Creeps

Lutz Hübner aborda a 'Creeps' algunes temàtiques pròpies de l'adolescència: les rivalitats, els pocs escrúpols, les incerteses i els enganys pugen a l'escenari del Teatre Tantarantana fins al dia 2 de juny. Hübner demostra que no hi hauria d'haver froneteres entre el teatre juvenil i el d'adults.

La companyia L’Aviador ja fa uns anys que intenta representar obres adreçades al públic juvenil en els escenaris catalans. El teatre europeu, l’alemany sobretot, porta avantatge en aquest àmbit i un dels màxims representants és l’autor Lutz Hübner (Heilbronn, 1964), autor de l’obra ‘Creeps’, que es representa al Tantarantana. Les inquietuds adolescents pugen a l’escenari: la incertesa que comporta l’edat de les tres protagonistes, les rivalitats, l’afany per aconseguir el seu objectiu al preu que sigui i l’engany, en són els ingredients.

Els espectacles teatrals adreçats a espectadors adolescents, que parlin de situacions adolescents i que es presentin en programació no estrictament acadèmica són una assignatura pendent en la cartellera catalana. La creació pròpia més recent s’ha portat a terme al Teatre Gaudí Barcelona amb l’obra ‘Els guapos són raros’, d’Enric Cambray. El teatre europeu, l’alemany sobretot, porta avantatge en aquest àmbit. I un dels màxims representants, sense que se n’amagui, és l’autor Lutz Hübner (Heilbronn, 1964).

La companyia L’Aviador ja fa uns anys que intenta introduir aquesta tipologia teatral en els escenaris catalans, però les reticències programadores l’han deixat sovint en un món de ningú, entre els teatre adreçat als primers espectadors, els infants, i el teatre adreçat al públic en general. Objectiu difícil, doncs, que té una cosina germana no senzilla d’etiquetar, la literatura anomenada juvenil, sense fronteres d’edat.

‘Creeps’ és una d’aquestes obres, escrita l’any 2000. I aprofitant la mateixa traducció d’Eduard Bartoll, ja se’n va fer una primera versió al Jove Teatre Regina el gener del 2004, sota la direcció de Fermí Fernàndez. La trama es manté. Tres noies adolescents es presenten a un càsting convençudes que competiran per fer de presentadores d’un programa televisiu que es dirà precisament ‘Creeps’. Per crear el clima entre ciutat i perifèria, les tres tenen procedències diferents: Sabadell, Badalona i Barcelona Pedralbes, adaptació clau en la intenció social de l’obra.

El càsting, però, és una excusa perquè surin les incerteses pròpies de l’edat de les tres protagonistes, les rivalitats entre les tres, l’afany per aconseguir el lloc al preu que sigui, les travetes entre l’una i l’altra, i la frustració final convertida en engany o utilització per part de la productora —aquí representada per una mena de mestra de cerimònies vampírica d’estètica ‘Cabaret’— per convertir trossos d’imatges de les seves reaccions en un clip promocional del programa que farà també de careta. El programa, per descomptat, ja té presentadora: una cara coneguda triada ja abans de començar.Un espectacle d’aquesta mena té com a repte aconseguir que la interpretació passi per damunt de la pròpia història. Crec que ha estat una de les intencions del director Miquel Àngel Raió que extreu de cadascuna de les tres actrius les seves millors aptituds actorals i, en un parell de casos, també musicals, aprofitant la multiformació que generalment tenen les fornades d’intèrprets de la generació d’entresegles.

L’espectacle té, a més, una bona banda sonora i, com deia, fins i tot un parell d’interpretacions musicals en directe a càrrec d’Ann M. Perelló i Yasmina Espelosín —aquesta en clau de rap— que fan de pont entre l’anècdota de la història i la creació i l’explosió de conflicte intern, que és també, simbòlicament, el conflicte d’una generació que vol guanyar-se la llibertat personal amb el seu propi esforç, malgrat que les circumstàncies que l’envolten li ho posen cada vegada més difícil i que, a pesar de la política d’igualtat d’oportunitats, encara hi ha distinció de classe.

Espectacle breu, una hora i cinc minuts a tot estirar, àgil, amb utilització de recursos audiovisuals quan es projecten els resultats de l’elaboració del clip promocional en una gran pantalla de fons. Espectacle també ben interpretat i sense concessions als espectadors als quals s’adreça, primer els adolescents i després els adults, i que confirma una de les teories de Lutz Hübner quan diu que no escriu per a joves sinó per a adults que encara no han arribat a una majoria d’edat.

Segons Lutz Hübner, no hi ha res que no aparegui tant en l’adolescència com en la vida adulta. Segurament té raó. El que canvia, en tot cas, és la manera de reaccionar davant de situacions similars en diferents etapes de la vida. El que no canvia mai, però, és el preu que paga una part de la societat contemporània que es deixa explotar, potser sense ser-ne conscient, per l’especulació mediàtica.

«Creeps», de Lutz Hübner. Traducció versió catalana d’Eduard Bartoll. Intèrprets: Conchi Almeda, Júlia Truyol, Yasmina Espelosín, Ann M. Perelló i Elena Tarrats. Espai escènic i realització vídeos: Miquel Àngel Raió. Música de Francesc Sitges-Sardà, Jordi Llamas i Rubén Bel. Il·luminació: Franz Walsh. Ajudant direcció: Gerard Iravedra. Direcció: Miquel Àngel Raió. Companyia L’Aviador. Teatre Tantarantana, Barcelona, 29 maig 2013.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació