Europa en un acudit

Jordi Oriol estrena 'Europa Bull' al Festival Temporada Alta abans d'aterrar al TNC.

Per un moment l’actor i director teatral Jordi Oriol va pensar-se que George Orwell s’havia equivocat. De fet, Oriol va arribar a creure’s que el Gran Germà, el personatge de ficció de la novel·la 1984 d’Orwell, no ens controla tan descaradament ni tan constantment. Però no. Ja fa massa temps que el poder té l’arma de crear soroll i despistar-nos; distreure’ns de tot allò important que marca el compàs del món i també la seva salut, que ja no és de ferro.

Europa Bull al TNC | Foto de Sílvia Poch

Oriol, per trobar tot allò important, procura defugir aquestes distraccions calculades tot posant la mirada a Europa. D’aquí n’ha nascut Europa Bull, una obra que ens proposa una aproximació crítica i plena d’humor al voltant del mite d’Europa i de la seva ebullició actual.

Europa Bull, que es podrà veure el pròxim 15 de novembre a El Canal (Salt) dins el programa del Temporada Alta, va ser creada expressament pel festival The Future of Europe. En el marc d’aquest festival, el teatre Schauspiel Stuttgart va convidar el TNC en plena temporada 2017-18. L’obra, que aleshores va estrenar-se sota el títol EUpheMyth amb un format de 20 minuts de durada, va formar part de la creació col·lectiva A trip through Europejuntament amb altres teatres europeus. A més a més, Europa Bull ha guanyat el premi Premi Quim Masó 2018, que ha permès tirar endavant aquesta producció. Ara Oriol estrena la peça el proper 28 de novembre a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. L’autor ho fa amb una versió del tot evolucionada i musicada, que es prolonga fins als 105 minuts i compta amb la coproducció d’Indi Gest, el Premi Quim Masó i el mateix Teatre Nacional. Carles Pedragosa en capitaneja la direcció musical.

Sense oblidar que és fruit de la complicitat de grans teatres europeus, Oriol es planteja si Europa és, en si mateixa, un acudit. “Ens hauria de fer pixar o ens hi hem de cagar? A Europa passen tantes coses traduïdes en capítols més petits que al final et quedes curt; tot s’acaba fent banal”, explica Oriol quan parla del punt de partida del qual neix Europa Bull. A l’hora d’escriure la peça, a mesura que Oriol s’empatxava de l’Europa més ferotge i despietada, va veure que havia topat amb un batibull sense remei ni solució. Avui Europa retruny i de tanta remor l’autor ja no en sent l’alegria de l’himne; “ja sols notem la sordesa del seu compositor”, diu el dramaturg.

Oriol ens fa memòria tot parlant-nos del mite d’Europa a partir de Zeus, el Déu de l’Olimp, que arriba fins a l’altra riba del Mediterrani, on s’enamora d’una noia fenícia i la rapta, ara sí, sota la fesomia d’un toro colossal. Arribats a l’illa de Creta, el totpoderós viola la noia. La metàfora és inconfusible i, alhora, delicada, dolorosa i decebedora: Un toro blanc despòtic va raptar Europa i tal vegada, ens adonem que ara no el sabrem domesticar mai. Aquest mite fundador es torna a fer present en una Europa que no fa pas tant poc que s’ha deslligat de la fraternitat i la igualtat, ha assolit el punt d’ebullició i ja treu fum de forma incessant. Així, Oriol ens situa davant d’una Europa a punt de petar mitjançant una substància poètica que aconsegueix posar sobre la taula les pors dels europeus desemparats.

Sis intèrprets –Sasha Agranov, Joan Carreras, Anna Hierro, Olga Onrubia, Carles Pedragosa i Karl Stets– són els que posen veu i vida als personatges d’una Europa que desprèn un tuf vell i intens. Malgrat que l’ideal d’Oriol era poder comptar amb 18 o més intèrprets (els recursos no ho van fer possible), el text no ha perdut una amalgama d’humilitat i, alhora, elegància i Salvador Sunyer, director del Temporada Alta, ho té clar: “la paraula i la forma són exquisides, de fet, el ‘com’ és molt important en el món artístic i estic segur que sota el títol Europa Bull no veurem els 28 tòpics del teatre recent que gira sempre al voltant del mateix manifest”. En aquest sentit, Oriol constata que la paraula, el text i el paper sempre han estat elements essencials per a la creació. “La paraula atorga una musicalitat de la qual mai puc fugir”, afegeix. El dramaturg va escriure l’obra a partir de peces breus que no li feien el pes, ja que en termes de contingut caducaven de seguida. Quan es disposa a desplaçar la mirada d’allò concret a allò genèric és quan s’adona que hi ha un joc estètic, visual i poètic d’allò més interessant. Per tant, la via verbal no és l’única que captiva i atreu.

L’actriu Olga Onrubia a Europa Bull | Foto de Sílvia Poch

Mentre Oriol escrivia, es preguntava contínuament on situar el poder. Aquesta dificultar per saber qui mana era una preocupació que va irrompre-li a l’hora d’assenyalar els culpables. Així doncs, el dramaturg decideix metamorfitzar el poder que representa Zeus en molts dels seus episodis. En l’eufemisme d’aquest mite d’Europa hi ha un mirall molt lúcid: un poder que ha mutat en els diners, la cultura, els mitjans de comunicació…

D’aquesta manera, Europa Bull posa l’Europa vil de cap per avall. És en aquest exercici de mirada i posterior anàlisi que allò tan aparentment banal, pren la seva força i el seu sentit més ètic. Aquí és quan el creador s’adona que el teatre és la disciplina idònia per donar vida i llum a l’horror i a la foscor. Una foscor sovint marcada per una càrrega voraç d’informació que ens acaba negant a dialogar i escriure. En aquest sentit, Oriol aprofita per fer un reclam a la calma, a aturar-nos i escoltar-nos, ara bé, des d’una perspectiva irònica indiscutible i al mateix temps necessària.

Amb tot, Oriol s’adona que ha de trobar un espai amb una concreció exacta per materialitzar la trama plantejada. Així, situa l’acció al departament de Cultura de la Comissió Europea. En aquest hemicicle s’hi reuneixen funcionaris representants dels països membres. “Aquest espai és el que, finalment, em va donar la imatge i la pista per localitzar el poder”, explica Oriol. En aquesta espècie de semiesfera s’hi passegen personatges d’allò més diversos: des d’alts directius fins el personal de manteniment i neteja, aquells que sempre seran allà netejant les escopinades condescendents dels de dalt.

Per això, cal entendre l’obra des de dues esferes: els plebeus i els totpoderosos. És entre esfera i esfera, que s’acumula el desgast de la revolució i només són comptades les ocasions que la mateixa revolució ha pogut fregar la cara dels opressors. Fins i tot, n’ha costat algun cap. És per aquest motiu que Europa Bull es dota d’una tercera capa protagonitzada per personatges històrics com Joana d’Arc, Robespierre, Juli Cèsar, Casius… La raó? Permetre l’aparició d’un escenari postbèl·lic i entendre d’on venim i què fem aquí.

Ara bé, Oriol no desvincula l’obra d’un treball que ha estat completament col·lectiu: “Em reafirmo constantment en aquesta idea, atès que és la companyia qui ha creat aquest espectacle total; sempre estaria modificant-ho tot i aquest equip m’ha permès evolucionar”. Tot i així, l’actor Joan Carreras no deixa de retre mèrit a Oriol i la companyia Indi Gest: “Són veus noves que val la pena escoltar i no pas perquè ens expliquin coses trencadores, sinó per la forma com ho fan” que no obliden ingredients com la humilitat i la prudència amb un rerefons que desborda energia. D’alguna manera, Carreras ens diu que el to d’Oriol no pretén ni vol anar més enllà: només t’exigeix que abandonis les vergonyes i miris el món amb ulls fèrtils i multidisciplinarietat. Tanmateix, Anna Hierro, intèrpret i també ballarina, destaca sobretot la part musical dirigida per Pedragosa i un altre show paral·lel com és el backstage.

Europa Bull al TNC | Foto de Sílvia Poch

Jordi Oriol i Indi Gest ens porten a l’escenari una història amb mites capaços d’explicar-se a si mateixos. Aquesta és la història d’Europa que, en ple retrunyiment, no tindrà cap altra sortida que la d’esclatar pels aires. De ben segur que en aquest esclat serem una mica més capaços de no situar el poder en mans pèrfides.

A banda de l’obra, es duran a terme una sèrie d’activitats i publicacions paral·leles. El 29 de novembre, un dia després de l’estrena al TNC, hi haurà un col·loqui amb el poeta i promotor cultural Eduard Escoffet per tal d’aprofundir en la proposta escènica d’Oriol. A més, la Filmoteca de Catalunya organitza el cicle de pel·lícules “Per amor a les Arts” que es basa en la relació entre el cinema i altres modalitats artístiques. La pel·lícula que es projectarà en aquest cas és Europa (1991) de Lars von Trier el 3 de desembre. Per altra banda, Arola Editors publica un llibre amb el text d’Europa Bull i un volum de Teatre reunit del mateix Jordi Oriol en col·laboració amb el TNC.

Europa Bull es podrà veure a la Sala Petita del Teatre Nacional fins al 15 de desembre. Més info aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació