Els ulls de la Fadwa Suleiman

Els ulls de la Fadwa Suleiman, exiliada París des de fa gairebé un any i mig, expliquen què passa a Síria. Actriu alauita originària d’Alep i establerta a Damasc, va ser una de les primeres veus reconegudes que es va alçar públicament contra el règim baasista. Així, va passar dels escenaris a la clandestinitat.

Els ulls de la Fadwa Suleiman, exiliada París des de fa gairebé un any i mig, expliquen què passa a Síria. Actriu alauita originària d’Alep i establerta a Damasc, va ser una de les primeres veus reconegudes que es va alçar públicament contra el règim baasista. Així, va passar dels escenaris a la clandestinitat. 

Al març de 2011, esclata la revolució a Síria. Una revolució en principi pacífica que exigia reformes i que serà durament reprimida pel règim de Baixar al-Assad. El poble contra una dictadura. La repressió augmenta, les manifestacions no s’aturen. El món s’ho mira. Al cap de mig any, neix l’exèrcit rebel, l’Exèrcit Lliure de Síria. Un any més tard, Al Qaeda entra en escena i el dictador és vist per Occident com un mal menor. Avui, Síria és un país destruït i tota una civilització per reconstruir. Un país de dos milions de refugiats. ¿En quin moment es va creuar la línia vermella?

A Le passage, obra teatral publicada per Edicions Lansman, Fadwa Suleiman escriu aquesta escena:

La noia: Jo no vull marxar de Síria ni que em facin a bocins.

Una veu : Et mataran. Has de marxar.

La noia: : Res al món no em farà marxar!

Una veu : Ja no hi tens res, aquí!

La noia : Ho tinc tot, aquí… La memòria, la infantesa, la joventut, les penes i alegries … La calma i la revolta. Els somnis, la meva vida, la meva mort…

Una veu : Cal que preservis la teva vida. Hauràs fet alguna cosa pel teu país, hauràs ajudat la gent que espera el teu ajut.”

I la Fadwa, va fugir. D’Homs a Jordània, des d’on va aconseguir un visat de refugiada amb segell francès. Ara és a París.

Com es perd la por a desobeir? A partir de quin moment es passa de la manifestació pacífica a la lluita armada? Com és que el forner del poble decideix convertir-se en resistent, kalaixnikov en mà? En quina mil·lèssima de segon l’activista compromès decideix abandonar país i família per salvar la pell? En quin moment se’n penedeix?

Els ulls de la Fadwa Suleiman, exiliada París des de fa gairebé un any i mig, expliquen què passa a Síria. Actriu alauita originària d’Alep i establerta a Damasc, va ser una de les primeres veus reconegudes que es va alçar públicament contra el règim baasista. Així, va passar dels escenaris a la clandestinitat. Un bon dia, es va presentar a Homs, bastió de l’oposició sunnita, per convèncer els seus compatriotes que s’aixequessin contra el dictador, però lluny de les armes. El seu carisma va fer por al règim, que va posar en marxa la maquinària d’una propaganda d’eficàcia més que provada: La Fadwa Suleiman és una agent d’Israel, una traïdora.

El cap de la Fadwa tenia un preu. “Le passage”, la peça de teatre que ha escrit ja un cop a França, és un crit que concentra tot el dolor i la misèria de la guerra. Un dolor que queda amplificat pels remordiments de qui ha fugit a un exili còmode. Les paraules palien i salven i és gràcies a les paraules que l’autora se sap i es reconeix dins de la veritable batalla: “Le passage” és la seva experiència en trenta pàgines de deliri.

A “Le Passage”, la Fadwa és ella i és totes les veus de la tragèdia siriana. “Perquè tots som la mateixa cosa”, explica. Ella és conscient que l’obra li va sortir de les vísceres, de la barbàrie que va respirar, de les nits d’insomni, però apel.la també a la integritat intel·lectual: “Jo no canviaria ni una paraula dels meus discursos a Homs. Al contrari, són molts els que defensaven la via armada que ara em donen la raó. “Comencen per Síria i repensem el món”, segueix. “El problema no és només un problema sirià”. Menuda i de cara angulosa, la Fadwa fuma i beu cafè compulsivament. Combatre el mal amb la mort, diu, és posar-se al nivell del règim. Per això, ella continua escrivint poesia i teatre. I enviant paraules al seu país, a grups de la societat civil que encara treballen per fer caure al-Assad. Ells en faran pancartes rere les quals es manifestaran pels carrers de qualsevol petit poble sirià que mai no sortirà als diaris.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació