En Mowgli de Moscou

Pau Rosell brilla a ‘Ivan i els gossos’, el monòleg de Hattie Naylor que ha recuperat la Sala Fènix

El Premi Nobel de Literatura Rudyard Kipling va publicar The Jungle Book el 1894, un recull d’històries protagonitzades per infants. Els primers vuit contes formen una unitat i tenen el mateix protagonista: en Mowgli, un nadó orfe, abandonat per accident al mig de la selva índia i criat per una bandada de llops, que el salva i el protegeix de les urpes del malvat Shere Khan, un tigre de Bengala que li desitja rabiosament la mort. Raksha és la lloba que el protegeix i li fa de mare. Cent quinze anys després, la dramaturga anglesa Hattie Naylor va escriure per a la ràdio Ivan i els gossos (Ivan and the dogs, 2009), una faula, basada en fets reals, que relata la vida d’un nen de quatre anys, orfe forçós, que malviu als carrers de la jungla de Moscou. L’adopta una bandada de gossos, la líder de la qual, la blanca Belka, el bressola i li llepa les ferides.

Pau Rosell en una imatge promocional de l'espectacle 'Ivan i els gossos'.
Pau Rosell en una imatge promocional de l’espectacle ‘Ivan i els gossos’.

La versió teatral d’aquest Mowgli contemporani arriba de nou a la petita Sala Fènix, després que passés com un sospir per la Sala Melmac i el teatre del carrer de la Riereta la pesqués i la programés a finals de l’estiu passat. Fa un grapat d’anys, però, se’n va veure una altra versió al Teatre Lliure de Gràcia. Llavors, el nen orfe que es comunica amb udols, lladrucs i grunyits era un joveníssim Pol López. Ara, qui enlluerna amb els cans és un altre jove, en Pau Rosell, que debuta al circuit professional amb aquest paper. Pau Carrió en firma la traducció i Xavier Boada (Els Joglars, La Perla 29…), la dirigeix. L’obra es podrà veure fins al pròxim 11 de juny al barri del Raval.

Rosell s’ha rapat el cap i està assegut en un racó de la sala, mig en penombra, mentre el públic s’acomoda. Està inquiet i li tremolen les cames. Es mossega les ungles que ja no té. Per ell, la funció ja ha començat. Després que la megafonia anunciï allò d’apagar els mòbils (a la reestrena de l’obra no en va sonar cap, miracle!), l’actor de Sant Andreu, encara estudiant a l’Institut del Teatre, apareix a escena i comença a declamar. Rosell es converteix de cop en Ivan Mishukov, la criatura de quatre anys que veia com el seu padrastre, ebri de vodka, atonyinava la seva mare i l’estampava contra la paret, una vegada rere l’altra. Ara, ja adult, ens anuncia que es disposa a explicar-nos la seva història. De com va fugir de casa i va acabar vivint als carrers de la freda capital russa, com tantíssimes altres persones que el voraç capitalisme de l’era Ieltsin va expulsar de les seves llars. Les voreres feien de refugi als més febles i les fogueres d’estufa, en una societat esquinçada en mil bocins.

El bateig de Rosell no ha pogut ser més esperançador. Afronta amb enorme solvència un monòleg cru i descarnat d’una hora de durada on interpreta el petit Mishukov a la vegada que interactua amb molts personatges (bàsicament adults) que mai apareixen a escena i de qui ni tan sols ell n’assumeix els rols. Però saps en tot moment qui està a l’altra banda i amb qui està parlant, només a través de les seves mirades i reaccions. Perquè més enllà de la interpretació –magnífica– cal destacar la seva expressió facial, que fa conviure la mirada infantil plena de tendresa amb el salvatgisme, la dolçor amb el pànic, i que muta en un parpelleig. Aquest és un dels seus valors. La seva suada –també magnífica– n’és la prova gràfica. Boada l’ha sabut dirigir en tots aquests matisos, i fins i tot ens diuen que li va prestar la seva gossa Trufa perquè l’actor (que és més de gats) s’hi entrenés rebolcant-s’hi. El seu mimetisme amb els cànids és espectacular i quan apareix la Belka a escena –que no surt, evidentment–, l’estem veient i, si cal, olorant la seva fortor i comprovant que “fins i tot té els ulls tristos”. Per cert, que Belka és el nom d’una de les múltiples gosses que van formar part del programa especial soviètic. El quisso astronauta va estar a l’Sputnik 5, en va tornar sana i sàlvia i, inclús, va ser l’estrella d’un segell commemoratiu, juntament amb la seva companya Strelka.

Pau Rosell protagonitza el monòleg 'Ivan i els gossos'. Foto: Regina Mercadal
Pau Rosell protagonitza el monòleg ‘Ivan i els gossos’. Foto: Regina Mercadal

A Ivan i els gossos els Shere Khan són els humans. Pederastes que per 200 rubles (poc més de 2 euros) i un gelat de maduixa se’l volen fer, nens amb ulls buits d’esnifar cola, adolescents que l’amenacen, borratxos que li peguen, indigents que el foragiten o l’Exèrcit, que el vol treure dels carrers, matant-li la família canina i tancant-lo en un orfenat -com va passar- a ell i a tants d’altres. El seu refugi, si vol salvar-se, són els animals. Beure l’aigua de la neu quan es desfà, furtar patates al caliu, pidolar almoina i caçar amb la bandada per sobreviure. “Els gossos no menteixen”, arriba a dir l’Ivan, que ja ha perdut la innocència a garrotades després d’una infància fosca i podrida. L’únic record que l’aferra al passat –i que l’humanitza– és una foto arrugada de l’Svetlana, Miss Rússia, treta d’una revista i que guarda doblegada a la butxaca com un preuat tresor. És l’únic que es va emportar de casa i li aporta escalf i consol, com a Mowgli l’os Baloo i la pantera Bagheera.

L’embolcall de tot plegat és la simplíssima però evocadora escenografia a càrrec de Zoe Serrano, que també firma, amb Boada, el disseny d’il·luminació, important, en aquest muntatge. No hi ha més objectes que uns cartons embrutats de negre, que tan bon punt poden semblar deixalles o un jaç on aixoplugar-se les gèlides nits de l’hivern moscovita com la silueta de blocs de pisos d’una gran urbs, grisa i violenta. Grupets de sabates (home, dona i criatura) i de variada tipologia (de vestir, de carrer, de casa, botes militars…) amuntegades en determinats punts marquen els diferents espais de l’escenari per on deambula el personatge, en funció d’on es trobi. També resulta una excel·lent metàfora dels milers d’éssers desnonats. Però tot i que l’ús del calçat com a analogia de persones absents és un recurs efectiu, ja s’ha utilitzat a bastament en altres produccions, la qual cosa li resta originalitat i sorpresa al muntatge i ens deixa al paladar una òbvia sensació de déjà-vu. Només l’aplaudim en l’escena, colpidora, en què l’Ivan escombra la pila de les infantils, i les arracona de mala gana, com si s’esborressin de la faç de la terra (“desfer-se de tot allò que és imprescindible”). I parlant d’indumentària, el mateix Rosell tira del seu propi fons d’armari i es vesteix a si mateix (d’això se’n diu economia de recursos). S’assembla a un soldat (que és en el que va convertir-se en Mishukov d’adult, un cop recuperat i inserit a la societat).

Aquesta no és la primera vegada que un text de Naylor es representa a casa nostra. Al Festival Grec 2019 va arribar Abans que es faci fosc (Going Dark, 2012) sobre una astrònoma que s’està quedant cega. Estava interpretada per Míriam Iscla i dirigida per Pep Pla. La nuvolaire Ana Prieto Nadal se’n va fer ressò en aquesta crítica. Ivan i els gossos (que també té la seva versió en pel·lícula –Lek and the dogs–, dirigida per Andrew Kötting el 2018) ens ha servit per a descobrir un nou actor, de qui retindrem el nom i a qui no perdrem de vista.

No podem acabar aquesta ressenya sense felicitar la Sala Fènix pel seu desè aniversari. De fet, si s’hi acosten, trobaran al vestíbul una exposició dels cartells de bona part de les dues-centes obres que s’hi han exhibit durant una dècada, entre les quals les deu produccions pròpies. A més, han fet una petita remodelació al pati de butaques, d’on han eliminat la primera fila. Conseqüència: no només es guanyen metres quadrats d’escenari (a peu pla, com se sap) sinó que s’esponja notablement l’espai per al públic i la distància entre files, la qual cosa és molt i molt d’agrair.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació