Com sopar amb Jordi Savall al segle XIII

Agus Izquierdo viu el XXVI Festival Terra de Trobadors de Castelló d'Empúries

Agus Izquierdo

Agus Izquierdo

Filosofia, cultura i periodisme

Divendres 9 de setembre Jordi Savall va actuar a la imponent Basílica de Santa Maria,  juntament amb Hespèrion XXI. Els instrumentistes van brindar al públic un retrocés espai-temporal amb un magnífic concert, que forma part del cicle de música medieval Só de lonh. En sortir del recital, es donava pas al XXVI Festival Terra de Trobadors amb un espectacle inaugural. Poc després  Núvol va tenir la sort d’assistir a aquest viatge. Us expliquem com va anar.

Festival Terra de Trobadors | Foto: Manel Puig

Jordi Savall va ser l’entrant de la vetllada. Que no se’m mal interpreti, no hi havia millor manera d’endinsar-se a un ambient d’aquest tipus. “Ramon Lull. Temps de conquestes, de diàleg i desconhort”, va ser un concert apoteòsic i summament brillant, dedicat a alçar la figura de Ramon Llull, amb motiu dels 700 anys de la seva mort. El mestre Savall va venir acompanyat del virtuós conjunt Hespèrion XXI, i a més va comptar amb les narracions de dues veus prodigioses a Catalunya: Jordi Boixaderas i Sílvia Bel. Gairebé dues hores de concert del violagambista igualadí bastaren per transmetre la intimitat de la música. La Basílica de Santa Maria no va tenir més remei que rendir-se als peus dels artistes.

Primer plat. Tot seguit, començà una altra aventura amb un espectacle introductori a la Plaça Mossèn Cinto Verdaguer. Amb una intensa afluència d’espectadors, de totes les edats i procedències, calia estar atent per esquivar cavalls i sortejar fletxes i espases durant un setge de les tropes del rei Jaume II. Els jornalers corrien desesperats i les criatures, confoses, restaven immobilitzades per la por. En finalitzar aquesta recreació inaugural, l’agitació dels guerrers es confonia amb aquells privilegiats que anaven a sopar. No només el seguici reial destacava entre la multitud, també  hi havia el Conseller de Cultura, Santi Vila i senyor sobirà de l’actual Castelló d’Empúries, Salvi Güell.

Com a entremès, els grups de convidats marxaven a l’ajuntament a través d’una cercavila constituïda pels grups Berros, Estrella do Dia, Graiatus, Cobla de Mitja lluna, Calàdrius, Ministrers de l’aixada. Aquests estendards conduïen a centenars de persones pel bell mig de la vila, amb una destinació concreta: el majestuós pati del Palau dels Comtes. Al cap de pocs minuts, i gràcies al treball d’una organització molt eficient i competent, s’iniciaria un sopar difícil d’oblidar, i que cada any incrementa el nombre de comensals. Els turistes que rondaven per allà, al veure tal gentada, preguntaven per la disponibilitat de l’entrada al banquet: “No en queden, monsenyor. Haurà de provar l’any següent”, s’excusava un assistent.

El segon plat va ser alhora un dels trets identificatius del festival: el sopar medieval, organitzat per l’entitat Comissió de Reis i amenitzat per Graiatus, Cobla mitja lluna, Acariciando el Aire, Calàdrius, Ministrers de l’Aixada, Taverna di Enrico (Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries). L’esdeveniment prometia ja d’entrada: era indispensable anar equipat amb vestidures de l’època. A mesura que el vi, la cervesa i l’exquisidesa dels plats feien efecte, els mags i bufons entretenien els convidats amb espectacles cada vegada més picants. Se sentia, de tant en tant, gent que murmurava que els anteriors anys els espectacles havien estat més complets. Però en tot cas, la música no deixava de sonar, i l’ambient s’escalfà del tot quan un cavaller executà un exòtic striptease. El servei ens portava més vi, i un enorme teutó ‒vaig deduir que era algun diplomàtic o emissari germànic‒ que tenia al costat no podia deixar de somriure, amb una inconfusible brillantor infantil als ulls. Mentrestant, la cort del comte Ponç Hug IV d’Empúries i la comtessa Marquesa de Cabrera aplaudien, devoraven i empassaven litres d’un vi tan dolç com traïdor. Si ells estaven contents, també ho estàvem nosaltres, suposo. Per sort, no vam haver de presenciar cap disputa entre nobles per un amor no correspost; ni cap bany de sang per part de cap plebeu borratxo.

Foto: Ajuntament Castelló d'Empúries

I per postres, els de diumenge 11. Durant la diada semblava que els hostalers, els camperols i els súbdits del comte Ponç Hug havien sucumbit a la ressaca. Es respirava certa calma en comparació amb el bullici dels dies anteriors. Però ha estat tan sols un miratge: des de primera hora del matí els comerciants han desplegat la seva mercaderia i l’arrogància dels cavallers s’ha batut en justes èpiques.

Més de cent activitats s’han inclòs en el programa de l’edició d’enguany. El XXVI festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries ha completat un altre any superant la xifra de visitants de l’anterior, amb un ambient festiu i insuperable, on el rigor històric i l’amor per la cultura ha encaixat a la perfecció amb una participació ciutadana modèlica. Disfressar tot un poble no és senzill, i Castelló d’Empúries ho ha tornat a aconseguir.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació