L’últim ball de la trilogia d’Ayguadé

L’espectacle Hidden, una coproducció del Temporada Alta i el Festival Bolzano Danza, forma part de la quinzena de Dansa Metropolitana i es podrà veurà a la Sala Tallers del TNC del 18 al 21 de març. Aquesta és l’última part d’una trilogia creada i coreografiada per Lali Ayguadé: la primera peça, Kokoro (2015), reflectia la transformació de la vida i de la matèria orgànica que ens envolta. En la segona, iU and Mi (2017), la coreògrafa donava protagonisme a una de les seves pors d’infantesa: la mort. I aquesta última, Hidden, suposa la culminació d’un llarg viatge. És per això que l’escenografia és un element molt important, en què retornen diversos elements que provenen dels espectacles anteriors.

Lali Ayguadé creu que la identitat és una construcció social. A més de ser la part més important en la seva vida, també és conscient del seu caràcter canviant i influenciable. De la mateixa forma que en la dansa, on cada moviment és transformable i sense final. És per aquest motiu que la coreògrafa utilitza l’estudi del moviment per fer-ne un paral·lelisme amb la vida.

Hidden transforma la quotidianitat, la modela i la converteix en quelcom surrealista. Estableix un pont dialèctic entre el present i el passat. Més concretament, un passat difuminat que el present viu com un somni. De la mateixa forma que la pols que es queda sota els mobles i resta a l’oblit, el protagonista de Hidden fa un viatge al passat per recordar allò que havia deixat enrere. Desfent el camí que tant li ha costat crear, torna a la seva infantesa per posar llum a totes aquelles qüestions que no ha resolt. Es batalla entre la joventut i l’edat adulta, en la recerca d’una identitat individual influenciada per la vida privada i la social. Entre el fet real i el fet imaginari.

Lali Ayguadé ha creat un espectacle que va més enllà de la dansa i en què ha incorporat altres disciplines, com ara el teatre amb l’actor Piero Steiner o la veu amb la cantant Joana Gomila. La creadora ha volgut mencionar a tot l’equip que l’ha acompanyat al llarg d’aquest viatge: Fanny Cleyrat com a ajudant de producció, Fanny Thollot en la composició musical, l’escenografia de Martina Cabanas, i el vestuari de Ferran Casanova i Cristian Betancurt. Ayguadé ha comptat, també, amb l’assessorament artístic de Jordi Oriol, el disseny d’il·luminació de Conchita Pons i el tècnic de so Julián Anido.

I per últim, la coreògrafa ha ressaltat la importància del repartiment, format per ballarins de diferents disciplines i edats: Anna Calsina, Diego Sinniger, Lisard Tranis i Akira Yoshia. Una aposta per un ambient creatiu que, tal com diu Sinniger, és retroalimentat: “Tothom pot aprendre de tothom”. Enguany, amb la situació de crisi sanitària, la companyia s’ha hagut d’adaptar a processos creatius diferents i canvis d’última hora. Per aquest motiu, tal com recorda Jordi Oriol, l’espectacle “està viu”, es transforma: una metàfora idònia per la temàtica de Hidden.

Per aquells que us heu quedat sense entrada haureu d’estar en alerta, ja que podria ser que Hidden girés per Catalunya. De moment, podeu visualitzar el teaser de l’espectacle.