Beckett a la Beckett à la Beckett

Aquesta setmana la Sala Beckett inicia un cicle que és una doble commemoració: dels 30 anys de la mort de Samuel Beckett i de la inauguració de la Sala Beckett. Totes dues van tenir lloc el 1989, és clar. Xerrades, lectures, espectacles i tallers ompliran l’edifici de l’antiga Cooperativa Pau i Justícia amb les paraules de l’autor irlandès més fotogènic. I Godot? Vindrà? Seguirem esperant.

El cicle s’inicia aquest dijous amb la recuperació de la peça Words and music, amb text de Samuel Beckett i música de Morton Feldman. L’espectacle es va poder veure, ara fa tres temporades, dins del cicle Escenes de L’Auditori. Es tracta d’una producció de L’Auditori i el Grup Instrumental bcn16, amb col·laboració de l’ESMUC, i el muntatge conté dos Albets: David Albet a la direcció musical i Nao Albet a la direcció escènica (que també signa la traducció del text). Es tracta d’una peça radiofònica que Beckett va escriure originalment per a la BBC, per la qual Feldman en va compondre la música definitiva el 1987, any de la mort del compositor. L’espai escènic és de Max Glaenzel, el vestuari de Sílvia Delagneau i la il·luminació la signa August Viladomat, i en escena hi trobem Nao Albet, Jordi Figueras i Anna Hierro.

El gran hit del cicle serà, no ens enganyem, la posada en escena d’Esperant Godot. A casa nostra el text s’ha representat, en els darrers trenta anys, més o menys cada deu: Jordi Mesalles el va dirigir el 1984 (protagonitzat per Joan Anguera i Ramon Vila), Lluís Pasqual el va muntar al Lliure de Gràcia el 1999 (amb Anna Lizaran i Eduard Fernández) i Joan Ollé al Grec de 2011 (amb Joan Anguera i Ivan Benet). Els Vladimir i Estragó de 2019 seran Nao Albet i Pol López. El director Ferran Utzet és el responsable de la posada en escena de la direcció, i la nova traducció encarregada per la Beckett a Josep Pedrals, que s’ha carregat el “Tot” de la traducció de Joan Oliver. El muntatge compta amb l’escenografia de Max Glaenzel, que ha convertit la sala de baix en un terrari, la il·luminació de Paula Miranda i el so de Damien Bazin. El repartiment el completen Aitor Galisteo-Rocher i Blai Juanet Sanagustín, més els nens Martí Moreno i Enric Seijo, que alternaran funcions. Utzet defensa el concepte de “metàfora flotant” encunyat per Sanchis Sinisterra per definir l’obra de Beckett, i considera el teatre com una “corretja de transmissió cultural” o manera de mantenir vives les imatges. És el públic qui ha de completar l’obra de Beckett, i trobar-ne (o no) el significat.

El 27 de novembre s’estrenarà l’altre gran espectacle d’aquest cicle: Beckett’s ladies és un muntatge que agrupa quatre peces curtes de Samuel Beckett: Passos, Bressol, No jo i Anar i tornar. La direcció i traducció és a càrrec de Sergi Belbel, i els textos seran interpretats per Sílvia Bel, Míriam Iscla i Rosa Renom. Belbel ja va dirigir Passos al Memorial Samuel Beckett que es va fer a (l’antiga) Sala Beckett el 1990, i va enterrar Emma Vilarasau a Els dies feliços del 2014 al Lliure de Gràcia. El director parla de la fascinació que sempre va sentir Beckett per les actrius, especialment per Billie Whitelaw i Madeleine Renaud, i defensa que aquestes peces curtes agafen tot el sentit quan són representades. “És millor no assajar molt”, li recomana al seu col·lega Utzet. El públic de Beckett’s ladies es mourà per diferents espais del teatre, cosa que a Belbel li agrada molt des que dirigeix el laboratori Peripècies.

Pel que fa a les xerrades, el dramaturg Llàtzer Garcia ha coordinat un cicle de conferències sobre Beckett, on es tractaran les diferents facetes del dramaturg. Antonia Rodríguez Gago iniciarà el cicle amb “Beckett en el siglo XXI: del absurdo existencial al realismo transcultural”; David Cortés impartirà una xerrada titulada “A Peephole Art: La creación audiovisual de Samuel Beckett”; Josep Pedrals compartirà la seva experiència de traduir Esperant Godot a “La veu que diu viu”; Lourdes Carriendo López parlarà de “Senderos narrativos hacia Esperando a Godot. Beckett novelista”; i José Sanchis Sinisterra tancarà el cicle amb “En el principio estaba el fin: Eleutheria de Samuel Beckett”. Igualment, Llàtzer Garcia dirigirà el laboratori Catàstrofes, a partir d’algunes obres de l’irlandès: el resultat es podrà veure durant tres dies de gener en un muntatge interpretat per Marina Congost, Lluís Marquès, Marta Ossó i Joan Solé. Finalment, les lectures dramatitzades també seran un part important del cicle. Pablo Macho ha escrit Enterrando a Godot, i durant tres dies de desembre el bar de la Beckett serà el lloc on es llegiran els “Textos per no res”: peces breus signades per Marc Artigau, Lara Díez, Marilia Samper, Denise Duncan, Josep Maria Miró, Victoria Szpunberg, Iván Morales, Marc Rosich i Mercè Sàrrias. Dins del Festival Alcools, Aina Clotet i Jordi Oriol protagonitzaran Poemes i mirlitonades, un espectacle a partir dels textos en francès escrits abans del 1940 i a finals dels anys setanta.

Samuel Beckett també sortirà del Poblenou i arribarà al barri de Sant Andreu, on al Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats tindrà lloc, del 17 al 21 de desembre, l’exposició “Seguim esperant. Beckett des de les arts”. Es tracta d’una mostra d’obres de totes les disciplines que sorgeixen a partir de l’univers beckettià: Film (Hôtel Wolfers), 2007, una pel·lícula de Dora García que reflexiona al voltant de Film, que Beckett va rodar amb Buster Keaton el 1965; Didi & Gogo. Vaig fer-ho? Vés, vés, una lectura en clau coreogràfica d’Alba Sanmartí al voltant de les acotacions d’Esperant Godot; una xerrada entre Josep Pedrals i l’artista Marcelo Expósito, On és el tot?, que tindrà lloc a la llibreria de Sant Andreu La tribu; i Not I, 2018, una peça videogràfica de Lúa Coderch a partir de l’obra homònima de Beckett, on s’exploren diferents problemes relacionats amb la veu, la parla i el discurs.