Estar a “Bàbia” (o a la Mostra d’Igualada)

La posada en escena és remarcable: ens trobem dins d’una casa delimitada per parets de caixes. I és que el cartró és un bon element a l’hora de preparar escenografies, perquè és lleuger i permet ser creatiu.

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

A la Mostra d’Igualada s’hi han presentat 430 propostes, de les quals se n’han escollit 56. Aquests espectacles voltaran per la capital de l’Anoia aquest cap de setmana i estan dirigits a un públic infantil i jove. Entre les diverses obres, fetes per 55 companyies –la cia Bricadeira dobla- hi trobem Babia, feta per Ganso&Cia.

L'escenari de GANSO&CIA és una de les millors parts de l'obra | Foto: Ganso&CIA

La posada en escena és remarcable: ens trobem dins d’una casa delimitada per parets de caixes. I és que el cartró és un bon element a l’hora de preparar escenografies, perquè és lleuger i permet ser creatiu. És així com la companyia Ganso recrea un edifici impossible, mèrit de l’escenògraf Iñaki Ziarrusta, a base de caixes de cartró que es poden anar traient i posant sense que s’ensorri tota l’estructura.

Així doncs, el públic major de 6 anys es troba amb un escenari fet de caixes i dos protagonistes interpretats per Gorka Ganso i Txefo Rodriguez. Com es dedueix pels noms, aquesta és una obra amb accent basc, tot i que els seus protagonistes no parlen. Ganso i Rodriguez expliquen, sense paraules, sinó amb moviments i sons, una història d’amistat i d’humanitat.

El públic és jove, ve amb l’escola i, sobretot, és molt expressiu. Els seus sons ens poden donar pistes sobre si l’espectacle els agrada o no. Parem l’orella. Sentim que riuen: l’expressivitat de Gorka i Txefo fa efecte. I també sentim que es posen nerviosos: Però agafa el telèfon! o Agafa’l, vaaa! Criden els menuts quan un aparell vermell no para de sonar i els protagonistes no l’agafen.

Perquè aquest telèfon vermell és l’objecte al voltant del què versa l’obra. Ganso i Rodriguez reben encàrrecs cada dia gràcies a una trucada telefònica, i aquesta és la seva feina i la seva vida. Rutinària i avorrida. Però ells van fent. Viuen a Babia, com bé diu la dita popular castellana i el títol de l’espectacle. Però tot canvia quan l’aparell deixa de sonar. Una obra simpàtica i entretinguda que, tot i no ser la més destacada de La Mostra, convenç al públic i fa passar una bona estona.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació