El teatre català està d’enhorabona

M’acabo d’assabentar de la notícia que Josep Maria Benet i Jornet ha estat reconegut amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

M’acabo d’assabentar de la notícia que Josep Maria Benet i Jornet ha estat reconegut amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Estic eufòric. No sé quants autors de teatre, només o bàsicament de teatre tenen aquesta distinció. Segurament ell deu ser el primer, i això em fa feliç. Que en Benet i Jornet es mereix aquest premi crec que està fora de dubtes. Des que va començar a escriure teatre a principis dels anys seixanta, en “Papitu” mai no ha deixat de dedicar-se amb cos i ànima a escriure per als escenaris. Des d“Una vella, coneguda olor” fins a la recent estrenada “Com dir-ho?”: cinquanta anys de dedicació, d’ofici, de professió, de passió, de vida, d’amor incondicional pel teatre. Amb travessies pel desert, dificultats per vèncer, incomprensió per part de la professió i de la crítica, i també amb moments de maduresa, de plenitud i d’èxit. És un premi que estic segur que ens emociona a tots els dramaturgs catalans, sense excepció. Un premi, si ell m’ho permet, per a la dramatúrgia catalana contemporània. Estic segur que ell també ho sent així. Ell lidera la nostra dramatúrgia, és per a tots nosaltres un referent inqüestionable. Sense el seu coratge, la seva tossuderia, la seva generositat amb les generacions posteriors a la seva, la seva incansable curiositat, el seu esperit de superació i de lluita constants i els seus esforços per dignificar l’escriptura dramàtica al nostre país, el teatre català no seria el que és. Totes les fornades de nous autors teatrals reconeixen el seu mestratge. Fornades de joves i no tan joves dramaturgs que, amb tota probabilitat, no existirien si ell no hagués “tirat del carro” en moments difícils i que no haurien assolit el reconeixement que tenen a casa nostra i fora de les nostres fronteres. No existirien sense ell, directament. Atorgar-li la distinció més elevada de la nostra cultura és, doncs, un acte de justícia. Felicitats, Papitu! T’ho mereixes! Avui, el teatre català està d’enhorabona.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació