Amb un protagonisme especial per la fusió entre el folklore i la modernitat, la Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 5 al 8 d’octubre, ha presentat la tercera edició del projecte Obrador d’arrel, un programa de coproduccions per incentivar a diversos artistes a crear noves propostes a partir de l’arrel, la cultura popular i el patrimoni immaterial, entesos des d’una perspectiva contemporània vinculada amb els temes d’actualitat. Enguany, vint-i-tres projectes utilitzaran la Fira Mediterrània com a niu per gestar les seves propostes.

L’Obrador d’arrel s’articula en tres grans línies de treball: l’acompanyament dels artistes en tot el procés de confecció del seu projecte, des de la recerca i la creació fins al suport econòmic i l’execució d’aquest; la voluntat de creació d’una xarxa de creadors i equipaments per tal d’acompanyar a l’artista; i el foment de maridatges entre la creació contemporània i el teixit associatiu de la cultura popular, amb l’objectiu d’obrir noves mirades a la creació.

Tot plegat tindrà un tret de sortida el dia 5 d’octubre: l’espectacle Evoé!, una tarantel·la encapçalada pel músic català Raül Refree i la cantant italiana Maria Mazzotta, amb dramatúrgia de Jordi Oriol, que ja van treballar els mecanismes de la catarsi col·lectiva a l’obra embrionària San Paolo di Galatina, en el marc de l’últim Festival Clàssics. Serà un ritual catàrtic en forma de diàleg entre Catalunya i la Puglia, al sud d’Itàlia.

A partir d’aquí, les propostes artístiques s’organitzaran en tres blocs diferents: l’Obrador internacional, el de les arts en viu i les iniciatives de perfil comunitari. Tots els projectes es duran a terme en col·laboració amb una trentena d’entitats, empreses i institucions d’arreu del país, entre les quals trobem el Festival Grec, el Teatre Municipal de Girona, el Sismògraf d’Olot o el Dansa Metropolitana, entre d’altres, per tal de crear sinergies i teixir xarxes de complicitat entre agents culturals.

L’Obrador internacional busca fer de trampolí a propostes del territori per ajudar-les a projectar-se cap a l’exterior. Aquí, a banda del ja esmentat Evoé!, també es podran veure altres espectacles com el projecte musical de la Mediterranean Bagpipes Company, que unirà tres regions de l’arc mediterrani mitjançant els instruments de la família de les cornamuses de cada zona: el sac de gemecs català, representat per Francesc Sans; la zampogna italiana, amb Christian di Fiore; i el tulum turc, interpretat per Filiz Ilkay.

El bloc de les “Arts en Viu”  és el que comprèn el gruix de les propostes i on es fa més palesa la hibridació entre el punt tradicional i el fet modern. Aquí, l’obrador manresà viatjarà per universos molt variats. Tots ells, però, amb un denominador comú: la recerca dels orígens i de les arrels en combinació amb el feminisme, les noves identitats de gènere i l’avantguardisme musical i artístic. Tanmateix, el territori sempre serà el teló de fons de tot plegat. La peça Foradada, que recrea a través de l’expressió oral la llegenda de la pedra foradada de la muntanya de Montserrat, n’és un bon exemple.

És una historieta que diu que aquesta roca, que marca el límit entre els termes del Bruc i Marganell, va ser creada pel diable, que buscava la manera de tornar a l’infern. Es diu, també, que qui aconsegueixi passar pel forat amb una galleda plena d’aigua a la mà sense vessar-ne ni una gota canviarà misteriosament de sexe. (Altres versions diuen que qui assoleixi la fita es casarà al cap d’un any). És per això que l’espectacle, més enllà de rescatar la memòria oral de l’espai, també reflexionarà sobre les identitats de gènere.

Dins d’aquest bloc d’arts en viu, també hi trobem iniciatives ben diverses que van des de reinterpretar la tradició musical femenina amb sons de tot l’estat i d’arreu del Mediterrani, fins a projectes que volen fusionar la veu i l’estil de la rapera valenciana JazzWoman amb el so de la cobla. Tot plegat passant per altres propostes com  l’exploració de les velles cançons de pandero, espectacles on el públic haurà de llegir un llibre en directe o els ballarins amb altaveus com a esquelles del Ramat Simfònic de Moon Ribas i Quim Girón, que ja vam veure al Sismògraf d’Olot i que també passarà pel pròxim festival Grec de Barcelona.

• 

  Crítica

  Un Sismògraf verd, tranquil i lunar

  Oriol Puig Taulé

La fira és un esdeveniment col·lectiu i de carrer i, enguany, l’organització ha volgut remarcar-ho amb una novetat: la programació de tres propostes que emfasitzen i fomenten la participació comunitària. És el cas d’Era, un projecte de l’Esbart Rocasagna de Gelida guanyador del Premi Delfí Colomé, que sota la direcció de Quim Bigas repensa com es ballarien en l’actualitat les danses del Penedès si no haguessin restat intactes.

Dins d’aquest bloc, també hi tindran protagonisme un grup de diables i una coral: Correllum, de la productora d’arts escèniques Bàcum iel Taller de Festes Xàldiga de Manresa, pretén ser una reversió contemporània dels Correfocs on es proposa combinar la dansa i els efectes del foc amb una sèrie de projeccions lumíniques; per altra banda, la Coral Sant Jordi homenatjarà Josep Anselm Clavé, considerat un dels fundadors de les societats corals a Catalunya, amb motiu de la commemoració dels dos-cents anys del seu naixement i dels cent cinquanta de la seva mort.

Podeu trobar més informació sobre la fira i l’Obrador d’Arrel en aquest enllaç.