Dansa en temps de Tinder

Marco Mezquida i Sol Picó es caragolen. Retorcen els seus cossos. És ella, però, qui entrebanca mans i braços, cames i cap.

Amor, cames i desamor. Una amiga en comú va posar en contacte la ballarina Sol Picó amb el pianista Marco Mezquida. El restaurant Artte de Barcelona (que programa concerts) volia un nou espectacle de nit. La trobada havia de tenir un resultat clar: el part d’una peça que combinés cos i música. “Toca, que jo ballo”, va dir-li Picó a Mezquida. De mica en mica, van anar perfilant aquesta Cita a cegues. La silueta, però, és vaga, molt vaga. Les pautes que es donen amb prou feines són quatre. “L’espectacle va néixer fa un any d’una manera molt subtil. Al principi durava mitja hora, i poc a poc vam anar ampliant. Sempre a partir de la improvisació”, explica la d’Alcoi. L’espectacle, un dels últims del Tangent, es va poder veure ahir a la nit al Centre Cívic Urgell. L’escenari estava muntat a l’esquena de l’equipament, als Jardins d’Ermessenda de Carcassona. Una calorada enganxosa no va impedir que l’interior d’illa s’omplís com un ou.

Cita a cegues és una història d’amor. Amor i dansa en temps de Tinder. La plataforma de flirteig ha estat una de les inspiracions. De fet, un xat obre la proposta. Un home sedejant de sexe tanca una cita amb ‘mosquitamuerta’. Aviat apareix aquest amant d’entre el públic, amb, és clar, una bena als ulls. Mezquida, acotat i palpejant, arriba a l’escenari. El públic indica cap on ha d’anar per trobar-se amb el piano. De l’altra punta dels jardins, treu el cap ‘mosquitamuerta’. Picó, també privada de vista, fa el que pot per atrapar les taules. Junts, la ballarina i el pianista, dos amants, faran passar el seu amor per diferents estadis. Etapes que el cos de Picó guixa. La submissió (“com una gossa, sempre llepant-te el nas”) o l’aversió (“tens por, la por d’estimar”). També plasma el vaivé la música de Mezquida, fluvial i tensa. Els dos es trauran les benes, l’un a l’altre.

“Hi ha moments diferents, més obvis, més subtils, de desamor i ruptura, fins que al final ens trobem”, diu la ballarina. L’estira-i-arronsa és fogós. La singladura pel sexe, per exemple, és serena i indiscutible. Les puntes, una de les armes de seducció. Unes puntes vermelles que Picó combina amb un vestit negre i fi que s’esgarrapa per mostrar les cames. Les cames de l’amor del pianista. Mezquida i Picó es caragolen. Retorcen els seus cossos. És ella, però, qui entrebanca mans i braços, cames i cap. Ell segueix tocant, eludint insercions, servint carabasses a una amant vehement. Puntes, equilibris. El cos aguanta.

Aquest llançar-se al piano i al pianista, explica Picó, és un “homenatge intern i molt personal a Carles Santos”, el primer pianista a qui va abocar-se. “El Marcos és una prolongació d’aquesta cosa”. A Cita a cegues, el piano acaba sent una frontera, “una arma llancívola”. “És un home enganxat a un piano. Sembla que no pugui superar l’instrument”. Al final, però, l’arrossega. Picó acaba com ha començat: amb talons i triomfant. Als braços d’ell. Sona, finalment, La vie en rose, un topicàs que fa davallar la bruixeria ardent d’on venim.

Espectacle per a “llocs més insòlits que un escenari a l’aire lliure, on tot és una mica més dispers”, Picó i Mezquida giren amb ‘Cita a cegues’ quan se’ls demana una peça breu (tot i que ahir van estar-s’hi una hora llarga). Pròximament, seran a Maó. Pel que fa al Festival Tangent, encara queden dues propostes: Les Filomenes, aquest vespre (20 h) al Centre Cívic Borrell; i Mumusic Circus, demà (22 h) a la plaça Fort Pienc, davant del centre cívic homònim.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació