La bellesa també balla amb 70 anys

Aquest dijous comença la constel·lació del Mercat de les Flors dedicada a la Societat Doctor Alonso. La companyia creada per Tomàs Aragay i Sofia Asencio el 2001 presentarà tres espectacles a la Casa de la Dansa, que enguany presenta la seva temporada sota el lema “Dansa i Territori”. El primer espectacle de la constel·lació és Sobre la bellesa, una peça que pretén situar el Temps en escena. Protagonitzat per vuit intèrprets de més de 70 anys, i amb una banda sonora creada i interpretada per Agustí Fernández, Sobre la bellesa posa els moviments i els temps de la gent gran al centre de l’escena. Hem conversat amb Sofia Asencio, Tomàs Aragay i Mercè Trias (intèrpret suplent) sobre el procés de creació d’aquesta peça i sobre el fet de ballar la vellesa.

La companyia m’ha convocat a un assaig que té lloc a la Sala Ovidi Montllor, el teatre ubicat al ventre de la balena que és l’Institut del Teatre. Sobre la bellesa es representarà, però, a la Sala Maria Aurèlia Capmany, la sala gran del Mercat de les Flors, batejada en honor d’una de les “salvadores” d’aquest espai (amb permís de Peter Brook). Quan accedeixo a l’espai em trobo el Tomàs i la Sofia dirigint els intèrprets, una colla d’homes i dones d’empenta i d’una edat estupenda. Al piano, Agustí Fernández, un luxe absolut. L’espai escènic és un gran linòleum blanc envoltat de cadires, i està dissenyat per Cube.bz, responsables també de la llum. Un altre luxe.

“Està sent una experiència fabulosa”, m’explica la Mercè Trias, una de les dues intèrprets suplents de l’espectacle. Ella i l’Eduard Ràfols són els covers dels vuit intèrprets que veurem en escena i que, evidentment, han seguit el mateix procés de selecció i assajos. La Mercè va arribar a l’espectacle gràcies a la seva filla, que li va fer arribar la convocatòria. En una primera sessió la Sofia i el Tomàs van parlar amb tots els candidats (una setantena), i posteriorment van un realitzar un taller d’una setmana de durada amb els 30 finalistes, dels que en va acabar sortint un repartiment de vuit ballarins i dos suplents. La Mercè havia fet ballet, de jove i al Liceu, amb el Joan Magrinyà (“Era molt dolent, anava sempre amb la vara”, explica), o sigui que això de moure el cos no és nou per a ella.

Sobre la bellesa es va estrenar al festival Grec de 2003, quan el dirigia en Borja Sitjà, i es va representar a l’Espai Lliure. De fet, es tractava de la primera part d’un díptic format per dos muntatges: Sobre la bellesa, interpretat per gent més gran de 70 anys, i Sobre la mort, amb nens d’entre cinc i dotze anys (alumnes de les escoles de Ventalló, Camallera i Celrà). Les dues peces van tenir una vida curta, i es van poder veure a les imprescindibles ciutats de Terrassa i Olot (les nostres Brussel·les i Amsterdam, pel que fa a la dansa contemporània). El seu interès a l’hora de fer aquest díptic era treballar amb cossos que normalment queden fora del discurs central, per ser massa grans o massa joves. Sobre la bellesa és una peça coreogràfica abstracta, que no vol ser en cap moment narrativa o figurativa, i on els cossos s’expressen a través del buit, el silenci i el “no gest”. Si normalment atribuïm la dansa a cossos joves, forts i atlètics, explica Aragay, aquí ens trobem amb tot el contrari: construir a partir de l’absència. La coreografia no estava preescrita, sinó que s’ha construït a partir dels moviments concrets d’aquests intèrprets, i cada versió que s’ha fet d’aquest espectacle és diferent. L’any passat van muntar la peça al Théâtre de L’Archipel de Perpinyà amb un equip d’intèrprets locals, per exemple.

“Aquest espectacle no el vam fer amb cap intenció social, sinó purament artística, formal”, diu la Sofia, quan els pregunto sobre l’auge d’espectacles de caràcter comunitari i social que trobem actualment a la nostra cartellera. “Jo crec que és una moda”, afegeix el Tomàs, “Això de fer teatre comunitari s’ha fet sempre, i tampoc no és garantia de res”. Un treball escènic és sempre comunitari o compartit, tants si es fa amb professionals com amb amateurs. “A nosaltres ens agrada treballar amb gent que no és del sector, però no ho pensem com un acte de servei”, conclou. Els intèrprets de Sobre la bellesa han entrat al món que la Sofia i el Tomàs els han proposat. “No hem vingut aquí a parlar de les seves històries. No ens aprofitem de la seva història, com poden fer alguns creadors”, diu la Sofia. “Aquí hem vingut a treballar, a fer una peça, i crec que hem après mútuament”. “Sobretot a treballar amb la paciència!”, diu la Mercè. Explica que l’altre dia es va posar a practicar un fragment de l’espectacle, a casa seva, i que s’hi van acabar afegint els seus nets. “La família també s’hi implica, quan s’hi implica una àvia”.

La participació d’Agustí Fernández en aquest projecte va néixer de forma curiosa: tot i que en un principi el músic no volia seguir composant per a espectacles de dansa, van acordar que la companyia crearia una peça d’una hora, i que per la seva banda ell composaria una banda sonora sobre la bellesa, també d’una hora de durada. La tensió entre la música i el moviment és un diàleg, amb encontres i tensions, que interessa molt a Asencio i Aragay.  “La primera versió era més dramàtica”, explica el Tomàs, “Ara nosaltres ens hem fet grans i ho hem portat més a la forma, amb un cert punt d’humor”. “Volíem fugir de parlar de la memòria o la nostàlgia”, afegeix la Sofia, que reconeix que llavors la mirada amb què ho llegeixi el públic pot anar per una altra banda. “Nosaltres hem après a ser més pacients i a mirar amb una altra mirada”, afegeix la Mercè. “Avui que tot i tothom va tan de pressa, inclosos els avis… Aquí estem tots calmadíssims”.

Sobre la bellesa es podrà veure del dijous al diumenge a la Sala MAC del Mercat de les Flors.