Entramats d’extremitats i cabells

Una peça altament visual, que hipnotitza en el ritme i consecucions dels moviments.

Trama de Roser López Espinosa es va poder veure al Canal de Salt, el passat diumenge 24 de novembre. La peça gira entorn del concepte que li dóna nom: l’entramat. Ja sigui de cabells en una trena, dels fils elàstics de l’escenografia que envolta com tres murs els intèrprets; o dels cordons de les sabates. El món que se’ns presenta és un joc constant de desafiament, d’ordre i desordre. Com lliguem i deslliguem allò que ballem?

Roser López Espinosa va presentar l'espectacle 'Trama' al Temporada Alta.
Roser López Espinosa va presentar l’espectacle ‘Trama’ al Temporada Alta.

Com a eix central trobem relacions i combinacions entre els individus dins d’un col·lectiu que s’harmonitzen d’una manera caòtica però mimètica a la vegada. Cadascú amb un tarannà particular, participa del joc comú. Tant en els duets com en la construcció coreogràfica de grup es percep una voluntat de recerca i de detall en el recorregut i les possibilitats de cada pas, de cada salt i de cada trobada entre els intèrprets. Un joc anatòmic i dinàmic que s’assembla al llenguatge de Guy Nader en la manera com explora les relacions entre els cossos. Però si bé Nader ha trobat la part d’engranatge i la mecànica del moviment, Roser López Espinosa treballa amb el cos d’una manera més orgànica.

La interacció dels i les ballarines amb el públic és constant, ens tornen la mirada fent-nos presents dins de l’entramat de l’espectacle. Hi ha dues imatges molt concretes que beuen de la tradició de la dansa contemporània europea, una és la textura que es crea amb els cabells de la ballarina Anamaria Klajnšček (la vam poder veure també a Lowland i Impetus de Guy Nader i Maria Campos). El moviment hipnotitzador recorda a aquesta escena de Vollmond de Pina Bausch. Un altre dels referents és l’escenografia de la versió de Rain del 2016, de la coreògrafa Anne Teresa de Keersmaeker. Parets de filaments que delimiten l’espai escènic, igual que a Trama. En aquesta ocasió però, el joc que genera l’escenografia podria haver tingut una mica més de protagonisme en relació amb els i les intèrprets, ja que queda tan sols en un pla anecdòtic.

Una peça altament visual, que hipnotitza en el ritme i consecucions dels moviments. Quan sembla impossible que es pugui desfer l’entramat, ens sorprèn.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació