Festa i joc, la divisa brossiana

Joan Font, fundador d'Els comediants, i Laura Aubert, de la companyia Els Pirates han parlat del dramaturg dins del cicle 'Ens va fer Joan Brossa'.

El segon col·loqui organitzat per la Fundació Joan Brossa dins el cicle Ens va fer Joan Brossa va comptar amb l’actor i director Joan Font, cofundador d’Els Comediants, i l’actriu Laura Aubert, cofundadora d’Els Pirates Teatre. Persistint en la seva voluntat d’explorar el caràcter intergeneracional de l’obra brossiana, aquest nou diàleg va connectar dues personalitats influïdes per la seva poesia escènica, allò que la resta de mortals anomenem teatre.

No és per casualitat que aquest cicle de col·loquis al·ludeixi al llibre Em va fer Joan Brossa (1951), atès que representa la ruptura del poeta amb el surrealisme i, alhora, l’escissió del moviment d’avantguarda català de postguerra. Un distanciament del subconscient que li va permetre connectar amb el realisme i aprofundir en el seu compromís polític i social. Però, al mateix temps, aquesta publicació esdevé un trencament anòmal perquè significa ruptura i contínuum cultural. Una paradoxa que el mateix Brossa explicitava en parlar del moviment d’avantguarda i la revista Dau al Set; defugint el concepte de ruptura, parlava d’una unió amb la tradició cultural que havia escapçat la guerra. En d’altres paraules, es feia partícip d’una aventura oberta però proveïda de realitat. I justament aquesta controvèrsia entre tradició i modernitat, entre herència i realitat cultural, va conduir el col·loqui entre Joan Font i Laura Aubert més enllà de l’anècdota, vers una reflexió de caire existencial inequívocament brossiana.

Els Comediants i Els Pirates Teatre els va fer Joan Brossa

Salvant distàncies temporals i recorreguts artístics particulars, si Els Comediants i Els Pirates Teatre tenen algun nexe en comú, aquest és el segell de Brossa; ambdues companyies es caracteritzen per ser interdisciplinars i concebre el teatre com un joc de creació col·lectiva.

La connexió entre Brossa i Els Comediants s’ha d’entendre com quelcom natural. Brossa defensava el valor de totes les arts parateatrals –essència d’Els Comediants– i “posava nom a allò que tu feies i no sabies que havies fet”, tal com explicava Joan Font en començar la conversa. Precisament, va ser arran del primer muntatge de la companyia, Non plus plis, que Brossa i Font van començar la seva amistat. “L’espectacle que vaig fer el 72, ara no m’atreviria a fer-lo; aniria directe a la presó”, reconeixia Font. Paradoxalment, en ple tardofranquisme van atrevir-s’hi: van trencar el concepte d’espai escènic, van introduir la música entre d’altres elements artístics i van fer famoses les màscares de El Ingenio, la mítica botiga del barri Gòtic. Així, amb l’eclecticisme que els caracteritza, van consagrar la festa com un dels seus trets definitoris. Sigui festa o carnaval, prové d’un mateix origen: el transformisme. O en termes brossians, el fregolisme, al qual el poeta ja havia versat uns anys abans, en un poema dedicat al seu admirat Leopold Fregoli. Manllevant-ne els darrers mots, podríem definir aquesta primera trobada entre Brossa i Font com l’instant en què van pronunciar junts la paraula carnaval. A partir d’aquesta descoberta, Font i Brossa es reunien sovint a El Ingenio i s’hi quedaven fins que sortia el sol, entre capgrossos i màscares de guix. Per Font, Brossa era un personatge inspirador, “un agitador, un instigador, no en perdonava ni una”; quan tenia dubtes sobre algun dels seus espectacles, Brossa li etzibava: “has de comptar l’infinit per avançar un metre”.

Amb l’afany d’experimentació que caracteritza ambdós personatges, Font i Brossa van compartir projectes com el de la Fira de Tàrrega i hi van muntar un dels striptease en el que Brossa havia evocat la seva musa, l’actriu i vedet Christa Leem. Font comentava que va tenir dubtes a l’hora de programar l’striptease a l’escalinata de l’església de Tàrrega, però que Brossa li deia “tu no et censuris, que et censurin!”. Una premissa que ha preservat fins a dia d’avui i que en recordar-la el remet a l’any 73, a la festa al carrer que va cloure la representació de Non plus plis a Madrid: “Vam seguir la festa a fora i van venir els grisos; va haver-hi una massacre […] però no deixaré d’anar mai al carrer, perquè el carrer és perillós”. Carrer, festa i joc per reivindicar “l’àgora com a lloc de plaer”, matisava Font. Tres conceptes que apuntalen l’obra d’Els Comediants i que ens condueixen inevitablement vers la concepció artística de Brossa.

També des del carrer però amb mots estrictament brossians, Laura Aubert va començar la seva carrera com a actriu i, de retruc, el projecte d’Els Pirates Teatre. En el marc d’uns itineraris culturals que es feien a Sarrià, Els Pirates hi feien un fragment de la peça Teatre de Carrer, de Brossa. “Amb una tela fèiem de tot, ens canviàvem rapidíssim, hi havia molt fregolisme, aquí va néixer el nostre estil”, explica Aubert. Anys més tard, s’han atrevit a adaptar El darrer triangle i El Gran Fracaroli, consolidant El Maldà com un dels espais brossians de referència. “Actualment no es fa tant Brossa perquè la gent li té por; és molt més modern del que som, molt més arriscat i encara no se l’ha entès”, explicava Aubert. Però Els Pirates Teatre no només ha vençut la por a treballar l’obra de Brossa, sinó que l’ha apuntalat amb l’element que el poeta utilitzava per connectar la tradició amb l’avantguarda: la imaginació, la transformació que s’arrela a la realitat. “De la mateixa manera que ell era transgressor, nosaltres transgredim la seva obra […] Brossa dona molta llibertat a la imaginació, tinc la sensació que a ell li hauria agradat que el sorprenguéssim”, exposava Aubert.

100 anys de Brossa són pocs

Del col·loqui entre Font i Aubert n’extraiem una certesa: que quan Brossa hauria fet cent anys, segueixen persistint la tradició i l’avantguarda que ell postulava. En el cas d’Els Pirates Teatre, la tradició brossiana és el punt de partida creatiu. Els Comediants, en canvi, prenien –i segueixen prenent– l’obra del poeta com a revulsiu per ampliar els seus límits artístics. I si d’aquesta divergència de perspectives se’n deriva alguna reflexió en ferm és que la confrontació d’ambdues generacions culturals posa de manifest la vigència de l’obra brossiana i la necessitat de seguir-la modificant. En aquesta direcció, i referint-se a la commemoració del centenari del poeta, Font defensava que cal apropar el seu esperit  transgressor, “donar, estar i defensar fins al final la seva mirada”.

Però la generació que n’ha de prendre el relleu té un panorama completament diferent al que van viure Els Comediants als anys setanta. En aquella època s’emergia de la foscor franquista i es divisava un horitzó de canvi que esperonava la creació artística. Actualment, la generació d’Aubert, filla d’una “època fosca, en la que hem viscut apagats”, tal com explicava ella mateixa, té dificultats per connectar amb el nou, el modern amb el que experimentava Brossa. “La nostra generació hem crescut en crisi, hem conviscut en crisi i tenim la sensació que està tot inventat”. Seguint aquesta reflexió que connecta amb la societat líquida de Bauman, Aubert hi afegia: “ens perdem en anar a buscar el modern extern quan l’intern encara no l’hem trobat […] arribar a teatres públics és difícil i quan intentes fer coses per encaixar en el sistema, perds allò que eres”.

Amb tot, arribats al final de la conversa, la pregunta és obligada. De quina manera s’encaixa l’obra de Brossa en aquesta cultura estràbica, que en pro de la professionalització de l’art desprestigia l’aventura?

Ras i curt: carrer i més carrer sota la divisa Brossiana. Festa i joc, i per molts més col·loquis.

La pròxima cita del cicle Ens va fer Joan Brossa serà el 25 de febrer, a la mateixa seu de la Fundació Joan Brossa. En aquesta ocasió, hi intervindran el filòsof i crític d’art Arnau Puig (co-fundador de Dau al Set) i el crític literari Jordi Marrugat, estudiós de l’obra poètica de Brossa.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació