Feminisme i classe als anys 80

La relació entre dona, poder i feminisme: una tríada que no sempre va junta, segons Caryl Churchill.

Vint-i sis anys després de la finalització del mandat de Margaret Thatcher com a primera ministra britànica, el partit conservador anglès ha escollit la seva segona primera ministra, Theresa May. Juntament amb el destacat paper d’Angela Merkel al capdavant de les polítiques de la UE, o la cursa cap a la Casa Blanca de Hillary Clinton, això posa damunt la taula un cop més la relació entre dona, poder i feminisme, una tríada que, com ja va manifestar Caryl Churchill a través de l’aclamada Top Girls, no sempre va junta, i seguint el mantra de les relacions monògames — tres són multitud — acostuma a deixar el feminisme a la cuneta.

'Top Girls' es pot veure al Teatre Akadèmia durant el Grec. © Maria Contreras

Mentre la política internacional occidental s’ennuvola amb la falsa il·lusió de la tan esperada igualtat entre gèneres, el Teatre Akadèmia recupera durant aquests dies de juliol la posada en escena de Top Girls, dirigida per Marc Chornet, un text que tot i estrenar-se els anys vuitanta, segueix sent dolorosament vigent.

Com sempre que ens enfrontem a un text de Caryl Churchill, la lectura no és senzilla ni aparent. Top Girls no parla de feminisme, o no només, i no parla de models de poder, o no només. Emmarcada en l’arribada al poder de la Dama de Ferro, Top Girls ens explica la història de la Marlene, una dona d’èxit que celebra el seu nomenament com a directora general d’una empresa de treball temporal. La seva felicitat no és gratuïta, i poc a poc anem descobrint els sacrificis personals que la protagonista ha hagut de fer per poder accedir al poder. Amb una juxtaposició d’escenes no sempre naturalistes, i una cronologia distorsionada, esdevenim testimonis de com les top girls de Churchill han sacrificat les seves vides personals i, en particular, les seves maternitats, per poder tenir èxit en un món eminentment masculí. Així, a la primera i més famosa escena, Marlene celebra el seu èxit amb un sopar entre amigues; les convidades, però, són grans dones de la història, personatges de la literatura o icones de la història de l’art, que durant les seves vides també han hagut d’enfrontar-se a la dicotomia entre maternitat i èxit. Un sacrifici que, aviat ens n’adonarem, també ha hagut de fer Marlene. Mirant en retrospectiva, és esfereïdor que vint anys després de l’estrena, la maternitat i la seva relació amb la vida professional de les dones encara sigui un tema candent i alhora tabú.

Churchill també posa sobre la taula la qüestió de classe, i a través de la relació entre Marlene i la seva germana Joyce — meravellosament interpretada per una versàtil i convincent Ariadna Fígols — ens convida a pensar l’oposició entre individu i comunitat, entre capitalisme i socialisme. Marlene, fan confessa de la Thatcher, es declara incondicional de la doctrina liberal. Joyce, d’altra banda, hereva del socialisme familiar, li recorda que el progrés individual capitalista sempre passa pel sacrifici de la comunitat. Marlene esclata: la comunitat no existeix, i en aquest moment no podem deixar d’escoltar la Thatcher: “there is no such thing as society”, la societat no existeix.

'Top girls', de Caryl Churchill i direcció de Marc Chornet, a l'Akadèmia. © Maria Contreras

El muntatge de Chornet respecta en gran mesura l’original — tot i l’eliminació, no gaire encertada, del personatge de Dull Gret a l’escena del sopar — i a través de la figura de Jaume Viñas, un cambrer/escenògraf-on-the-go transmet, amb uns altres recursos, la defamiliarització brechtiana que Churchill va deixar per escrit. El joc escenogràfic — la construcció de l’escenografia in situ — no sempre funciona, i a vegades sembla entorpir l’escena. Però tret d’aquests petits moments, la direcció (i la traducció, gens encarcarada) de Chornet i la magnífica feina de les actrius han aconseguit dur-nos una Churchill punyent i actual.

Mentre la premsa s’escandalitza perquè una diputada dóna el pit al Congrés, les dones del món de la política han de lluitar contra els estigmes de ser dona i les friccions entre comunitat i individu no deixen d’augmentar, al Teatre Akadèmia ens donen l’oportunitat de pensar en comú totes aquestes qüestions no resoltes de la mà d’una de les més grans dramaturgues del panorama europeu (o del panorama insular anglès, depèn de si són pro-Brèxit o no). Tenen una setmana, no deixin d’anar-hi. Long live Caryl Churchill!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació