Maria Cardona

Maria Cardona

Eivissenca, llibretera professional i redactora del diari Malarrassa

El carrer encara és nostre

'El carrer és nostre' és un reconeixement a la creació artística a l'espai públic on «tot carrer amaga un escenari».

Fa uns mesos, l’editorial Raig Verd publicava El carrer és nostre, un llibre d’Aída Pallarès i Manuel Pérez, que es presentava com «un viatge per la història recent de les arts de carrer». Maria Cardona en fa la seva lectura a Núvol.

El llibre és un reconeixement a la creació artística a l’espai públic on «tot carrer amaga un escenari». Formalment, el relat està plantejat com un recorregut cronològic que pren com a punt de partida una Catalunya on el moviment antifranquista és més fort que mai i on els carrers, que comencen a ser recuperats pel poble,  reflecteixen aquesta realitat. Són els anys del naixement de la companyia Comediants i del boom de les companyies ambulants d’animació. Els anys en què es posen els fonaments de la futura Fira Tàrrega i, en definitiva, un moment d’eclosió per a moltes companyies en diversos àmbits, des del teatre fins a les titelles, la performance i els cercaviles.

La cronologia arriba fins al moment present, passant del moment àlgid de les grans produccions -amb un èxit fruit d’aquests Jocs Olímpics que tant han marcat la societat catalana actual- a la seva crisi. Pel camí reflexiona, partint de casos i noms concrets, sobre característiques i problemàtiques específiques de les arts de carrer: la temptació constant d’actuar entre quatre parets, la competència que suposen els grups de cultura popular, la hibridació de formats, la dificultat (o el rebuig) de ser etiquetats en un gènere concret, l’evolució de les polítiques culturals…

El que fa que aquest llibre vagi més enllà del mer viatge pels alts i baixos de les arts de carrer són les aturades estratègiques que planteja pel camí. El llibre s’enriqueix amb els assajos que es van intercalant amb la història principal i que, tot fent un parèntesi entre noms i xifres, reforcen la tesi que posar en valor les arts de carrer és posar al centre de la discussió altres temes cabdals a l’hora de repensar les nostres ciutats i la nostra societat. Els diferents assajos, curts i amb una temàtica molt específica, van matisant el relat i ens conviden a reflexionar sobre l’espai públic -escenari de les arts de carrer- i el seu potencial a l’hora de generar punts de trobada i de crear comunitat. O sobre la relació entre institució i carrer, o, fins i tot, en el triangle ocupació de l’espai-art de carrer-cos en moviment.

L’habilitat amb la qual diferents assajos i reflexions -algunes com «Respirar al carrer» d’un lirisme esfereïdor- van encaixant, serveix, precisament, per posar de manifest la importància de l’art de carrer i el seu retorn a la comunitat. I sobretot, per posar èmfasi en una idea: l’espai públic cada vegada és menys espai i menys públic però, malgrat tot, els carrers continuen sent de qui camina, bada, deriva. Sortim i trobem-nos.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació