Eixamplar la base (de la cultura)

La trobada entre creadors i mitjans es va convocar per fer públic el comunicat 'L'emergència de la cultura de base a Barcelona'.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

Aquest dimarts al migdia es va celebrar una roda de premsa a l’Antic Teatre. Res d’estrany, de moment, en una ciutat on cada matí hi ha incomptables presentacions als mitjans de comunicació. Aquesta va ser diferent, però, i per diverses raons. Tan bon punt vam accedir a la sala, ho vam tenir molt clar: la grada estava ocupada per creadors i representants d’associacions i col·lectius culturals, estesos als bancs. Esgotats? Rebentats? Morts? La premsa va ocupar l’escenari i, un cop instal·lats, els creadors van ressuscitar i es van asseure de forma ordenada, sostenint cartells amb els noms dels seus projectes. Teatres, festivals, llibreries, gastrònoms, treballadores de la llar, músics de carrer, ballarins, performers, artistes de circ, vaques, educadores socials, àvies i artistes de cabaret. I això és el que ens van dir.

La trobada entre creadors i mitjans es va convocar per tal de llegir i fer públic el comunicat L’emergència de la cultura de base (CDB) a Barcelona. En el manifest, que podeu llegir complet en aquest enllaç, es desgranen els motius d’aquest, es defineix el concepte de cultura de base i es reivindica una manera de crear allunyada de les lògiques d’empresa (indústries culturals, beneficis, clients). La precarietat, els pressupostos cada cop més baixos, la disminució de les subvencions i la pujada dels lloguers fan que la majoria d’aquests projectes i iniciatives culturals estiguin vivint sempre al límit, entre la supervivència i la desaparició. “Estem cansades de sobreviure, volem viure!” deia Ada Vilaró, directora del Festival Escena Poblenou, que el pròxim mes d’octubre celebrarà la seva 18a edició. “Estem lluitant perquè l’Antic Teatre es quedi al barri i sigui per al barri, i no hi hagi un McDonald’s” deia Semolina Tomic, fundadora i directora de l’Antic Teatre. L’acte va estar molt ben pensat i presentat. Es notava que són artistes. La coreògrafa Bea Fernández, gestora de La Poderosa, va tenir la idea que els creadors estiguessin “morts” a les grades, com després d’un atac nuclear sobtat, i Miquel Valls d’Agost Produccions va tenir la (molt encertada) idea que cada creador disposés de només trenta segons per explicar el seu cas i/o les seves reivindicacions. Un marcador com els que trobem als partits de bàsquet marcava el compte enrere, i un contundent timbre sonava proppassat el temps assignat per cada intervenció.

Les reivindicacions dels representants de la cultura de base no són noves, però sembla que s’hagin de recordar constantment. Que l’Ajuntament de Barcelona apostés pel projecte de l’Antic Teatre i destinés quasi un milió d’euros a la seva restauració i adequació a la normativa vigent no és garantia de res. Rebre un Premi Ciutat de Barcelona tampoc sembla gran cosa, si al cap de tres anys et diuen que el teu projecte “no interessa”. L’associació cultural Nyam Nyam va haver de marxar de Barcelona, com tants veïns i veïnes, perquè no es podien permetre pagar el lloguer. La Llibreria Calders, situada a l’epicentre del gentrificat Sant Antoni, resisteix veient com els comerços (i les escoles!) del barri van desapareixent, i una de les seves llibreteres Isabel Sucunza reclama que es revisin amb urgència els criteris de les subvencions públiques. La fagocitació de la cultura situada als marges per part del sistema és quelcom conegut, també, i forma part d’un dels engranatges més perfectes del capitalisme. Que el Grec confiï abans en un espectacle comunitari protagonitzat per àvies del Teatre Lliure en comptes de conèixer i valorar la feina que la creadora Marta Galán fa anys que desenvolupa amb àvies del barri de Sant Pere és quelcom revelador. De la mateixa manera, que el Barcelona Districte Cultural creï el programa Art i Part està molt bé, però potser no caldria deixar-ne al marge les associacions que fa anys que treballen en aquest àmbit. El projecte de creadors En residència, impulsat per l’ICUB a molts instituts de secundària de Barcelona és una gran idea (alguns dels artistes presents a l’acte hi ha participat), però engolir tota una sèrie de projectes pedagògics sota un únic paraigua potser no és la solució. En definitiva, segurament els mitjans convocats a la roda de premsa ja estàvem al corrent de totes les reivindicacions dels col·lectius i artistes presents, però sempre està bé que ens facin un recordatori.

L’encontre és el resultat de diverses trobades on s’han posat en comú les necessitats i reivindicacions de cada projecte i s’ha traçat una mena de mapa de la cultura de base a Barcelona. L’arquitecta i activista Itziar González, present a l’acte, va parlar en nom del Parlament Ciutadà, que treballa en paral·lel amb els creadors i es vol convertir en un contrapoder o lobby (ells prefereixen dir-ne, amorosament, lovy) per poder anar tots junts a parlar amb les administracions públiques, a qui demanen la creació d’un observatori del sector. Hi va haver molta reivindicació i cert ambient assembleari (allò que tothom està d’acord en tot), però també certs moments de debat entre Jordi Fondevila i el coreògraf Pere Faura, sobre el tractament de les dades dels creadors i la importància de posar en comú la informació recopilada. Pel que fa als polítics, només va assistir a l’acte Gemma Sendra (regidora d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona), que va fer una intervenció molt propera a un míting polític, convenientment aturada per Miquel Valls (vistos els esbufecs d’alguns artistes). El pròxim Parlament Ciutadà se celebrarà a l’octubre, després de les Festes de la Mercè, “la festa de tot això que critiquem”, segons Itziar González. L’objectiu principal d’aquesta iniciativa és crear un espai de debat obert, inclusiu, i que no es quedi en una anècdota. Convèncer tota la massa crítica que ja és el públic d’aquestes propostes culturals i incloure-la en les reflexions, el debat i les demandes a les institucions.

Des de Núvol seguirem informant. Com sempre.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació