Coneixes la por?

Jordi Cadellans debuta en la dramatúrgia amb l’obra Here comes your man, que s’acaba d’estrenar al Teatre Gaudí. Una peça curta per a dos actors que narra l’encontre, anys després, de dos alumnes d’una escola religiosa, un dels quals va patir assetjament per ser “sensible i femení”. Marc Ribera i Sergi Cervera encarnen la víctima i el botxí, respectivament, en una història sobre la humiliació, l’autoestima, el perdó i la identitat. Es podrà veure encara dos dies més aquest desembre. Imperdible!

Estàvem acostumats a conèixer només una faceta de Jordi Cadellans, la d’actor. Sumat a altres treballs, és un habitual de la Sala Versus Glòries i del Teatre Gaudí. Precisament, en aquest últim teatre, que l’ha aixoplugat tantes vegades, és on acaba d’estrenar la seva opera prima com a autor, Here comes your man, que també s’ha animat a dirigir, juntament amb Raül Tortosa.

I caram, quin debut! Cadellans enfronta dos personatges disposats a passar comptes del passat que els uneix, un cara a cara tens que reobrirà ferides que encara no han cicatritzat. Segons l’autor, “l’obra neix de la necessitat de parlar de les persones que han patit insults, discriminació i violència durant els anys de l’escola i que quinze, vint o vint-i-cinc anys més tard, el record de la vergonya i la marginació que van patir segueix ben viu en la seva memòria”.

Sergi Cervera és en Torres i Marc Ribera, en Morales. Han de compartir a desgana habitació, durant una trobada d’antics alumnes, que s’han reunit un cap de setmana en un hotelet per a retre homenatge i celebrar la jubilació de qui va ser el seu tutor. Aquest encontre no desitjat farà aflorar històries pretèrites, no sempre grates per un dels protagonistes, que va patir assetjament escolar pel seu amanerament. La mala fortuna i un destí cruel ha provocat que qui li feia la guitza dormi al llit de sobre. El conflicte està servit, i la temible caixa de Pandora no és que s’obri, sinó que esclata per tots costats, amb resultats irreversibles.

Cadellans construeix un thriller que deixa el públic enganxat a la butaca, i en alguns moments, sobretot cap al tram final de la funció, literalment sense respirar. Modela dos personatges que s’ensumen plens de tòpics, fet que fa arrufar el nas a l’espectador, cansat de llocs comuns. Això és, la persona feble i vulnerable a qui van martiritzar per ser homosexual (i no és una manera de dir: insults, agressions físiques i una violació que el va enviar a l’hospital) i el pinxo perdonavides-mascle-alfa-sobrat-i-segur-de-sí-mateix i que pateix amnèsia selectiva sobre què va succeir a l’escola durant la seva infantesa. Però res més lluny de la realitat.

Els girs de la trama estan molt ben lligats, i el del final és de traca i mocador. Per raons òbvies, no direm ni piu, però només ens resta aplaudir com els dos intèrprets s’hi deixen el cos i l’ànima, sobretot la segona. I no és una manera de parlar. Cervera i Ribera, Ribera i Cervera (no posarem cap ordre, ni l’alfabètic, perquè els dos estan excel·lents) s’endinsen tant en els seus personatges que acaben plorant tan compungits i fins a tal magnitud que quan cau el teló i el públic aplaudeix, dret, encara no s’han recuperat. Perquè l’obra no va només d’assetjament escolar, sinó de moltes altres coses: la vergonya, la humiliació, la identitat, el respecte, la fortalesa, la valentia, el perdó, l’autoestima… i planteja si la venjança és legítima com a acte per curar el passat.

També contemplem com dos homes poden arribar a intimar emocionalment, veiem com de mica en mica es construeix un fil invisible que els connecta. Els diàlegs que estableixen i les seves confessions els fan enfonsar i treure el cap de l’aigua reiteradament. És una peça dura, amb escenes esfereïdores, i que ens regala frases a manera d’aforismes: “M’hagués agradat saber perdonar”, per exemple. O també “He après a no estar als llocs on no m’estimen”.

Here comes your man existeix gràcies a una residència teatral que aquest passat mes de novembre es va realitzar a la Sala Tarambana de Madrid. L’estrena oficial tindrà lloc el pròxim dia 11 de gener, i si tot va bé tornarà, en català, al mateix Teatre Gaudí més endavant. Així que aquestes funcions barcelonines són un tast, i no s’han de desaprofitar. Només se n’han programat quatre. Dues ja han expirat, de manera que només resten les de dimarts i dimecres vinent. Algú se les perdrà?