Arts ben vives per a tothom

Ho sap tothom i és profecia. El circuit del teatre de creació o dels nous llenguatges, a Barcelona, transita pel reduït circuit del Mercat de les Flors, l’Antic Teatre i la Sala Hiroshima. El cicle Katharsis del Teatre Lliure recupera la peça Conferència espectacular, de David Espinosa, un intent d’explicar què coi és això de les “noves escenes” de forma amena i molt visual. Recuperem aquest article de quan l’espectacle es va estrenar al cicle Noves Escenes, de la xarxa Transversal. Conferència espectacular es podrà veure al Teatre Lliure el 22 i 23 de gener.

David Espinosa en un assaig de ‘Conferència espectacular’. Foto: Ester Roig.

Als amics que em demanen recomanacions teatrals, sempre els dic que cal que siguin ràpids, perquè els espectacles que (més) m’interessen solen fer parades curtes, als nostres teatres. Les noves tendències són, per naturalesa, molt exigents: reclamen espectadors desperts, àgils i amb bones xarxes, que siguin capaços d’identificar les perles amagades a les programacions i prou ràpids per aconseguir entrades abans que s’esgotin. Sí, ho sabem: ningú ens va dir que seria fàcil. A part d’honroses excepcions (el triangle de les Bermudes format per Olot, Terrassa i El Prat de Llobregat) els teatres de les ciutats i pobles de Catalunya programen, quasi exclusivament, espectacles que no se surten de la norma general: teatre de text, comèdies amables, actors mediàtics o coneguts pel gran públic.

Es tracta d’una oportunitat única de descobrir propostes diferents, no tan basades en el text i més en la forma. A Núvol ja n’hem parlat, evidentment. Teatre documental sobre la identitat en el cas de Raphaëlle, objectes i vídeo en directe com a forma dramatúrgica en el cas de Kingdom i Birdie, text i espai poc convencional amb Iván Morales o la poètica dels objectes (per a cinc espectadors) amb Xavier Bobés. Aquest cicle és una gran notícia, ja que fa possible que cinc espectacles de gran qualitat de les denominades “noves dramatúrgies” viatgin per Catalunya, i que per tant els espectadors d’aquestes deu ciutats es puguin fer una imatge (si més no) una mica més completa del panorama actual de les arts escèniques a Catalunya.

El creador David Espinosa. Foto: Ester Roig

David Espinosa, amb formació i experiència com a ballarí, un bon dia va adonar-se que, més que ballar amb el seu cos, podia fer ballar objectes i figuretes creant dramatúrgies a partir de la seva plàstica i el seu moviment. Amb el seu espectacle Mi gran obra ha girat per mig món, i Espinosa també s’ha atrevit amb adaptacions de les obres completes de William Shakespeare (Much ado about nothing) o del Quixot de la Manxa (La triste figura) o amb instal·lacions on els protagonistes són el so o la llum com a El tríptico. A la darrera edició del TNT de Terrassa hi vam poder veure Una historia universal, una mena de classe o lliçó sense paraules on podíem observar la història de la Humanitat des de la creació de l’univers fins al moment actual. En aquesta ocasió, Espinosa fa servir el text per primera vegada a Conferència espectacular, una peça parlada o una lliçó teatralitzada sobre la història, a casa nostra i al món, sobre allò que coneixem com arts vives. Des de Pina Bausch fins a La Fura dels Baus, de Carles Santos a Roger Bernat. Objectes, joguines, souvenirs i trastos de tota mena són els protagonistes d’un muntatge amb un conferenciant cadavèric i la característica ironia d’Espinosa. El que vam poder veure, a l’assaig al seu taller, promet molt. Sorprenentment, vam trobar el seu estudi molt ordenat. David Espinosa ens transmet una petició popular: deixeu de regalar-li figuretes, si us plau.