El monstre és el més humà de tots

A Guillem Morales no li interessava parlar de l’aspecte prometeic del Doctor Frankenstein sinó del poder de la Natura. “El misteri no és allà dalt, sinó al ventre de la dona”.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

Enguany se celebra el 200 aniversari de la publicació de Frankenstein o el Prometeu modern, la novel·la amb la que Mary Shelley es va inventar la ciència-ficció, assolint al mateix temps una de les cúspides de la literatura gòtica i romàntica del segle XIX. El misteri de la creació, la força de la Natura i els límits morals i ètics de la ciència pugen a la Sala Gran del TNC sota la direcció de Carme Portaceli i la dramatúrgia de Guillem Morales. I dos actors que no necessiten presentació en els dos rols principals.

“Hoy las ciencias avanzan que es una barbaridad”. Xavier Albertí, sarsuelero i cupletista confés, va iniciar la presentació de Frankenstein amb aquesta frase de La verbena de la Paloma, de Tomás Bretón i Ricardo de la Vega, una de les més emblemàtiques del género chico. El muntatge de Carme Portaceli s’estrena a la Sala Gran i posteriorment farà una gira per onze ciutats catalanes, cosa de la qual Albertí es congratula especialment. Carme Portaceli va explicar que aquest projecte, una coproducció del TNC i la FEI (Factoria Escènica Internacional), ha trigat dos anys en veure la llum, i que quan va estrenar Jane Eyre: una autobiografia (al Teatre Lliure, la temporada passada) ja tenia en ment posar en escena una adaptació del text de Mary Shelley. Portaceli i la FEI es caracteritzen per haver treballat majoritàriament amb autors del teatre contemporani, i el text que ha escrit Guillem Morales ha necessitat tres versions fins arribar a l’actual. És la primera vegada que el director de Los ojos de Julia escriu per al teatre, amb un text que parla sobretot de l’abandonament. Frankenstein són, de fet, dues històries en una: la del creador, que s’inicia en la llum i finalitza en la foscor; i la de la criatura, que comença en la foscor i acaba en la llum. Dos éssers que, tot i que s’odien, estan units pel vincle de la creació. A Morales no li interessava parlar de l’aspecte prometeic del Doctor Frankenstein sinó del poder de la Natura. “El misteri no és allà dalt, sinó al ventre de la dona”, rebla Morales.

“Estava convençut que la Carme m’oferia el paper del científic”, va dir Joel Joan, que precisament encarna la criatura creada pel doctor a partir de cadàvers humans. “No, tu faràs el monstre”, li va aclarir Portaceli. Joan es pensava que el seu paper no tindria lletra, i quan va llegir la novel·la va quedar fascinat. “El monstre és el més humà de tots”, ja que el seu camí cap a la llum és també cap a l’erudició, fins acabar convertint-se en una mena d’intel·lectual. La seva lluita per ser acceptat, tractant-se d’un personatge sense prejudicis i que ho té tot per aprendre, és una catarsi alliberadora. Joel Joan ho té clar: “Qui realment és un monstre és Victor Frankenstein”. És a dir: Àngel Llàcer, l’actor i showman que darrerament ha trepitjat la Sala Gran del TNC com a director (i intèrpret) de Molt soroll per no res o el Teatre Lliure amb Relato de un náufrago. Llàcer, que domina el gènere de la roda de premsa tal i com domina l’escenari o els platós de televisió, va dir una sola cosa: “Només tenia una il·lusió a la vida: poder treballar amb Lluís Marco”. Després, estirat de la llengua pels periodistes, va reconèixer la dificultat que li representa encarar-se a un paper com el del científic, que no és que sigui malvat, sinó que és indiferent davant del món que l’envolta. L’actor, que ja havia treballat amb Portaceli a Mein Kampf, de George Tabori, o Sallinger, de Bernard-Marie Koltès, reconeix que aquesta funció el deixa esgotat, i finalitza amb un prec a la directora: “La propera cosa que fem que sigui una comèdia”.

Frankenstein compta amb l’espai escènic d’Anna Alcubierre, que ha optat per dissenyar un cub d’estil Matrix, una caixa hermètica que oprimeix els personatges. Es tracta d’un espai aparentment tancat, que es converteix en infinit gràcies a la llum d’Ignasi Camprodon i els audiovisuals de Miquel Àngel Raió. Pel que fa al vestuari, que signa Antonio Belart, s’ha optat per mostrar una idea del segle XIX (tot i que la novel·la està ambientada al segle XVIII), l’època en la qual va viure Mary Shelley: l’era del naixement industrial. Jordi Collet és el responsable de l’espai sonor, que neix a partir de l’escenografia i que està interpretat principalment per sintetitzadors. Finalment, Ferran Carvajal i Núria Legarda s’han ocupat del moviment i la coreografia, on s’ha volgut fugir dels clixés de les pel·lícules dedicades al mite de Frankenstein i buscar el factor orgànic en els moviments del monstre. El repartiment el completen, a part de Lluís Marco (que només va tenir elogis per la capacitat de Portaceli de treballar en equip), Magda Puig, Albert Triola, Pere Vallribera i Alba de la Cruz.

L’espectacle comptarà amb un ampli ventall d’activitats al seu entorn, com ara la projecció de El espíritu de la colmena (Víctor Erice, 1973) a la Filmoteca de Catalunya, una conversa entre Antonio José Navarro i Albert Lladó, o la presentació del nou llibre d’Ada Castells La primavera pendent. A més, el TNC continua amb la nova política referent a les invitacions per a les estrenes, que a partir d’aquesta temporada varien segons cada espectacle. En aquest cas s’ha convidat a membres de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, professors d’Història de la Filosofia i de Bioètica de la UB i de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB, o als organitzadors de la CatCon (Convenció de Ciència-ficció i Fantasia en català).

Per a més informació podeu consultar el web del TNC.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació