Els HITS del Tricicle

Recordo especialment el Nadal de l’any 92. La meva mare va connectar el televisor de l’habitació on jo em refeia de l’operació d’apendicitis. El pitjor que jo podia fer en aquell moment era tossir, caminar o… riure. Tres accions que em suposaven un dolor insuportable. Casualment en aquell petit televisor hi van aparèixer tres personatges. Vestien bolquers i perseguien una pilota inflable gegant! Jo em debatia entre la riallada i el dolor, però no vaig voler que apaguessin el televisor. Aquell trio era fantàstic! Ja feia uns quants anys que brandaven i jo no n’havia sentit mai a parlar.

Un cop refet i ja a casa vaig començar a buscar i va ser així com (en aquella època no hi havia youtube, ni cap mena de televisió a la carta) vaig aconseguir els VHS de bona part de les produccions d’aquella triada de mims. Recordo perfectament com, juntament amb el meu germà, passàvem hores i hores veient i reveient tots els espectacles, Terrific, Manicomic, Exit, Slastic… i com després anàvem per casa imitant alguns dels gags que havíem vist una vegada i una altra. També recordo, ja a TV3, seure cada setmana davant del sofà quan començava Tres estrelles o Xof!. I, és clar, també recordo la primera vegada que els vaig veure al teatre, va ser l’any 96 quan ells estrenaven Entretrès.

Els anys han anat passant i ells han seguit fent produccions d’espectacles propis i d’aliens. I els he anat seguint la pista. Ara diuen que posen el punt final a l’escenari, però que no es retiren ni molt menys i que seguiran treballant entre bambolines. És amb motiu d’aquesta decisió que presenten HITS, segons diuen és l’acrònim d’Humor Intel·ligent Trepidant i Sorprenent. Però en realitat és un compendi del millor dels seus gairebé 40 anys de trajectòria. L’espectacle s’ha configurat a partir de les peticions del públic. La gent ha pogut votar quins gags volen veure de tota la història de la companyia i el resultat és un espectacle de gairebé dues hores de durada que passa sense que te n’adonis. Es fa curt! En ell, revisiten alguns dels seus gags més populars i es permeten la llicència d’actualitzar-los per tal que s’adaptin als nous temps.

L’espectacle us agradarà si sou fans del Carles, el Paco i el Joan, també us agradarà si no heu vist mai res d’ells. Fins i tot m’atreviria a dir que us agradarà si no us agrada el que fan aquests tres eixelebrats que demostren que, tot i haver arribat a la seixantena, estan en plena forma.

El secret de l’èxit, i és també el secret de qualsevol companyia bona, és la seva complicitat, la seva amistat, el seu entendre’s amb una sola mirada. La compenetració i confiança que hi ha entre tots tres que fa que el gag guanyi en espontaneïtat. Això és difícil de trobar avui en dia, però ells, amb una escenografia ben senzilla exploten molt bé els recursos del clown per acostar-se al públic de manera senzilla retratant la quotidianitat, a vegades absurda, de l’existència humana.

I sobretot, el millor d’aquest i de tots els seus espectacles, és que et fan riure. I riure costa molt avui en dia, riure és molt necessari, ens cal riure més i potser així, cada dia, podrem fer un món una mica millor.