Filatures de flamenc

Enguany el Festival de Dansa Metropolitana ha programat el cicle Filatures, que vincula la dansa amb les antigues fàbriques tèxtils dels diferents municipis de l’àrea metropolitana. 

Va ser en un d’aquests espais postindustrials que divendres passat Juan Carlos Lérida va portar el seu flamenc empíric. El ballarí va oficiar la inaugració de La Quinzena al peu de les escales del vapor Aymerich, Amat i Jover, que avui acull el Museu Nacional de la Ciència i de la Técnica de Catalunya. Hi va representar Máquinas sagradas, una de les coreografies que conformen La liturgia de las horas. La peça es va concebre en un taller mecànic de cotxes. Per a la inauguració de la Quinzena ha traslladat un vehicle a l’entrada d’aquesta antiga fàbrica. Lérida balla sobre una estesa de matrícules de cotxe que multipliquen el terrabastall dels seus peus sobre l’empedrat mentre el Pirata canta i pica de mans al seu costat. La liturgia de las horas gira al voltant de la simbologia del número 12 i se centra en el trajecte de Jesucrist des del Sant Sopar fins a la Resurrecció. El ballarí ha aprofitat la barana de les escales de la nau central de la fàbrica per fer una ascensió agònica, com si enfilés el camí del calvari. La investigació de Lérida, un dels màxims representants del flamenc d’avantguarda, es mou a partir d’una divisa molt clara: ”Hasta ahora yo estaba en la búsqueda de lo ordinario en los cuerpos del flamenco. Hoy busco en los cuerpos ordinarios el flamenco“.

El segon espectacle es va celebrar a l’interior del museu. La jove Andrea Jiménez i la seva companyia Ancorae Danza van representar el segon moviment de Lua, la coreografia amb què va guanyar el Premi de dansa de l’Institut del Teatre 2019. Lua (vegeu vídeo aquí) replanteja les bases del flamenc amb l’objectiu de sacsejar el cos i establir noves bases d’una dansa d’arrel que es regenera incansable. “Si Juan Carlos Lérida ha escoltat el flamenc que emana dels mecànics i dels cotxes, de les seves màquines sagrades, a Lua, una peça feta d’engranatges i brodats, Andrea Jiménez ens fa parar atenció a un ritme que no té aturador: el de la lluna amb les seves fases, que marca les marees i la menstruació, des de sempre i fins avui”, observava l’actriu Teresa Sánchez Roca, responsable de fer el parlament inaugural, un monòleg escrit per Bàrbara Raubert per a l’ocasió i que ha servit per emmarcar la Quinzena en un espai emblemàtic, una nau coberta per 161 voltes catalanes de maó pla, projectada per l’arquitecte Lluís Muncunill, on es duia a terme tot el procés de transformació de la llana, des de la seva entrada en flocs, fins a la seva sortida en teixits acabats.

Raubert, per boca de Sánchez, ha descrit en paraules justes el sentit del festival Dansa Metropolitana, que “va néixer amb l’objectiu d’arribar ben lluny, que vol dir poder trobar-la ben a prop; que més públic tingués més dansa, i a l’inrevés, que més dansa trobés més públic. Perquè la dansa requereix la mirada dels espectadors per madurar; i la gent, més que mai, necessita retrobar-se amb el cos, el propi i el dels altres. Tots els cossos s’assemblen més que no es diferencien i, quan ballen, s’entenen sense necessitat de paraules. Per això, davant d’uns cossos que ballen ens hi veiem reflectits, ens reconeixem com a persones i, encara que estiguem quiets, ens movem per dins”.

Podeu consultar la programació de La Quinzena aquí.