10 imperdibles del Temporada Alta

Ara que per fi podem tornar a gaudir del teatre, dels espectacles presencials i també dels que es fan en línia, us portem 10 espectacles del Festival Temporada Alta que s’han reprogramat pels pròxims dies.

’53 diumenges’, de Cesc Gay

53 diumenges és una comèdia sobre tres germans amb una relació tempestuosa però irrompible. Si tots tres es troben en una reunió familiar, hi ha una alta probabilitat que la vetllada es converteixi en una bomba de rellotgeria que pot explotar per la raó més insignificant. Només cal una frase aparentment inofensiva que faci d’espurna. Una creació de Cesc Gay, després de l’èxit Els veïns de dalt.

L’obra es podrà veure el 26, 27, 28 i 29 de novembre al Teatre Municipal de Girona.

‘Prostitución’, d’Albert Boronat i Andrés Lima

Prostitución és una obra de teatre documental que parla sobre per què es paga i es cobra per sexe, sobre el tràfic de persones, el proxenetisme i l’esclavatge sexual. Una obra que, segons Andrés Lima, “neix al carrer i s’ha mogut cap a l’escenari”. Neix en els llocs on ambdós van cercar els testimonis de les dones que es dediquen a la prostitució. Un espectacle musical i de cabaret que compta amb un trio de caps de cartell: Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste. 

L’obra, que va causar un gran impacte en la cartellera madrilenya de la temporada passada,  es podrà veure el 30 de novembre i l’1 de desembre al Teatre Municipal de Girona.

‘Teatro Amazonas’, d’Azkona & Toloza

Teatro Amazonas és un espectacle documental que mostra amb delicadesa, rigor i ironia la destrucció de la selva amazònica de la mà del capitalisme. És la tercera part de la trilogia documental Pacífico, conformada per Extraños mares arden i Tierras del sud. Martí Figueras en va parlar així a Núvol: “Qualsevol producció que vingui amb el segell Azkona & Toloza sempre ens donarà una lliçó d’història, amb un fort compromís per explicar la veritat dels territoris, mentre cartografien a la seva manera aquestes històries tan sinistres. Històries sobre com el colonialisme i el capitalisme han sotmès pobles sencers a la seva llei”.

L’espectacle es podrà veure a través de la programació A distància, del 20 de novembre al 22 de desembre.

‘Sonoma’, de La Veronal

Sonoma és una paraula que no existeix. Tanmateix, conté les partícules del grec soma (“cos”) o del llatí sonum (“so”): cos del so o so del cos. Podria ser, com explica Marcos Morau, el so del cos que cau. Sonoma és una obra de La Veronal inspirada en l’univers surrealista de Buñuel i on presenta una coreografia d’efectes hipnòtics que recorden velles cultures i rituals. Ester Guntín en va parlar a Núvol: “L’espectacle de La Veronal és un somni introspectiu cap a l’interior de les nostres vísceres per les quals lliscar de forma enigmàtica, sense saber exactament cap a on ens porten”.

L’espectacle es podrà veure en línia a la web de A distància.

‘Molly Bloom’, de Jan Lauwers

Molly Bloom és un espectacle sobre el famós monòleg final de l’Ulisses de James Joyce. En aquest cas, reinterpretat per l’extraordinària a actriu i musa de l’avantguarda flamenca Viviane De Muynck. Una obra que, segons la crítica, es feia difícil discernir on acabava l’actriu i on començava el personatge. 

L’espectacle es podrà veure l’11 i 12 de desembre al Teatre de Salt.

‘T’estimo si he begut’, d’Empar Moliner

T’estimo si he begut és una comèdia amb cançons i històries esbojarrades, plena de personatges no gens carismàtics, no gens agraciats i potser una mica còmics, que reuneix, a més, el talent de T de Teatre i La Brutal, tots dirigits per David Selvas. “«Aquest projecte neix entre copes», explica Selvas. Els contes urbans, àcids i patètics (quan cal) de la Moliner són un retrat acuradíssim (i amb molta mala llet) d’aquelles parelles que, segons l’autora, «val més que no siguem nosaltres, sinó els nostres veïns», explicava Oriol Puig Taulé a la prèvia de T’estimo si he begut.

L’obra es podrà veure presencialment els dies 9, 10 i 11 de desembre al Teatre Municipal de Girona.

‘En mis manos’, de Marilia Samper

En mis manos és un monòleg sobre una de les històries més velles (i belles) del món: la impossibilitat de deixar d’estimar. La protagonista, ara convertida en actriu (Cristina Plazas), lluitarà per omplir el buit que li ha deixat la fi de l’amor. I acabarà descobrint que molt pitjor que el patiment de sentir-se abandonada és la certesa de no haver viscut plenament.

L’espectacle es pot veure A distància dins l’apartat “Nous formats”, fins al dia 22 de desembre.

‘Pedro Páramo’, de Pau Miró

Pedro Páramo és una de les novel·les cabdals del realisme màgic que puja per primera vegada a un dels nostres escenaris. Pau Miró s’ha fet càrrec de l’ambiciosa missió d’adaptar el clàssic de la literatura iberoamericana escrit pel mexicà Juan Rulfo. Mario Gas és el responsable de dirigir Pablo Derqui i Vicky Peña en aquesta història laberíntica sobre la corrupció, els mecanismes de poder i la relació conflictiva entre pares i fills, on es barregen les veus dels vius i les dels morts.

L’espectacle tindrà lloc el 5 de desembre al Teatre Municipal de Girona.

‘M’hauríeu de pagar’, de Jordi Prat i Coll

M’hauríeu de pagar és un espectacle format per tres monòlegs sobre la soledat de Jordi Prat i Coll, un dels creadors catalans més connectats amb la modernitat teatral europea. Les connexions entre les seves revelacions i els tres personatges són tan lliures com la mateixa escriptura dramàtica de M’hauríeu de pagar. Paraules per fugir. Un impuls per parlar d’art, infantesa, records, sexe, desplaçaments, educació familiar, individualismes, fe…, de tot allò que no entenem, de veritats, de fragilitats i d’allò que és ser un ésser humà: carn. 

L’obra es podrà veure el 19 de desembre a la Sala La Planeta.

‘Complete Works: table top Shakespeare’, de Forced Entertainment

“Els anglesos Forced Entertainment han revisat tota l’obra de Shakespeare i n’han muntat una marató artesanal i de butxaca, parant una taula amb uns quants objectes casolans”, explica Ivan Alcázar Serrat en aquest article a Núvol. I és que Complete Works es tracta d’un espectacle que presenta cada dia sis peces, fins a un total de trenta-sis. Les obres de Shakespeare fetes amb una taula i els estris quotidians d’una llar. El públic segueix al narrador per casa seva, mentre agafa una llauna de cervesa, un raspall de dents o un setrill. Amb aquest botí casolà, torna a la taula i comença amb molt d’humor la comèdia o la tragèdia.

Les obres es poden veure gratuïtament a través de la programació a distància. Aquí podeu trobar els dies i els horaris de cada una.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.