El llegat de Juan Carlos Martel Bayod

Quan va assumir la direcció del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel Bayod va prometre «un canvi radical» en la institució. Ara, cinc anys després d’accedir al càrrec, Martel ha anunciat la voluntat de renunciar a la pròrroga del seu contracte «per no donar-se les condicions internes necessàries per a un desenvolupament adequat en la continuïtat del projecte». Ja hi haurà temps de fer balanç de la seva gerència durant el seu comiat, previst cap a finals d’any, però és innegable que en aquest breu lustre, el director ha perseguit acomplir al màxim el programa amb el qual va guanyar el concurs públic per dirigir l’històric teatre després de la polèmica dimissió de Lluís Pasqual.

Juan Carlos Martel Bayod, director del Teatre Lliure, i Georgina Oliva, directora de Programació i Continguts del Lliure, a la presentació de la cinquena edició del programa de residències dels Ajuts a la creació Carlota Soldevila, la darrera que comandaran | Pau Cortina/ACN

El febrer del 2019 Martel prometia desplegar la seva direcció sobre tres eixos: el social, el cultural i l’educatiu. Ara s’acomiada havent consolidat el programa de residències del Teatre Lliure, que va néixer el juny d’aquell mateix any sota el nom d’Ajuts a la creació Carlota Soldevila, en commemoració del centenari del naixement d’aquesta actriu i fundadora del Lliure.

Al llarg de quatre edicions, el programa ha destinat uns 700.000€ a la creació al voltant de quatre modalitats: companyia resident, artista resident, residències creatives d’intercanvi internacional i la iniciativa pedagògica de creadors EN RESiDÈNCIA desenvolupada des del 2009 per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), i amb la qual el Lliure va començar a col·laborar el 2018, un any abans que Martel accedís al càrrec.

Des que Martel va assumir-ne la direcció, el Lliure ha donat suport a disset artistes i quatre companyies –Mos Maiorum, Lalinea, Azkona Toloza i Atresbandes–, ha comptat amb la participació de més d’una trentena de col·lectius artístics, educatius i socials, i ha establert aliances amb cinc centres de creació escènica internacionals: la Hammana Artist House del Líban, The Centre of The Less Good Idea de Johannesburg (Sud-àfrica), el Nowy Teatr de Varsòvia (Polònia), el centre artístic CAMPO de Gant (Bèlgica), i el National Performing Arts Center – The National Theater & Concert Hall (NTCH) de Taipei (Taiwan), amb el qual es preveu col·laborar en la cinquena edició dels Ajuts a la creació Carlota Soldevila.

De fet, aquells artistes interessats en participar en aquesta experiència d’intercanvi internacional encara poden presentar la seva candidatura fins al 30 d’abril. Igualment, fins el mateix dia 30, també resta oberta la convocatòria per seleccionar el creador del programa EN RESiDÈNCIA de la temporada vinent. Podeu consultar les bases d’ambdues convocatòries al web del Teatre Lliure.

Els artistes residents d’aquesta temporada (Atresbandes, Pau Masaló Llorà, Marina Congost, Nico Jongen i Lisa Vereertbrugghen) presentaran els seus projectes entre els mesos d’abril i juny.

A més a més, en època pandèmica, el Lliure va mobilitzar recursos per atorgar una quarantena d’ajuts extraordinaris per un valor total de 92.500€. Val a dir que totes aquestes iniciatives no haurien estat possibles sense la col·laboració estreta de la Fundació Banc Sabadell amb el Teatre Lliure. En més d’una ocasió, Martel ha tret pit assegurant que en tot l’estat «no hi ha cap altre teatre que destini tants recursos a la creació, és a dir, a l’exploració de projectes i no pas a la producció». L’encara director del Lliure assegura que, avui en dia, «creació no equival necessàriament a producció o exhibició» i defensa que aquesta és la línia que els teatres públics haurien de seguir de cara al futur.

Segons Martel, «cal entendre que malgrat visquem en un món accelerat i ràpid, els processos artístics han de ser lents; les institucions no han d’esperar respostes immediates, cal desenvolupar una nova dinàmica de treball». Tant ell, com Georgina Oliva, directora de Programació i Continguts del Lliure, destaquen com a tret positiu el fet que els beneficiaris dels ajuts Carlota Soldevila puguin destinar de mitjana unes vint-i-quatre setmanes a la creació sense haver de preocupar-se per l’exhibició posterior d’un espectacle o un resultat final.

«Al llarg d’aquests anys ens hem refermat en la voluntat inicial d’obrir el Teatre Lliure a un concepte d’autoria més ampli i a uns processos de creació més dilatats», assegura Martel; les companyies i artistes que han participat en el programa «han generat processos de creació vius, partint de la investigació de temes d’actualitat que ens afecten com a societat”. Això ha generat, segons el director, un renovat interès exterior per les nostres arts escèniques: «a fora la gent pregunta pels nostres creadors», assegura, «hem establert la base del futur de la creació catalana».

Íntims Produccions i Magda Puig Torres seran la companyia i l’artista resident de la Temporada 23/24

Davant l’enrenou que va provocar el seu anunci de no continuar al capdavant de la institució, Juan Carlos Martel Bayod admetia, durant la presentació de la nova edició dels ajuts, que «la gent que provoquem canvis no som gent de consens», però tanmateix assegurava que «el Lliure és un teatre que necessitava un canvi i que encara el necessita» i es va mostrar convençut que «la meva marxa ajudarà encara més a aquest canvi».

Així, doncs, l’any vinent hi haurà una nova direcció al Lliure, però Martel espera que la llavor plantada amb els Ajuts a la creació Carlota Soldevila fructifiqui ben aviat. El director pronostica que estem a punt de viure una «explosió» de creativitat i projecció internacional de les nostres arts escèniques. De moment, però, ha avançat que Íntims Produccions i Magda Puig Torres seran la companyia i l’artista resident de la temporada vinent amb dues propostes de teatre per a tots els públics.

La companyia lleidatana desenvoluparà l’espectacle L’anorac, a partir del conte L’abric de Nikolai Gógol, i Puig Torres, vella coneguda del Lliure –va ser la creadora EN RESiDÈNCIA la temporada 19/20 i va presentar l’espectacle Infinitus a La Caixa del Lliure l’any passat– explorarà el concepte de sorpresa i astorament a Thauma. Abans, però, podrem gaudir de les propostes dels artistes residents d’aquesta temporada.

Una de les novetats de l’edició d’enguany dels ajuts és que s’ha optat per donar un suport més transversal a l’artista i a la companyia resident, enfocat no només a una nova creació, sinó també a l’exhibició d’altres peces seves ja estrenades. Així, doncs, l’artista resident d’aquesta temporada, Pau Masaló Llorà, farà dues mostres obertes de Farewell, Petroleum!, un projecte de recerca escènica sobre la fi del petroli: el pròxim divendres 28 d’abril presentarà a l’Espai Lliure una festa de comiat dels combustibles fòssils, i el 16 de juny, executarà una peça visual a la plaça Margarida Xirgu amb la figura del motorista com a arquetip d’una identitat que s’acaba.

A més a més, del 14 al 18 de juny el Lliure recuperarà Ciutat dormitori, la seva proposta itinerant pel Cementiri de Montjuïc, que va rebre un dels Ajuts extraordinaris en època de pandèmia i ha estat reconegut amb el Premi de la Crítica 2021 a Millor Espectacle d’Arts de Carrer i el Premi El Temps de les Arts d’Arts escèniques 2022. Es dona el cas que la proposta ha exhaurit –de nou– les entrades, com va passar recentment al Sismògraf d’Olot, i que ben aviat es podrà veure, en una versió adaptada, a Hong Kong.

La companyia resident d’aquesta temporada, Atresbandes, formada per Mònica Almirall, Albert Pérez Hidalgo i Miquel Segovia, estrenarà Desert, una peça sobre la necessitat del silenci que es podrà veure del 24 de maig al 4 de juny al Lliure de Gràcia. Per acompanyar aquesta estrena, el Lliure també recuperarà l’espectacle Aspecte global d’una qüestió, que la mateixa companyia va estrenar al Festival Grec 2022 i que es podrà veure del 7 al 18 de juny a la sala de Gràcia. Igualment, al març, ja es va recuperar, durant un parell de dies, la seva versió radiofònica de La guerra els mons, estrenada a finals del 2021.

Nico Jongen i Lisa Vereertbrugghen són els dos artistes participants en les residències creatives d’intercanvi que aquest any han comptat amb la col·laboració del centre CAMPO de Gant (Bèlgica). Els dos creadors, que passen un mes de residència acollits a cada equipament, presentaran un tast de les seves creacions al Lliure de Montjuïc els dies 26 de maig i 17 de juny. Vereertbrugghen oferirà una peça on explora la connexió entre la dansa folklòrica i el hardcore i a Cantus Gestualis#2: Behind the scenes, Jongen continuarà la recerca iniciada a la Trilogia del fill de la seva companyia, Ça Marche, encapçalada per ell mateix i i Laura Viñals.

Per altra banda, Un dia, jo, la creació col·lectiva de l’artista EN RESiDÈNCIA Marina Congost, realitzada amb alumnes de 1r d’ESO de l’Institut Turó de Roquetes de Barcelona, es podrà veure el 30 de maig a l’Espai Lliure i parlarà dels orígens diversos d’aquests adolescents, dels seus records i tradicions. Congost és la primera artista EN RESiDÈNCIA del Lliure escollida per convocatòria pública, experiència que es repetirà a la pròxima edició. La temporada vinent, els ajuts també comptaran amb una nova modalitat d’arts de carrer creada en aliança amb la Fundació Carulla i FiraTàrrega: la d’Artista resident en Espai públic, que està pendent de resolució després de tancar la seva primera convocatòria el passat 30 de març. S’espera que se sàpiga el primer artista seleccionat durant el pròxim mes de maig.

Finalment, una altra de les novetats del programa de residències d’enguany és la creació de les jornades professionals ProCarlota que se celebraran del 14 al 17 de juny amb l’objectiu de ser un punt de trobada entre programadors i els artistes residents del Lliure durant tots aquests anys, és a dir, des de l’inici dels Ajuts a la creació Carlota Soldevila. Una bona ocasió per fer balanç i enorgullir-se de la que segurament ha estat la iniciativa més trencadora, innovadora i disruptiva de l’etapa Martel al capdavant del Lliure.