensats perquè pugui anar-hi tota la família amb nens a partir de set o vuit anys. Aquesta és la raó per la qual han avançat l’horari a les 20.00 del vespre, perquè hi càpiga tothom. I aquest any, a més a més, s’han proposat fer un cas especial al públic adolescent, un sector que el tòpic diu que no s’interessa pel teatre i que el TNT vol atrapar. S’estrena també una nova versió del Domini Públic (DIWO) de Roger Bernat amb un guió reelaborat per alumnes d’instituts de Terrassa i Barcelona. Aquest interès no és nou, ja durant la temporada permet als estudiants de batxillerats d’arts escèniques assistir a assajos i després veure una funció de les produccions pròpies, ara aquests estudiants faran de voluntaris acompanyant a les companyies però “el que ens interessa és que vegin els espectacles”, explica. A més a més es manté la funció per les escoles “per assegurar-nos que veuen un espectacle un cop l’any”.

Somia el TNT en actors elèctrics?

Blanca Li, la coreògrafa de l’espectacle inaugural, es va llevar un dia i es va adonar que el primer que feia era engegar el mòbil, la cafetera, la ràdio, la tablet… Estem envoltats de màquines que se suposava que ens farien la vida més còmode i fàcil, però és realment així? El TNT s’ha fet seva aquesta pregunta i reflexionar-hi ho fa des de molts fronts. Per una banda presentant espectacles on màquines i persones interactuen, com el mateix Robot!, o Carícies de Ferro, un espectacle amb tres ballarines que actuen acompanyades d’una gran estructura de ferro. I hi podrem veure actuar el primer Cyborg del país, Neil Harbisson, que s’ha implantat un tercer ull per solucionar la seva visió monocromàtica. Aquest tercer ull, que capta els colors per vibració, es connecta a uns altaveus i crea el Concert de cares. Amb apostes com aquesta volen reflexionar sobre fins on arriba el nostre cos i com fins i tot això pot canviar amb la proliferació d’invents que són pràcticament apèndixs al cos humà.

Un altre aspecte al que paren molta atenció és com aquesta proliferació de màquines afectarà la divisió, ja no massa clara, entre vida pública i privada. “El que passa ara que et poden penjar una foto a Facebook sense permís, amb invents com les ulleres de Google passarà constantment. A tot arreu es podrà gravar la vida pública”, diu Pep Pla. Espectacles com Portland de Lali Ayguadé i la Veronal, que reflexiona sobre el poder de la contemplació d’allò que passa al nostre voltant. O Bouazizi, de la companyia Insectotròpics, un esepectacle sobre la Primavera Àrab que també reflexiona sobre el poder d’internet i les xarxes socials.

La relació amb les màquines ja fa temps que va començar, i ho sap bé una ciutat industrial com Terrassa. Aquest passat el retrata Josep Rodri Homes i màquines, que es podrà veure cada nit del festival al MnACTEC. A través un recorregut amb videoprojeccions que juga amb ombres i il·luminació i utilitzant, entre altres, textos de Villatoro i Oda a la ciutat del fum. “L’espectacle investiga sobre el passat recent on les màquines començaven a tenir protagonisme. I a més hi participen una trentena de ballarins i actors amateurs terrassencs”, explica Pla que té clar que un festival com aquest “no es pot fer d’esquena a la ciutat i no ho volem”.

Les nostres recomanacions

Davant la programació de qualsevol festival és habitual patir, en un primer moment, atabalament i estrès perquè, tot i que tindrem robots passejant per la ciutat les màquines teletransportadores encara són difícils de trobar. Si mirant el programa us ha passat això, no patiu, nosaltres l’hem estudiat i us en fem una petita guia. Prepareu-vos perquè el Pep Pla ja ens va avisar que “hi ha tants espectacles que no es podrà sopar”. Però no patiu, està tot pensat. El Gremi d’Hosteleria i Mortiz us oferiran el pinxo TNT que es podrà tastar a 23 establiments.

Les rutes pel festival són moltes i variades, de fet des del CAET n’han pensat una en que dissabte pots veure 13 espectacles per 6 euros. Nosaltres us oferim alguna recomanació:

–      Per amants de les sorpreses: Rossy de Palma i Carles Santos actuaran junts per primer cop i ningú sap què faran. Ni tan sols el director artístic del festival que ens ha confessat que cada dia el trucaven demanant-li coses i espais espai diferents. Els podreu veure dissabte a les 18:00 a la Sala Maria Plans i l’entrada val 10€.

–      Per culs inquiets: Si sou dels que us costa estar massa estona quiets en una cadira, no patiu, el TNT està ple d’espectacles curts, de fet el més llarg dura una hora. Podeu veure la peça de dansa Remor, un dels èxits de la passada edició de Fira Tàrrega, Bunny me, on dos conills aturats ensenyaran tot el que saben fer esperant que algú els contracti i el Concert de cares, de Neil Harbisson. Els tres junts no arriben a una hora de durada i els trobareu pels carrers del centre dissabte a la tarda. I si el que voleu és caminar i fins i tot ballar una estona podeu seguir la Always Drinking Marching Band que sortirà a les 18.00 de la Placeta Saragossa.

–      Pels més tecnològics: Un festival dedicat als robots pot fer les delícies de qualsevol amant de les noves tecnologies. Hi podreu veure el primer cyborg de l’estat espanyol, Neil Harbisson, que juntament amb Moon Ribas, creadors de la Cyborg Foundation, presentaran Waves el diumenge a les 18.00 a la Sala Cúpula i per només 3€. O visitar la instal·lació de Marcel·lí Antúnez, Epidermia, on podreu manipular una cara fent-li fer les ganyotes que vulgueu. I fer-vos una fotografia en realitat augmentada amb una aplicació dissenyada per alumnes del CITM. Les dues al Hall del Teatre Principal.

–      Per amants de les causes (perdudes o no): Si us agraden els espectacles amb missatge i sou amants dels nous llenguatges escènics no us perdeu Bouazizi, un espectacle multidisciplinar que rep el nom del jove tunisià que es va immolar donant inici a la Primavera Àrab. El vam veure a Tàrrega i us assegurem que no us deixarà indiferents. El podreu veure dissabte a les 20.30 a la Plaça Vella i és gratuït. I un clàssic que potser sorprèn trobar en un festival teatral, Albert Pla presentarà el seu monòleg-concert Manifestación llançant el seu sarcasme contra polítics i banquers. Serà dissabte a les 22.30 al Principal i les entrades valen 15,50€.

–      Pels que trobeu a faltar teatre de text: No només d’espectacles multidisciplinars viu el TNT, si us ve de gust una bona peça de text hi trobareu La nit just abans dels boscos, de Bernard-Marie Koltès, un dels grans textos del teatre contemporani interpretat per Oscar Muñoz que d’aquí poc es podrà veure també al Teatre Romea de Barcelona. El podeu veure cada dia a les 21.15 i dissabte també a les 23.00, val tres euros i el punt de trobada és el Hall del Teatre Alegria.

Només el tret de sortida

El TNT és, sens dubte, la gran cita teatral de la temporada però no és més que el tret de sortida d’una temporada que continua amb la fórmula d’èxit que han seguit fins ara: grans èxits, al Teatre Principal i les obres de més petit format o més risc a l’Alegria. Una fórmula que ha portat a ocupacions superiors al 80% i més elevades a l’Alegria. “La gent s’hi ha acostumat”, diu Pep Pla i, a més a més, algunes d’aquestes produccions ja arriben amb bones referències com el Jo mai  que es veurà d’aquí poc i que ja va ser un dels èxits del Grec. Sense oblidar les companyies terrassenques, com Punt i Seguit, que hi van estrenar espectacle la setmana passada i com el Microarts que reunirà companyies de la ciutat per fer una espècie de cabaret amb petites peces de creació que Pla explica que ha de servir per “fer bullir l’olla, que es vagin a veure entre ells”.

Una temporada que també arribara farcida de coproduccions, més enllà de les que veurem al TNT, algunes de les quals ja s’han pogut veure abans i altres que es veuran després a Tàrrega, Olot, Lleida, Sevilla o Saragossa, per exemple. “Creem complicitats, jo em fio de tu, tu et fies de mi, però sobretot els que hi guanyen són les companyies, que com a mínim abans d’estrenar tenen garantides unes actuacions”, explica Pep Pla. És el cas, per exemple, de Joan Català, beca de moviment de Fira Tàrrega que el TNT va comprar abans que s’estrenés, o del nou de Los Corderos, coproduït pel CAET i que Olot i Lleida ja han comprat abans de veure’l. Una manera de fer que es presenta concentrada en aquests quatre dies de festival però que es va estenent al llarg de la temporada i del territori.