De Titipú a Vic: un Mikado inclusiu

Londres, 14 de març de 1885. W. S. Gilbert i Arthur Sullivan estrenen al Savoy Theatre la primera de les 672 funcions que vindrien d’El Mikado o el poble de Titipú. Gens estrany, venint d’una òpera còmica tan atractiva com aquesta. Tot i situar l’acció al Japó Imperial l’època de la seva estrena, va ser un gran encert per fer sàtira de les institucions i polítics britànics. Un scenario aparentment de poc abast territorial, però de volada extrapolable arreu.

Vic, 13 de maig de 2017. 175 anys després del naixement de Sullivan, L’Atlàntida reestrena El Mikado amb una sorprenent actualització.

Com es va encabir Mariano Rajoy, Marta Ferrusola, els youtubers, Tinder, Manel, centres educatius i formatius vigatans, l’Orquestra de Cambra de Vic, Dagoll Dagom, W. S. Gilbert i Arthur Sullivan en aquesta adaptació que manté l’ambientació nipona?

Com es va representar aquesta entrega en només dues sessions el mateix dia, canviant tot l’elenc d’actors excepte Xavier Freixa (un dels protagonistes) i sa majestat Arnau Tordera I (que precisament interpreta el Mikado), amb un treball d’implicació de diferents sectors de les arts escèniques d’Osona?

Doncs apostant per la creació artística amb professionals com Antoni Font o el mateix líder d’Obeses i un dels també actors que van estrenar Verdaguer. Ombres i Maduixes al mateix teatre on s’ha representat aquest clàssic, combinats amb estudiants que trepitgen per pimer cop un escenari en un projecte com aquest o participen en la il·luminació o l’indispensable maquillatge per la obra.

Però, què es representa a El Mikado o el poble de Titipú? L’emperador Mikado governa amb unes lleis fetes a mida i superposant els interessos personals sense escoltar el poble. Una nova llei apareix: condemna a mort per decapitació a aquells que se’ls vegi flirtejar. Per escapar-se d’aquesta invenció del Mikado, nomenen a Ko-Ko el “Lord Gran Executor”, qui precisament havia estat condemnat per flirtejar i així s’evita que aquesta llei s’apliqui. Nanki-Poo és un trobador que vol casar-se amb Yum-Yum. Desgraciadament aquesta és la pupil·la de Ko-Ko i quan el seu amant arriba a Titipú es troba que finalment el “Lord Gran Executor” no és decapitat i les seves intencions són terriblement frustrades. A partir d’una ordre imperial de decapitació, els fets fan uns girs farcits d’humor i múltiples referències.

Si alguna cosa s’ha aconseguit a Vic, és fer que en aquesta segona edició del projecte Fem un musical es representi de nou el que ja van portar a Catalunya Dagoll Dagom (vestuari de llavors inclòs) amb una col·laboració relativament amateur per dues úniques funcions dirigides per un molt encertat Antoni Font. Des de l’amfiteatre, a més, hi vam veure una càmera que afortunadament immortalitzarà aquesta efemèride a l’Atlàntida.

Parafrasejant Ko-Ko i la seva llista: “Els tenim tots apuntats i no podran ser oblidats”.