Ramon Vila

Ramon Vila

Actor i traductor

Cors en lluita

És la història d'un amor, no impossible, perquè és autèntic, profund, correspost, consumat, acordat, madurat

Ramon Vila és el traductor d’Els cors purs, l’obra de Joseph Kessel que podeu veure al Teatre Romea fins el 16 de juny. Amb Oriol Broggi com a director i Miranda Gas, Borja Espinosa i Jacob Torres com a protagonistes, Els cors purs ens transporta a la Irlanda de principis de segle XX. A continuació, Ramon Vila explica les seves sensacions respecte a l’escenficació d’aquest relat.

"Els cors purs" al Teatre Romea | Foto Copyright: BitoCels

El 1920, quan era corresponsal d’un diari a la revolta irlandesa contra la corona anglesa, Joseph Kessel va conèixer de primera mà l’enteresa i l’obstinació d’alguns protagonistes d’aquesta lluita. Personalitzats especialment en la germana i l’esposa de l’alcalde de Cork Terence Mac Sweney, que moria de vaga de fam en una presó anglesa.

I  al mateix temps preveia les dissensions que es podien produir en el si d’aquells lluitadors en cas d’una victòria només parcial. Efectivament aquesta dissensió va portar a una cruel guerra civil entre antics companys d’armes. Va ser un moment tant trist en la història d’Irlanda que aquest poble, que contínuament canta desfetes i fracassos en la seves lluites contra l’opressió, l’explotació o la misèria, no té gairebé cap balada sobre aquest període nefast.

Impressionat pels fets i les persones, Kessel escriu el relat “Mary de Cork”, que publica el 1925 amb dos textos més, amb el títol genèric “Els cors purs”.

En el pròleg d’aquest llibre diu:

“En aquest cas, si més no, vaig inventar el conflicte que em va semblar més pertinent per posar en relleu una imatge i una atmosfera que jo coneixia.(…) Els personatges d’aquests relats no són només ficcions, sinó testimonis. Els testimonis d’un temps – el nostre, tant fèrtil en tragèdies. Els diaris ens han acostumat tant a les catàstrofes, a les revoltes, als drames que impliquen tot un poble que  –com els enterramorts que no es commouen davant d’un taüt– vivim insensibles enmig de la sang i la misèria.

            D’altra banda, els esdeveniments massius, els sofriments en bloc només colpegen la imaginació o la compassió imperfectament i d’una manera abstracta. Per poder ser vius, la nostra tendresa i el nostre esglai exigeixen un exemple singular. Som fets de tal manera que la cara d’un nen que plora ens toca més que saber de la mort de fam de tota una província.

            [En la nostra època] el desordre i els horrors no deixen de tenir grandeses. En molts homes han alliberat els instints, siguin quins siguin, dels més nobles als més vils. I un instint, si és net de tot aliatge, té sempre alguna cosa de fort, de verge que provoca l’admiració. Té aquella puresa dels animals i les plantes que els nostres sentiments per refinats que siguin no poden adquirir.

            Els cors instintius son purs sense que hi intervingui cap noció moral, purs a la manera d’un vi, d’una pedra o d’un verí, purs per la seva violència i la seva integritat. Això explica el títol sota el signe del qual estan agrupats aquests relats i que, potser, estranyarà ja que s’aplica a Mary que arrossega el seu fill a un parricidi, (…)

Així doncs a  “Mary de Cork”, Kessel posa els personatges en una situació d’extrema tensió per circumstàncies externes; en aquesta tensió poden sorgir més profundament els sentiments.

És la història d’un amor, no impossible, perquè és autèntic, profund, correspost, consumat, acordat, madurat, que els ha portat a viure units en la lluita quan eren al mateix bàndol, i que es veu encara més sublimat quan les circumstàncies porten fins a la decisió de sacrificar la persona estimada per mor de la fidelitat a uns ideals i per salvar els seus camarades. Amb l’afegit que el mitjancer de la mort serà el propi fill d’aquest amor.

Una escena d'"Els cors purs" al Romea | Foto Copyright: BitoCels

En el relat hi ha, entre d’altres, una tensió entre els espais íntims i quotidians (pub, casa, carrers, parc), que descriuen també la precarietat i la misèria en què està immers el país, i els espais més oberts (camins, clarianes, camps, turons), que evoquen tant els moments de comunió en una lluita conjunta com el desmembrament que suposa per als protagonistes i per al país sencer el fet que aquesta lluita es converteixi en fratricida.

En l’espai íntim existeix, es rememora i es fa palès aquest amor. Però els esdeveniments externs penetren aquesta intimitat feliç fent-la miques.

I és aquest esquinçament, que sentim també dins nostre, el que ens commou profundament.

Alguna força dramàtica deuen tenir els textos de Kessel, perquè han servit de base per a tres films (que jo sàpiga): Belle de jour , L’armée des ombres i Le lion, a més d’una TV-Movie a partir de “Mary de Cork”

Oriol Broggi ha sabut veure en aquesta història “un relat que vol ser un poema”, com diu ell mateix, i n’ha edificat un magnífic poema escènic amb la complicitat de Marc Artigau en la dramatúrgia  i la de tot l’equip artístic i tècnic.

Un espectacle en què els actors i l’actriu (Jacob Torres, Borja Espinosa i Miranda Gas) alternen els rols de narradors i de personatges, però que sobretot ens mostren les ànimes d’aquests darrers. I en què, amb un ús ajustadíssim dels recursos escènics, els diversos espais íntims i externs són evocats de manera colpidora.

Pel que fa a la traducció he d’agrair a l’Oriol la persistència i la paciència en insistir que, sense perdre la seva força poètica, el text que té gairebé un segle fos prou proper i actual tant per als actors com per als espectadors.

N’hem fet (ho he de dir en plural) una colla de versions llimant i polint allà on calia per aconseguir aquesta immediatesa. No ha estat fàcil, per la retòrica que fa servir Kessel, farcida de recursos per accentuar les tensions del relat; cada paràgraf, cada frase, cada adjectiu vol mantenir la impressió de nostàlgia, d’esquinçament. Però ha estat una excel·lent experiència de feina compartida. I no podia ser d’altra manera ja que, al capdavall, estem parlant de Teatre.

I a partir d’ara ja no podré rellegir aquest text sense sentir les veus de la Miranda, del Jacob, del Borja.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació