Cesc Gelabert, premi Butaca 2012 de dansa

Ahir es lliuraven al Mercat de les Flors els premis Butaca. Cesc Gelabert ha obtingut el premi de dansa per V.O+, un espectacle que hem pogut veure aquesta temporada al Teatre Lliure i que ha suposat la reconciliació de Gelabert amb els seus fans.

Ahir es lliuraven al Mercat de les Flors els premis Butaca, en un format diferent del d’altres anys perquè les retallades econòmiques han obligat l’organització a prescindir del sopar, però amb el mateix esperit de sempre: premiar els millors muntatges teatrals i de dansa del país, de la mà del públic que els darrers mesos ha pogut votat en el web www.premisbutaca.cat. Per això continuen sent una referència i de màxim interès per a creadors i autors: just per l’oportunitat de posar en contacte directe amb el parer dels espectadors, les creacions presentades el darrer any. Jordi Sora i Domenjó, autor del blog Escena de la memòria, s’incorpora a la nòmina de col·laboradors de Núvol amb aquest article sobre Cesc Gelabert i el seu espectacle V.O +

Encara que seria relativament fàcil d’ignorar, el relat d’un espectacle de dansa (i ja no diguem la reflexió, això és: la crítica) és un inabastable. Vagi per endavant aquesta afirmació, especialment dedicada a en Cesc Gelabert, perquè ell la fa servir en sentit contrari en un moment del seu espectacle: quan explica les limitacions que ha trobat en el cos, especialment en alguns moments concrets de la seva obra en què provava d’explicar un sentiment o un estat d’ànim, enfront de la precisió -afirma- amb què la paraula s’hi pot referir. I no és així! Aquest bloc és testimoni mut de la impossibilitat per traduir en paraules les sensacions que el moviment d’un ballarí com ell provoca. És per això -diu- que una de les coses que més li han interessat en aquests llargs anys de professió és, precisament, la recepció en l’espectador -allò al que ja ens hem referit aquí sovint com el significat- de l’obra del ballarí; que no té perquè coincidir necessàriament amb el sentit amb què fou ideada una coreografia. Segurament la raó que empeny, també, a algú a escriure sobre dansa.

La proposta de V.O. + és justament aquesta: a partir de petites introduccions parlades, dibuixar un trajecte on els tres nous solos que es presenten, i els altres de diverses etapes de l’obra del ballarí, puguin conjugar millor les idees, motivacions, processos creatius i causes que els han fet néixer; amb un espectador -avesat o no- obligat permanentment a traduir en paraules el moviment del cos. Segurament no es tracta d’una oposició, val a dir-ho, ni d’una confrontació que calgui conjugar. Però és una constatació que la mirada genera idees; que el moviment transmet impuls del pensament; i que l’origen de l’acció té el seu bressol en la paraula. I tot plegat, en efímera existència…

Aquesta és la saviesa dansada sobre la què en Gelabert construeix un espectacle de dimensions austeres, profunda emoció i sincera execució. Una mirada a la qüestió de l’essència de l’acte de dansar en públic, on es genera un moviment de vaivé constant entre l’artista i l’espectador. Una mútua complicitat de ressons condicionants sense la qual el mateix fet artístic contemporani deixaria d’existir.

L’espectacle presenta tres peces noves, totes elles titulades V.O. + 1-2-3 amb una manifesta voluntat didàctica d’esdevenir un cercle perfecte que va des de la sorprenent presentació del ballarí amb un vestuari ideat per Lydia Azzopardi, en què el moviment reclama el seu protagonisme (on són les cames? on els braços?); fins a la peça final on l’abstracció guanya la batalla al significat. La música és de Borja Ramos, indescriptible element de conjugació de sentit.

La dansa en el cor de l’home, en joc amb la tradició popular i tradicional, instrument de comunicació, eina al servei de la bellesa, deutora d’allò que tot ho mou; pensada, ballada i impulsada per un Cesc Gelabert encara disposat a preguntar-se amb quina paraula precisa caldrà referir-s’hi en aquesta primera lliçó inaugural en què converteix cada presència seva en l’escenari.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació