Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

Dansa d’agost monocromàtica

Entrem a la Biblioteca de Catalunya i ens acull la casa de les germanes Mundy. Som a Bally Beg, Irlanda, l'any és 1936. L'escenografia, el vestuari i la il·luminació de l'espectacle són de tons marronosos i ocres, i aquest monocromatisme es contagia també en la direcció escènica.

Entrem a la Biblioteca de Catalunya i ens acull la casa de les germanes Mundy. Som a Bally Beg, Irlanda, l’any és 1936. L’escenografia, el vestuari i la il·luminació de l’espectacle són de tons marronosos i ocres, i aquest monocromatisme es contagia també en la direcció escènica. Servidor no va veure el (mític) muntatge del Teatre Lliure de 1993, o sigui que no jugarà al joc de les comparacions.

Assaig obert de Dansa dagost de Brian Friel a la Biblioteca de Catalunya | Foto Gerard E. Mur

No és gens difícil imaginar que Ferran Utzet és un amant d’Irlanda i tot allò relacionat amb el país de la Guiness, ja que amb aquest muntatge el director clou la seva trilogia irlandesa a la Biblioteca de Catalunya, que va iniciar amb La Presa (2011), va continuar amb Translations (2014) i enguany culmina amb Dansa d’agost. El text de Brian Friel és com fullejar un àlbum de fotografies familiar: l’autor mitifica la seva família a través dels records que en conserva, en una memory play on Friel adopta la mirada de Michael (Albert Triola), el nen que el 1936 tenia set anys i que ens parla de la seva mare i les seves tietes. Cinc germanes solteres que treballen a casa i un germà especial que passa per allà com un fantasma. I no, no estem parlant de les Teresines i el Tomàs avant la lettre (l’obra de Friel és de 1990, la telesèrie de La Cubana de 1992).

Les cinc germanes són Kate (Mònica López), la més gran, responsable i castradora (que Utzet sembla que vulgui retratar en alguns moments com a senyoreta Rottenmeier); Agnes (Nora Navas), abnegada cosidora i cuinera de la família, ajudada per Rose (Màrcia Cisteró), la germana amb una lleu discapacitat psíquica (i unes cuixes molt boniques); Maggie (Marta Marco), la pallasseta i fumadora compulsiva de la família; i Chris (Carlota Olcina), la més petita i mare de Michael, de pare absent i amb molta barra. Els homes de la constel·lació familiar Bundy són peculiars: Michael és un lúcid observador però resulta pèssim resolvent enigmes; el pare Jack (Ramon Vila) torna a casa després de fer de missioner a Uganda i només enyora tot allò africà i primitiu (inclòs el seu assistent); i Gerry Evans (Òscar Muñoz) és un galtes que, com un satèl·lit llunyà, s’apropa a l’òrbita de la casa cada cert temps. Podem acusar a Brian Friel de certa primesa a l’hora de dibuixar els seus personatges, però Ferran Utzet no hi ajuda massa signant una direcció monocroma, que com la paleta de colors d’escenografia, vestuari i il·luminació crea un quadre harmoniós, això sí, però força avorrit i previsible.

L’espectacle té escenes on es trenca momentàniament la monotonia, com ara la dansa irlandesa i orgiàstica, on Mònica López sembla posseïda pels dimonis pagans dels quals el seu personatge tan abomina. O l’aparició de Gerry (Òscar Muñoz), el venedor de gramòfons en l’era de la ràdio, irresistible tarambana i gran ballarí que destarota una mica la casa de les cinc germanes solteres sense arribar, però, als extrems d’un Pepe el Romano. L’espai escènic de Sebastià Brosa i Elisenda Pérez, el so de Damien Bazin, el vestuari d’Annita Ribera i la il·luminació de Guillem Gelabert juguen tots en la mateixa direcció: un pairalisme irlandès idíl·lic, mitificat i neutre, que no acaba de traspuar la misèria que vol retratar el text de Friel. Algunes escenes són subratllades per una innecessària música de fons, i tot plegat acaba resultant un feixuc quadre costumista. Ferran Utzet, però, acaba l’espectacle de manera efectiva i efectista, i el públic aplaudeix amb ganes. Li augurem un gran èxit.

PD: Els Amics de La Perla 29 (#AsSocPerla) han organitzat un reguitzell d’activitats paral·leles al voltant del muntatge dignes de menció. El 16 de març Jaume Figueras i Anna Maria Ricart faran un repàs de pel·lícules i obres de teatre protagonitzades per germanes; el 12 d’abril es projectarà Dancing at Lughnasa, el film de Pat O’Connor basat en l’obra de Friel, a la Filmoteca de Catalunya; i el 29 d’abril hi haurà un col·loqui postfunció amb el director i actors de les dues posades en escena: l’actual i la que la va representar el 1993 al Teatre Lliure. Podeu consultar les activitats aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació