De totes les possibilitats, la precisió

La setmana passada es va estrenar On Goldberg Variations/Variations al TNC, la primera proposta escènica de Mal Pelo del Bach Project, una aproximació multifocal a l’univers del compositor alemany. No és la primera vegada però que la companyia de dansa treballa amb la música de J. S. Bach. La relació entre el compositor i la companyia catalana comença el 2004, quan Maria Muñoz presenta el solo Bach. Serà a partir de llavors, i amb la transmissió que fan d’aquesta peça a la intèrpret Federica Porello el 2016, quan esdevé un leitmotiv per a la companyia.

Per a les Variacions Goldberg, interpretades pel pianista Dan Tepfer, Mal Pelo ha presentat un espectacle que ens introdueix en l’entramat musical d’aquestes composicions a poc a poc, d’una manera física, emocional i intel·lectual. Ho aconsegueixen a través d’un moviment que genera i desfà pautes, direccions, interaccions, cànons, repeticions i fins i tot udols, crits i reclams de l’intèrpret Enric Fàbregas, que estableix una inusual manera de comunicar-se amb els altres.

La quantitat de llenguatges que es treballen a l’escena, fa que sigui gairebé impossible no perdre’s alguna cosa. Com passa en les Variacions Goldberg, en les quals l’harmonia actua com a fil conductor que permet jugar amb les melodies. Els sons en directe de les veus dels i les intèrprets, les veus en off i la taula que enregistra sons d’objectes; la música electrònica que s’entrellaça amb la de Bach, els cascos vermells que porta en Jordi Casanovas al principi i que se’ls posa la Maria en un moment de la peça; l’escenografia blanca a on es projecten vídeos sobre els cossos dels ballarins i ballarines. Són moltes les capes d’informació que l’espectador rep però, així i tot, es visualitza d’una forma directa, clara i sobretot precisa.

“Sense vida, l’espai no existeix” J. Berger

El ritme de l’espectacle està conformat també per poemes i textos de John Berger i un espai sonor dissenyat per Fanny Thollot que desfulla a poc a poc el nucli del moviment.

L’espai escènic de Kike Blanco segueix l’estètica minimalista que caracteritza els darrers espectacles que hem vist de Mal Pelo: dues taules llargues i estretes, una a cada costat blanc nu de l’escenari, una planta i uns tamborets. Un espai buit però acollidor que es deixa omplir de significació amb el moviment, el so i la projecció del vídeo. En un segon pla i cobert per unes cortines hi ha un passadís, que permet veure i no veure al mateix temps, intuir per a on entren i surten els cossos.

Els set intèrprets de la peça On Goldberg Variations/Variations, treballen amb la relació de la música i l’espai d’una manera acurada i no només el llenguatge del moviment sinó també l’estètica minimalista i interior, la lectura clara però profunda, les mirades compartides i les amagades, l’entrada i la sortida dels intèrprets en l’escena, el moviment de la paraula que juga amb el cos i el cos que improvisa sent observat.

Es crea un espai relacional entre els integrants per ser compartit també amb l’espectador i fer-lo partícip, no només d’una posada en escena de les variacions barroques, sinó per descobrir la manera d’endinsar-nos. Per obrir-les i habitar-les, jugar amb elles i amb el que ens evoca ara, amb nous sons i noves maneres d’interpretar-les. Les variacions de les variacions. Una primera trobada amb Bach Project que ens ha deixat amb ganes de més.