Nilak vol dir iceberg

Un projecte per portar les arts escèniques als pobles que no tenen teatre ha guanyat el premi Lluís Carulla 2020

En els temps que corren, qualsevol discurs inclou la paraula “incertesa”, però ahir, a l’obertura de l’entrega del Premi Lluís Carulla 2020, hi van afegir la paraula “transformació”: en aquests temps incerts que vivim, la transformació és la palanca indiscutible, i per això el Premi Lluís Carulla d’aquest any és especialment imprescindible. Amb l’etiqueta #LaCulturaTransforma i una imatge plena de papallones, aquests premis reparteixen 100.000€ per donar ales a “idees que es converteixen en projectes, i els projectes, en realitat”, diu Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla. I aquest any, el veredicte ha dictat que la papallona voli pels cels de casa.

Oriol Escursell, un dels impulsors de Nilak

Seiem als puffs d’un dels espais més innovadors i tecnològics de Barcelona, la sala inmersiva del centre d’arts digitals IDEAL, i els finalistes, que  tindran accés a un fons de beques de 15.000 €, presentaven les seves idees, sovint empeltades de paraules com “digital”, “online” i “intel·ligència artificial”. El jurat ha premiat dos projectes que comparteixen l’arrelament al territori i la voluntat de projectar la cultura en un futur desconfinat. Tots dos tenen una cosa en comú: no es refugien en el cloud. Nilak, el projecte guanyador, acostarà les arts escèniques a les comarques catalanes que no tenen teatres. I el Museu de Camins és el guanyador a la millor idea transformadora, i serà un museu a l’aire lliure que recuperarà la xarxa de camins antics de la Vall de Siarb i en divulgarà el llegat històric, natural i cultural. La cultura e(n)s transformarà, i ho farà arrelada al territori i tocant de peus a terra.

“Amb tot el que va fer, Lluís Carulla sempre tenia L’Espluga de Francolí al cap i al cor”, explica el seu net, Nicolau Brossa. Aquest 2020 els premis arriben a la seva quarta edició, i també fa 30 anys que ens va deixar Lluís Carulla i Canals (1904 – 1990), “un creador infatigable de projectes”. El seu net descriu així a l’emprenedor i activista cultural que va cofundar Òmnium Cultural, va instituir els Premis d’educació Baldiri i Reixach i va rellançar l’Editorial Barcino -que aviat l’any 2024 celebrarà el seu centenari-, entre moltes altres iniciatives. El llegat d’aquest mecenes de referència és viu encara a través del compromís de la Fundació Carulla amb la llengua i la cultura catalanes. Seguint la filosofia de la Fundació d’acostar-se al territori, en aquesta edició el guardó oferirà recursos econòmics i acompanyament cultural i empresarial a dos projectes que potencien i transformen la connexió amb el territori i donen força a la cultura del món rural.

Nilak: el projecte que durà les arts escèniques a tot arreu

Tal i com el va presentar el periodista Jordi Sellas, membre del jurat, Nilak “ve a omplir un buit històric”. L’objectiu és apropar les arts escèniques contemporànies a aquelles comarques catalanes que no tenen cap teatre. “Disposarem d’una carpa que serà un espai escènic itinerant, amb les condicions tècniques necessàries, i farem estades de quinze dies a diversos llocs”, ens diu un dels seus impulsors, Oriol Escursell. Un comitè seleccionarà quines obres de teatre -una per públic adult i una altra per públic familiar- es representaran, però a més, hi ha un afegit: “Serem a cada lloc dues setmanes perquè també realitzarem activitats amb el territori, tallers, exposicions, formació… hi ha ciutats que no tenen ni escoles d’arts escèniques! Així doncs, volem construir un vincle i un diàleg més enllà, a la vegada que descentralitzem les arts escèniques”, explica Escursell. Juntament amb l’Aimar Pérez Galí, Anna Pascual, Arnau Andreu, Griselda Juncà, Jordi Príncep, Jorge Albuerne, Jose Luis Redondo, Laura Alcalà, Mariona Tolosa Sisteré, Miquel Barcelona i Sílvia Capell rebran 60.000 euros i un acompanyament cultural i empresarial durant dos anys valorat en 10.000 euros, per treballar per un accés igualitari a escala territorial i democratitzar la cultura. Tot plegat, ho fan amb un nom simbòlic que és tota una declaració d’intencions: “Nilak vol dir iceberg en inuit. Realment construir 11 teatres ara mateix no és factible, però és el que hauria de ser i mentrestant hi ha d’haver una resposta. I l’iceberg és un bloc de gel que marxa del continent, però arriba un moment que es fon. La idea d’aquest projecte és que en un futur pugui desaparèixer”, remata Escursell.

Marta Esteve (a l’esquerra) i Nicolau Brossa (a la dreta) amb l’equip de Nilak

Museu de camins: la millor cultural idea transformadora

El Museu de camins pretén ser un museu a l’aire lliure per recuperar i preservar el conjunt de la xarxa de camins antics de la Vall de Siarb. L’objectiu és connectar, articular, potenciar i divulgar el llegat històric, natural i cultural d’aquesta vall. “Ja fa uns quants anys que gairebé 400 voluntaris joves han participat en camps de treball per recuperar aquests camins. De fet, ells són l’origen del projecte: quan vèiem que els anàvem recuperant i teníem èxit i repercusió vam pensar: Cap on estem anant? I el que estàvem fent era un Museu de Camins!”, explica Gemma Cot, impulsora del projecte amb Marc Cortina.

Amb el guardó el projecte rebrà 10.000€ per a la incubació i prototipat i 5.000€ en acompanyament de mentors culturals i empresarials durant un any. Però és un Museu que ja s’ha obert camí gràcies a la participació de moltes persones: “la vida allà ha canviat moltíssim en 80 anys, però tenim la sort d’entrevistar la gent que els va viure en primera persona. La gent gran són els nostres ulls: ens diuen on hi ha camins per recuperar, i a més, ens expliquen com era el seu dia a dia en aquell paisatge. Els camins ens porten, també, a la memòria històrica”, explica Marc Cortina. Així doncs, el museu explicarà el passat d’aquests camins i també oferirà rutes teatralitzades, gimcanes, escape rooms i activitats vàries. “Es tracta, doncs, de l’únic museu que es conserva trepitjant-lo”, diu Marta Esteve.

I és que ara amb la cultura hem de trepitjar fort. Fer l’acte a l’IDEAL va permetre que la pianista Clara Peya i la ballarina Ariadna Peya ens envoltessin amb la seves músiques i danses, acompanyades d’uns efectes visuals plens de colors. Sense cultura ens falta l’aire, i per això uns premis que la facin volar són tan importants.

Marta Esteve, Marc Cortina, Gemma Cots i Nicolau Brossa
Marta Esteve, Marc Cortina, Gemma Cots i Nicolau Brossa

Enguany el Jurat del Premi Lluís Carulla 2020 estava integrat per: Jordi Sellas, periodista i gestor d’empreses culturals; Ricardo Robles, fundador i codirector del festival Sónar; Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català; Emilio Álvarez, fundador i co-director del Festival LOOP Barcelona; Anna Villarroya, presidenta de European Association of Cultural Researchers; Núria Basi, en representació de Netmentora Catalunya; Guillem Arís, director d’Autoocupació Catalunya; Carolina Rosich, periodista cultural; i Nicolau Brossa, president de la Fundació Carulla.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació