El Daurrodó de Joan Baixas i Cildo Meireles

Desigual 'Daurrodó': captivador en el seu inici, sorprenent en alguns instants i desmanegat en molts d'altres.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

El Grec ha arribat al TNC en forma d’instal·lació artística, desfilada de moda i espectacle de titelles. Daurrodó és una creació de Joan Baixas al voltant del món conceptual i estètic de Cildo Meireles. Imatges, objectes, màscares i accions són els protagonistes d’un espectacle desigual: captivador en el seu inici, sorprenent en alguns instants i desmanegat en molts d’altres.

Un moment de la desfilada de personatges a 'Daurrodó'

La baixada a la Sala Petita es converteix, a Daurrodó, en un descens a una síntesi de museu i barracó de fira on uns personatges ens reben des dels seus petits escenaris, els seus petits mons. Durant aquest recorregut al voltant de la platea, disposada a dues bandes, un pèndol gegant amb forma de globus terraqüi marca el temps, i alguns espectadors cansats o mandrosos s’asseuen molt aviat, perdent-se aquesta visita lliure on podem veure exposades algunes obres de Cildo Meireles, que després intervindran d’una manera o altra a l’espectacle. Banderes, bitllets i diaris són elements recurrents en l’obra de l’artista brasiler, que pot recordar en alguns moments als poemes-objecte de Joan Brossa o a les peces juganeres de Piero Manzoni. Aquest Pano de roda, nom de la instal·lació i primera part de l’espectacle, es refereix al tros de tela que els artistes de circ rebien quan es dissolia una companyia, símbol del caràcter individual i independent de les seves actuacions, que amb un retall circular construïen petites carpes (autònomes) de circ.

Un moment de 'Daurrodó', a la Sala Petita del TNC

A continuació Joan Baixas construeix una casa, que no és ni de pessebre ni de pisos ni una favela, sinó la casa més mínima que pot existir: dues parets en angle de 90 graus, i un ésser a dins que s’expandeix, com la vida i les persones que hi habiten. El dau rodó que dóna títol a l’espectacle serveix per sortejar aquesta peça, que signada amb un tampó per Baixas adquireix l’aura que necessita qualsevol obra d’art. Després s’inicia Not to be or not to be, eis a questão, una instal·lació sonora i visual on el públic es confronta a la seva pròpia imatge: és molt revelador veure com reaccionen els espectadors, en aquests temps de mirar el mòbil cada cinc minuts, quan són deixats sols a la platea amb el seu propi reflex, experiment sociològic efectíssim que demostra com hi ha gent que no ho pot aguantar (una senyora amb el cabell tenyit de taronja picava de mans) i d’altres aprofiten l’escomesa per jugar amb el mirall.

Un dels personatges de 'Daurrodó', espectacle de Joan Baixas a partir del món de Cildo Meireles

Després arriben els aperitius meirelienses (o “melierenses”, segons Baixas, ja que l’obra de Meireles li recorda a la de Georges Méliès): una desfilada on els intèrprets, vestits amb un mono de treball amb sorpresa dissenyat per Antoni Miró, mostren algunes peces de l’artista, sempre juganer amb el poder dels símbols, ja siguin patriòtics, monetaris o de guerra, en una processó felliniana de personatges i titelles a la recerca de quelcom. A la quarta part de l’espectacle és el moment de la narració del conte A terceira margem do rio (La tercera riba del riu) de João Guimarães Rosa, recitat per l’actor i rapsoda Al Víctor, que amb les seves paraules explica la història del pare que abandona la seva família per viure en una canoa al riu, desesperant així la dona i els fills. Aquest final tira l’espectacle un xic cap avall, final que torna a pujar quan apareixen tres éssers grotescos amb màscares, introduint un element de confusió en l’espectacle de Baixas, que no acaba de tenir clar si vol fer una instal·lació artística o una obra de teatre infantil, o tot alhora. Tot i això, tot i aquesta certa indefinició i poca claredat d’estructura i forma, Daurrodó es una oportunitat de veure l’obra de Joan Baixas i descobrir el món artístic de Cildo Meireles. I una altra manera, molt interessant, de recórrer i experimentar els espais de la Sala Petita. Al TNC fins al 10 de juliol.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació