Carmela, Lili, Amanda. Un espectacle bombonet

Carmela, Lili, Amanda torna a la Sala Atrium dos anys després de la seva estrena i d'una llarga gira per Catalunya i el País Valencià. Aquest és un clar exemple d'espectacle bombonet. Un retrat poètic i musical de les veritables heroïnes del Segle XX: les dones.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

Carmela, Lili, Amanda torna a la Sala Atrium dos anys després de la seva estrena i d’una llarga gira per Catalunya i el País Valencià. Aquest és un clar exemple d’espectacle bombonet. Un retrat poètic i musical de les veritables heroïnes del Segle XX: les dones.

Des de la cotilla fins a la bava de caragol. De ser considerades éssers d’una categoria inferior i amb una psicologia equiparable a la dels nens i les bèsties als anuncis de matinada del Teletienda. Carmela, Lili, Amanda és un viatge protagonitzat per les dones anònimes del segle XX: aquelles àvies, mares, filles i esposes que segons la llei necessitaven d’un home per ser completes. A través de cançons, poemes i documents històrics, l’espectacle pren la forma del cabaret literari, retrat sonor d’una època i d’unes cançons que, parafrasejant Manuel Vázquez Montalbán, són la crònica sentimental d’un país, el nostre repertori d’emocions.

Les tres ninetes de la Vall d’Ordino són Isabel Soriano, Noèlia Pérez i Neus Pàmies, tres veus que s’empasten a capella a la perfecció, sense necessitat d’acompanyament musical. Isabel Soriano (la mítica Idris del primer “Mar i cel” i la Mimí de “Flor de nit”, de quan Dagoll Dagom encara era Dagoll Dagom) és una actriu tocada per la gràcia de la comèdia i, essent molt conscient del seu poder diví, no té cap por d’autoparodiar-se i enfotre-se’n d’ella mateixa quan cal. Tot i la seva àmplia trajectòria professional i sabent-se “la mama” de l’espectacle, Soriano és generosa amb les seves companyes i deixa que llueixin, regalant-nos al mateix temps grans interpretacions com ara l’irònic tango “Se dice de mí” o l’emotiva “Te recuerdo Amanda”, de Víctor Jara. Noèlia Pérez té una mirada lluminosa i sembla que la seva cabellera roja s’hagi d’encendre d’un moment a l’altre, i emociona particularment en la seva interpretació del poema “Corrandes d’exili” de Pere Quart (servidor és sabadellenc i ho té difícil per no emocionar-se amb un “Com el Vallès no hi ha res” ben dit). I Neus Pàmies, la més jove, és la Carmela de la cançó republicana (peça que s’interpreta perfectament mesclada amb “Si me quieres escribir”) i la que aporta la mirada més innocent i plena d’il·lusió.

Marc Chornet i Magda Puyo han construït un espectacle a partir de cançons, records i cites històriques, i aquest component de collage de vegades desdibuixa una mica la intenció de la dramatúrgia, en barrejar temes com la maternitat, la República, la sexualitat o les ordenances municipals de civisme. La protagonista és sempre la dona, ja sigui l’Elionor que va a la fàbrica de Miquel Martí i Pol, o la Lili Marleen (excel·lentment traduïda per Feliu Formosa) que espera sota el fanal. Tot i un cert desordre textual, de calaix caòtic de retalls de roba, Carmela, Lili, Amanda és un d’aquells espectacles ben fets, simpàtics, que agradarà tant a l’àvia com al nét, i que mereix ser vist pel màxim nombre d’espectadors. Un espectacle bombonet, vaja. Tenen temps fins a l’onze de maig a la Sala Atrium.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació