Blank, l’experiment fallit sobre la construcció dramatúrgica

El resultat de 'Blank' serà desconcertant, tant per l’actor com pel públic

Martí Figueras

Martí Figueras

Comunicador cultural

L’ofici de l’actor es basa sobre una sèrie de rutines raonablement senzilles de seguir. Llegir i aprendre’s un text, assajar-lo tant com es pugui per tal de que l’actuació sigui el millor possible i interpretar l’obra repetidament cada nit durant un temps prolongat. No hi ha massa més feina que això. I tot i així, és una de les feines més inestables que hi ha. No és un funcionariat, és una feina creativa. I la creativitat depèn del talent. I el talent… Buf! Doncs el talent si no es té, es busca. O no.

'Blank' és el nou experiment dramatúrgic de Nassim Soleimanpour | Foto: Martí Figueras

Depèn de cadascú. I si un va coix de talent, val més la pena que almenys tingui dons de gent, tingui carisma. Perquè ja em diran què tenen en comú Carlos Latre, Guillem Albà, Dolo Beltrán o Roger Casamajor, entre molts altres. Talent i carisma. Dos elements imprescindibles per pujar a l’escenari de la Sala Muntaner aquests dies. Talent per poder imprimir bon ritme a la funció probablement més estranya que hauran tingut mai, i carisma per saber posar-se al públic de la sala a la butxaca. I tot i així, el resultat serà desconcertant. Tant per l’actor com pel públic.

Em refereixo a Blank, el nou experiment dramatúrgic de Nassim Soleimanpour, autor del White Rabbit Red Rabbit que va trencar motlles a finals del curs passat. Diuen els que van anar-hi que aquell espectacle feia participar a l’espectador d’una manera molt activa i que realment l’actor acabava sobrepassat per una història que desconeixia i que s’anava descobrint a mesura que l’anava llegint. Les premisses són molt semblants en aquest cas. Primer de tot una noia explica les instruccions: un actor anirà llegint una obra que és com un manual mateix. Aquesta obra constarà de diverses parts on s’anirà introduint el públic. El text que es llegirà vindrà ple de blancs en el text. Son els, valgui la redundància fonètica, Blank. Aquests espais en buit l’haurà d’omplir l’actor o el públic. Així doncs aquesta nit tots serem dramaturgs. Un s’espera doncs quelcom surrealista, infantil. Serà com tornar a jugar a la frase maleïda o qualsevol joc de nens on la imaginació voleiava desordenadament. Però no va ser ben bé així.

Aquest joc dramatúrgic parteix massa de l’atzar. Per una banda necessites d’un actor que domini l’escenari i que connecti molt bé amb el públic. Cap queixa respecte al Dafnis Balduz, l’actor que va pujar aquella nit. Dafnis és un actor que ja fa uns anys que va fent tant en teatre com en televisió. En els últims anys s’ha posat el públic a la butxaca en interpretacions com la de Tom Wingfield a El zoo de vidre de Tennessee Williams o la de Martin Bryant a Port Arthur de Jordi Casanovas. Dafnis es mostra en tot moment com un tipus proper, conscient de que és pràcticament l’únic responsable de l’èxit o el fracàs de la funció, i malgrat veure’l patir en alguns moments, tira de carisma, naturalitat i bon humor per tal d’imprimir el ritme que necessita l’obra.

Però he dit que l’actor és pràcticament l’únic responsable. I és que el públic també participa en l’obra. Cadascú dels que estaven asseguts a platea també han d’aportar enginy i ritme. I lògicament, no tots saben o volen jugar de la manera que el text demana. Cal destacar que gran part del públic, com així acostuma sent en les funcions del Blank, són amics i coneguts del propi Dafnis Balduz, així d’alguna forma o altra el clima és més familiar i suposadament les bromes poden ser més carteres cap a l’actor. Però tot es queda a mitges. Val a dir que quan Balduz va haver d’escollir algú del públic per tal de que l’acompanyés a l’escenari en gran part de la funció, donant veu al personatge principal de la història central, va saber escollir bé, una amiga del seu poble natal amb un somriure i una actitud fantàstica a la hora d’interactuar amb el actor/ narrador. Malgrat tot, un servidor va trobar a faltar una mica més de mala llet o de picardia en algun dels blancs omplerts per la noia. Picardia i mala llet (i imaginació, enginy i intel·ligència) que tampoc va tenir el públic a platea. El text està format part per diverses parts, però són els blank els qui configuren sentit (o sense sentit) a la història. El públic escull les paraules i des del principi gairebé totes les respostes són convencionals, avorridotes. Val a dir que malgrat tot el públic riu, però més per connexió amb l’actor que amb el propi text. A mesura que el joc segueix el text escrit transmet misteri, unes certes emocions, però els blancs omplerts rebaixen la tensió. I a més, hi havia la possibilitat de poder jugar amb algunes de les respostes ja dites doncs algunes estan apuntades a una pissarra, producte del primer joc que s’ha hagut d’encarar l’amiga des de dalt de l’escenari. Però no va haver-hi combinacions.

És el risc que té l’atzar de no saber com respondrà el públic a la funció. I el ritme depèn massa d’aquest ens desconegut. Però un té la sensació de que el text encotilla molt a l’actor i que no li deixa massa temps per respirar, per fer un apart còmic i riure’s de tot plegat. A més, error de l’autor, quan ens trobem en el punt àlgid, l’actor dóna per acabat el joc i explica, llegint les paraules de l’autor en primera persona, els motius d’haver escrit Blank, i suplica que li enviïn mails per saber la seva opinió. No calia. I és que si montes un joc dramatúrgic d’aquestes característiques has d’intentar que el que tu escriguis tingui una tensió i un ritme in crescendo i que el públic així ho percebi. Però amb aquest final, carregat d’una emotivitat forçada, tot acaba anant cap avall.

Almenys Dafnis Balduz demostra que té molt d’ofici, doncs sense poder complir dos de les tres parts de la rutina de l’actor, demostra que l’escenari no se li fa petit i que la interacció amb el públic és quelcom que té per la mà.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació