El meu reialme pel teu cap

És teatre “a l’argentina”, el de l’època del corralito, on s’aprofitava qualsevol racó de les cases particulars per aixecar una escena.

Gran Quim Àvila! Debuta sol a l’escenari, amb Ricard de 3r, de Gerard Guix, la història d’un adolescent víctima del bullying i encegat per un desamor mal resolt que fa un gir radical a la seva vida amb conseqüències imprevisibles, tot inspirant-se en l’obra de Shakespeare. Només es representa dissabtes i diumenges, fins al 8 de març a la Sala Beckett.

Ricard 3r | Foto: © Àgata Casanovas

Bé, això d’escenari és un dir, perquè l’espectacle es desenvolupa a la sala d’assajos de la Beckett, que ben bé podria ser un magatzem o l’habitació dels mals endreços. És teatre “a l’argentina”, el de l’època del corralito, on s’aprofitava qualsevol racó de les cases particulars per aixecar una escena, un dels màxims exponents del qual és el de Timbre 4, de Claudio Tocalchir, que hem tingut el plaer de veure a casa nostra en diverses ocasions, malgrat que perdi en escenaris grans. Però això és un altre tema, no ens desviem.

Ricard de 3r, de l’escriptor vigatà Gerard Guix, va ser seleccionat entre els participants del Projecte Croquis_BCN de l’Obrador de la Sala Beckett per tal que, un cop enllestit, pogués formar part de la seva programació. Et voilà, degudament evolucionada, l’obra s’acaba d’estrenar, dirigida per Montse Rodríguez. La peça s’ambienta al garatge d’una casa, on es reclou en Ricard, el nostre protagonista: un adolescent tímid i introvertit que passa les hores escoltant música per l’Spotify, mirant Facebook, jugant a escacs per internet… i llegint. Acaba de fer 17 anys, i bufa en solitari dues espelmes clavades a una magdalena de xocolata. Descobrim que no té una relació fluïda amb els pares, que té una germana petita amb qui no es porta massa bé perquè és l’ullet dels progenitors, i també descobrim que pateix bullying a l’institut (només cal fixar-se en els insults i la mofa que hi ha escrits a les seves llibretes, que escampa amb fúria per terra, i que només pots llegir si seus a primera fila. Per cert, ha de ser difícil —i molt estudiat— controlar i aconseguir que, en el gest de ràbia de buidar la motxilla, les llibretes et quedin sempre cara amunt!).

El nostre Ricard també està enamorat. O almenys li agrada, i molt, l’Anna, de qui fins i tot té un retrat a llapis penjat a la paret. En un gest de valentia, i després de mirar-se al mirall per autoconvèncer-se que no està malament del tot, s’atreveix a telefonar-li per anar al cinema. I ella accepta. Però aquella cita no té la continuïtat que en Ricard voldria, tot al contrari. El drama adolescent està servit.

No es tracta d’un Romeu i Julieta, sinó més aviat d’un Ricard III. Aquest és el llibre que li cau a les mans i que el porta a obsessionar-se pel personatge de Shakespeare. No només comparteixen nom, sinó que els paral·lelismes entre l’obra i la seva pròpia vida li capgiren el cervell i opta, per primer cop, per agafar les brides del seu destí mitjançant, com el Rei, la manipulació i la violència. En el període d’un any —en el desenllaç de la funció en Ricard acaba de fer els 18 (no revelarem damunt de què bufa aquest cop les espelmes)— presenciem la metamorfosi del jove adolescent.

L’inici de Ricard de 3r m’ha recordat la novel·la Io e te, de l’escriptor italià Niccolò Ammaniti, que Bertolucci va portar al cinema el 2012. I el final m’ha traslladat a la pel·lícula documental Bowling for Columbine, que Michael Moore va estrenar deu anys abans o Elephant, de Gus Van Sant, sobre el mateix fet, el 2003. Què falla en la societat occidental on vivim, que provoca que un estudiant es tanqui en un traster envoltat de Coca-Coles, llaunes de tonyina i novel·les de terror per aïllar-se del món (Ammaniti) i que surti del refugi empunyant una arma i fent una matança al seu institut (Moore – Van Sant)? Quina responsabilitat té el nostre sistema? O cadascun de nosaltres? Perquè és obvi que alguna cosa falla… Celebro l’aposta de Guix per abordar la crisi de valors en la qual estem immersos i per plantejar aquest debat absolutament necessari, i desconec la projecció que l’autor vol donar a l’obra, però fent una crítica constructiva, la solució de les armes no és un recurs fàcil? No hauria estat potser millor buscar un altre modus operandi, una alternativa més local (llegeixi’s, si es vol, en clau europea), tenint en compte que aquí no es regalen pistoles ni rifles amb les tapes dels iogurts?

He deixat expressament pel final el nostre protagonista, el nostre adolescent turmentat: Quim Àvila. Conegut potser per la majoria per un petit paper a la sèrie televisiva Polseres vermelles, el assidus del teatre potser el recorden de Shopping & Fucking, de Mark Ravenhill, estrenada al Tantarantana fa cosa de dos anys. Era un dels joves de la troupe —el prostitut—, si bé allà, pobres, excepte el sempre gran Mingo Ràfols, quedaven una mica eclipsats per Clara Lago (i això que encara no s’havia estrenat Ocho apellidos vascos!), no perquè ho fes especialment bé —més aviat no: però la disculpem, perquè era el seu debut teatral i parcialment en català—, sinó perquè això de l’star system i el paper couché és molt fotut. En canvi, aquí Àvila brilla per si sol. Tot el paper és per a ell, tot l’escenari és per a ell, gairebé ni parla, i ha d’omplir una hora i deu minuts d’espectacle. I l’omple amb escreix, us ho asseguro, sense deixar ni un engruna lliure, amb tots els matisos que facin falta. Com s’ho fa? Pregunteu-l’hi a ell. O millor encara, no l’hi pregunteu. Aneu a veure’l, perquè paga la pena.

No vull acabar sense fer una sincera recomanació: com que l’espai assignat per a representar l’obra té un aforament que no arriba ni a les trenta localitats, més val acudir-hi amb temps, fer cua, i aconseguir seure a primera fila, si pot ser cap a la meitat. Tindreu l’actor tant a tocar que haureu d’arreplegar les cames si no voleu que ensopegui. És la màgia del teatre de petit format. I aquesta no té preu.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació