El dia d’amanyagar el teatre

Avui se celebra el Dia Mundial del Teatre, una jornada que ha de servir per a fer valdre la força formativa de l’escena.

Gerard E. Mur

Gerard E. Mur

Periodista. gerardmursole@gmail.com

Dijous passat, a La Virreina, tres grans parts del sector teatral –l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) i Teatres Públics– van informar a la premsa i a un segment representatiu de la professió sobre quin serà el programa d’activitats del Dia Mundial del Teatre, que es festeja el dimarts 27 de març però que ja arrenca avui. La celebració arriba després d’una tardor difícil. La desventura que va patir el sector durant l’últim trimestre de 2017 es tradueix senzillament en vendes baixes. Aleshores, la situació política va arrasar amb l’oci. Ara, el sector espera una primavera més calmada, on la recuperació, per molt tímida que sigui, es mantingui. Malauradament, vista la sostinguda inestabilitat política, no sembla previsible que recés de la caiguda pugui arribar aviat.

Bet Orfila, presidenta d’ADETCA, la patronal del sector, palesava que els “preocupa moltíssim la situació” i que per això “no paren d’inventar noves maneres de convèncer el públic”. “Serà molt difícil de remuntar. Tenim la confiança que la programació, de gran nivell, pal·liarà la caiguda”, afegia. La mala ratxa queda enquadrada, de manera àmplia, entre el setembre de 2017 i la vaga del 8-M, que també va tenir els seus efectes. La davallada es calcula del 10% –tant de públic com de recaptació– en comparació amb el mateix període de l’any passat. “Malgrat tot, els teatres funcionen. Tots lluiten i n’hi ha que omplen”, sostenia l’actor Àlex Casanovas, president de l’AADPC, que assegurava haver-se quedat sense entrades per a les dues primeres funcions que valorava veure uns dies abans.

Això pel que fa a la diagnosi del sector. Anem ara al Dia Mundial i les accions conjuntes que les entitats han organitzat. Avui mateix, dèiem, hi haurà els primers moviments. Moviments rutinaris i sectorials, però. Aquest vespre es lliuraran els XX Premis de la Crítica a La Villarroel. Més enllà d’això –“una gran trobada de la gent del sector”, en paraules d’Orfila– tot passarà demà, el dia D, la jornada de gala per a les taules catalanes.

Comencem per una de les apostes més exitoses dels anys anteriors: l’itinerari escènic amb el bus turístic. O en altres paraules: ruta per la Barcelona teatral. Un cop dalt del bus –amb poca massa estrangera, esperem– l’actor David Anguera explicarà la història dels principals teatres de la ciutat. Ens proposarà fer un viatge al passat escènic barceloní, recordar les grans sales d’altres èpoques. També hi haurà –si s’ho demanen– la quota d’escenaris en actiu.

Les rutes de bus ocuparan matí i tarda (amb dos vehicles per torn). La primera activitat, però, a la qual podrem assistir serà la lectura dramatitzada d’Antaviana, obra en què la companyia Dagoll Dagom adapta els contes de Pere Calders. Un clàssic de l’escena catalana. Precedint aquesta lectura, que tindrà lloc al patí de carruatges de l’Ateneu Barcelonès, es llegirà el manifest de la commemoració, aquest any escrit (i dit) per l’actriu Imma Colomer. Després d’Antaviana, més manifestos, en aquest cas els cinc textos internacionals encarregats a l’International Theatre Institute, entitat que aquest any celebra els setanta.

L’altra activitat que de segur tindrà una acceptació grata serà la jornada de portes obertes dels teatres. Les sales es ventilaran durant tota la tarda. Podrem passejar per diferents teatres, en els quals un guia ens desgranarà el misteri de les taules. Els budells de teatres com La Puntual, el Poliorama, el Romea o la Sala Beckett quedaran al descobert. Aquests i altres espais visitables mostraran també fragments dels propers espectacles. Per exemple, al Tivoli tindrem l’oportunitat de conèixer qui acompanyarà Àngel Llàcer a La jaula de las locas, espectacle en cocció (s’estrenarà al mes de setembre). O, al Teatre Victòria, es tastarà El despertar de la primavera, funció programada del 5 al 29 d’abril.

Tota aquesta jornada commemorativa servirà per rememorar la màgia del teatre, fer valdre el seu vigor formatiu i visualtizar els seus espais i professionals: intèrprets, tècnics i els sempre oblidats autors: existeix la dramatúrgia i pot llegir-se (!). Casanovas feia, al final de la roda, una crida a “l’esperança i a l’optimisme”. No deixava, però, de llançar una petició: “Algun mecenes?”. Més o menys conya, el cert és que als teatres no els sobren filantrops i encara menys espectadors. Ens necessiten ocupant butaca. I no, no és compassió.

Cal que la situació política no aigualeixi els escenaris. Fem-ho així: un dia protesta; l’altre Nacional, Flyhard o Almeria.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació