Déu vos salve, Evita

Hi ha qui admira Miley Cyrus, Messi, Kim Kardashian o George R. R. Martin. La fe d’aquests tres fidels, en canvi, és menys actual i més argentina.

Núria Juanico

Núria Juanico

Cap de la secció Punt de Llibre

El ritual de Requiem for Evita, estrenat dissabte al festival Temporada Alta, arrenca amb una olla al mig de la taula i un bon grapat de mongetes perones. És una litúrgia íntima i casolana, en què dos homes i una dona trien mongetes per elaborar l’ofrena simbòlicogustativa a l’ésser que és sant de la seva devoció. Avui dia, hi ha qui admira Miley Cyrus, Messi, Kim Kardashian o George R. R. Martin. La fe d’aquests tres fidels, en canvi, és menys actual i més argentina. Ells veneren Evita Perón.

Jordi Vidal, Anna Moliner i Andreu Gallén a 'Rèquiem for Evita' | Temporada Alta

A ulls dels devots, l’actriu i política argentina és la figura ideal per purgar les seves ànimes. I, com a tal, mereix una missa amb tots els ets i uts. Així, l’escenari de Requiem for Evita es converteix en un espai carregat de simbolismes, encapçalat per un vitrall amb la imatge d’Eva Perón i amb el pertinent altar. Des d’allà Anna Moliner enceta l’acte de fe cantant un tràgic Don’t cry for me Argentina, que s’enllaça amb cants gregorians a càrrec de Jordi Vidal mentre Andreu Gallén acompanya les veus al piano.

A la litúrgia d’Evita tot i tothom hi té cabuda. L’espectacle assoleix un dels seus clímaxs quan deixa enrere els temes més lacrimògens i opta per un sensacional Santa Evita, en què fins i tot el públic de Girona va entonar amb entusiasme la tonada. Des d’allà, el muntatge de Jordi Prat i Coll dóna pas a altres temes lligats a l’artista argentina, com ara el tango La santa del pueblo de Mario Dobry, i d’altres on el vincle no és tant evident, com la cobla Y sin embargo te quiero de Conchita Piquer. Més que un homenatge a Perón, l’espectacle és una oda a la música amb curioses picades d’ullet, com una confessió religiosa a ritme del I dreamed a dream del musical Els miserables. Per tant, el muntatge no s’aguantaria sense l’excel·lent qualitat vocal i musical dels tres actors, que dissabte van demostrar una destresa absoluta en aquest àmbit. Fins i tot Moliner, amb un refredat evident, va superar amb escreix l’actuació fent gala d’una professionalitat indubtable.

En canvi, el rerefons de Requiem for Evita està embolcallat d’ambigüitat. L’espectacle juga amb un doble posicionament constant que alimenta el dubte de si realment Jordi Prat vol reverenciar Eva Perón o bé l’utilitza d’excusa per evidenciar el misticisme exagerat que arrossega la seva figura. En qualsevol cas, el muntatge deixa clara la voluntat de crítica cap a una societat farcida de devocions supèrflues i banals, tant flonges com un núvol de fum però alhora tant inqüestionables com la fe en sí mateixa. Paraula d’Evita.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació